Cargando...

MEMÒRIA HISTÒRICA

Memòria històrica Menys del 20% de les famílies que ho intenten aconsegueixen identificar una víctima de la repressió franquista

La titànica tasca de reconèixer aquestes restes com a represaliats mitjançant proves d'ADN dificulta els processos per aquest reconeixement democràtic més de 80 anys després dels fets.

Publicidad

Fotografia de l'exhumació a la Puebla de Cazalla.- ARXIU DE JUAN MANUEL GUIJO

SEVILLA,

Des de petita, Mari Carmen España va viure la història del seu avi molt a prop, sense saber bé què havia passat amb aquell jornaler de Lantejuela (Sevilla) a l'agost de 1936. Des que tenia gairebé ús de raó anava coneixent de primera mà la seva història, la de Manuel España, afusellat pels falangistes el 17 de setembre de 1936.

Publicidad

L'antropòleg Juan Manuel Guijo explica a Públic com el cas de la Puebla i de la seva fossa coneguda com la del Carnero va ser molt complexa. Els cossos es trobaven a gairebé cinc metres sota terra. "Els familiars han culminat una batalla titànica perquè el cas de la Puebla va començar abans de l'existència de la Llei de Memòria Històrica de 2007, i va ser el primer cas que va sortir a la llum pública en què volien intervenir les famílies en una fossa col·lectiva a Andalusia, situada en un cementiri municipal", explica.

Click to enlarge
A fallback.

Vuit dones i dos nounats afusellats

España narra com en aquella exhumació es van trobar restes de "vuit dones i dos nounats. Cinc metres, avi. Us van ficar a la fossa més profunda que s'ha trobat a Andalusia i Espanya". Guijo va poder estar de primera mà en la intervenció arqueològica i recorda com aquest trist procés aïllat es repeteix "per desgràcia" en la majoria d'identificacions. "No és que el cas de Puebla no concordi. És que hi ha molta diferència entre la no concordança i l'absència de la substància orgànica que conté l'ADN", il·lustra l'expert, al no comptar amb suficients marcadors. "No hi ha contaminació ni res semblant, sinó que, en els ossos, preval la part mineral sobre l'orgànica".

Identificar els ossos de l'avi pel seu calçat en l'esquelet

Tornem a la fossa de la Puebla on Miguel G. R., familiar d'un dels abocats a aquesta profunda fossa, ha estat un dels agraciats per tenir els resultats positius en la identificació de l'ADN del seu avi. Juanma no oblidarà el dia que Miguel va trobar les restes d'unes extremitats inferiors en una zona situada a una cota molt alta de la fossa. "Abans d'avaluar res per la nostra part, al Miguel, que estava excavant amb nosaltres, se li va canviar la cara i ens va dir que aquest era el seu avi". Miguel només podia tenir una evidència: el calçat de l'esquelet, idèntic al que portava el seu avi, segons es recordava a casa seva. "Miguel va ser la persona que va començar a exhumar l'esquelet i va estar amb mi en l'aixecament de tots els ossos", conclou Guijo.

Publicidad

Esperança i opacitat en el procés

L'actual Govern andalús va invertir l'any passat 363.000 euros per a la continuïtat del conveni del banc d'ADN, en conveni amb la Universitat de Granada i el laboratori genètic de l'investigador José Manuel Lorente. Fonts de l'Executiu autonòmic assenyalen que l'acord per mantenir actiu aquest procés d'identificació d'ADN i la creació de banc, ascendeix a un milió d'euros, "repartides en diverses anualitats fins 2021".

Publicidad