La meitat de la població inicia sovint o sempre les converses en català

Un 48,7% de la població de Catalunya inicia sempre o sovint les converses en català. Ho apunta aquest dijous l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que ha publicat una ampliació de dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023. Apareixen les variables referents a les llengües emprades per començar i continuar les converses, les preferències dels usos lingüístics en el futur i les opinions sobre la unitat de la llengua.

Per contra, un 28,1% de la població diu que mai no inicia les converses en llengua catalana. A més, un 18,7% declara que ho fa només algunes vegades, segons les xifres de l'Idescat. Traduït a xifres absolutes, més d’1,5 milions de persones sempre comencen parlant en català, 1,8 milions ho fan sovint, 1,3 poques vegades i 1,9 que no ho fan mai. 

Els majors de 64 anys són el col·lectiu en què més gent inicia les converses en català (35,6%), però també on més gent no ho fa mai (33,0%). Per contra, entre els de 30 a 44 anys, els que sempre comencen en català representen el 14,4%, però els que no ho fan mai són un 31,3%. Aquestes dades són les xifres més baixes d’ús del català, i s’expliquen perquè es tracta de la franja d’edat més receptora d’immigració que no s’ha escolaritzat a Catalunya. 

Per lloc de naixement, el 69,6% de la població nascuda a Catalunya afirmava el 2023 iniciar les converses en català sempre (34,2%) o sovint (35,4%). Dels nascuts a la resta de l’Estat ho fan el 24,6%, i dels nascuts a l’estranger el 14,9%.

Quan se saben les dues llengües, el comportament més habitual és adaptar-se a la llengua que fa servir l’altra persona: més d’un 70% de la població canvia de llengua per adequar-se a la del seu interlocutor. Així, de les persones que saben català, si inicien una conversa en castellà i es troben que els responen en català, en un 74% de casos es passen al català. I, a l’inrevés, un 70,4% canvien al castellà. 

Tendència generalitzada cap al plurilingüisme

A l’Enquesta d’usos lingüístics es va preguntar quines llengües els agradaria parlar en un futur i els resultats mostren que hi ha una tendència generalitzada cap al plurilingüisme. Concretament, un 62,8% de la població voldria parlar més d'una llengua.

El 76% de la població de 15 anys o més a Catalunya diu que en el futur li agradaria parlar la llengua catalana. L’opció més freqüent és la combinació de català i castellà (27,0%), seguida de la preferència de parlar combinacions de llengües que incloguessin el català (16,9%), de la preferència per parlar només en català (15,8%), i de la de parlar més en català que en castellà (12,0%).

Pel que fa a l’edat, la població més jove tendeix preferir opcions compartides entre català, castellà i altres llengües, mentre que les més grans prefereixen l’ús exclusiu del català o del castellà. Segons el lloc de naixement, al 84,4% de les persones nascudes a Catalunya els agradaria parlar català en el futur. Pel que fa a les persones nascudes a l’estranger, un 67,6% els agradaria parlar-lo, seguit de les persones nascudes a la resta de l’Estat, dins de les quals un 57,3% voldrien.

 Unitat de la llengua  

A l’Enquesta també es preguntava sobre si la llengua que es parla a les Illes Balears, València, Andorra i Catalunya és la mateixa. Un 70,5% s’hi mostra totalment o més aviat d’acord i només un 9,4% considera que no són la mateixa llengua. La resta, un 20,2%, no tenen una opinió al respecte o bé no responen a la pregunta.