Memòria històrica Rere les passes dels maquis

El 7 d’agost del 1963, en una emboscada de la Guàrdia Civil, va caure Ramon Vila Capdevila "Caracremada", l’últim maqui. D’aquesta forma es van tancar 23 anys de lluita armada contra el franquisme per part de la guerrilla antifeixista. "Aquell dia d’estiu va ser quan, per a nosaltres, es va acabar la guerra civil". Albert Luque és el secretari general de la UGEL, la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris, una agrupació de diferents entitats de muntanyisme afins a l’ideari llibertari i que des de fa més de cinc anys van decidir revitalitzar el GR-179, també conegut com la Ruta dels Maquis, i que travessa, per ara, camins del Bages i el Berguedà. Malgrat els entrebancs que s’estan trobant, la seva intenció és ampliar-lo tant pel sud com pel nord fins a fer-lo entrar al territori francès per recuperar els camins més concorreguts pels maquis quan preparaven emboscades i atemptats.

Entrebancs amb propietaris

La renovació de la Ruta dels Maquis ha consistit en diferents fases. Aparentment, la tasca més senzilla ha estat refer la part antiga del GR-179, la que va de Berga a Manresa, i que ja està tota restaurada. "Hem canviat una mica la part de dins de Berga ja que, antigament, la ruta sortia des de Queralt i creiem que això té poc ‘sentit maqui’. Per tant, l'hem redirigit cap al centre, cap al carrer i la casa on va néixer en Marcel·lí Massana i també cap a la plaça Ramon Vila des d’on continuarem la ruta cap a l’estat francès si aconseguim els permisos", comenta Luque.

Luque reconeix que aquí han patit desavinences amb alguns propietaris que han acabat, fins i tot, amb amenaces d’arribar a judici. "En general, quan hem resseguit el traçat homologat, no hem tingut cap problema amb els permisos del dret de pas però, en canvi, sí que s’ha complicat amb el dret de senyalització. Són discrepàncies amb els propietaris, no amb l’administració, ja que la gran majoria de boscos a Catalunya són privats". L’oposició d’alguns propietaris ha obligat la UGEL a desviar-se de la idea inicial en alguns trams i ha paralitzat alguns dels treballs previstos a la part troncal del recorregut on volien incidir "perquè són zones on hi havia bases guerrilleres. Sense això, no té sentit".

Una marxa d'homenatge als maquis al Berguedà. Centre d'Estudis Josep Ester Borràs.

Valor paisatgístic i excursionista

El treball de restauració i ampliació de la Ruta dels Maquis ha comportat, entrebancs a banda, alguns descobriments i modificacions. "Hem incorporat el GR-179.1, una variant de quatre quilòmetres que passa per Cal Grané, una masia abandonada que els maquis feien servir per dormir". I també es treballa en l’aplicació del que serà la variant GR-179.2 que es desviarà del camí per anar a trobar una cova prop de Sant Joan de Montdarn, al terme municipal de Viver i Serrateix. "Allà, entre dues cases just a sota del Coll de Ralic, hi ha una cova que servia d’amagatall per als maquis i que ara hem trobat gràcies als nens d’una masia de la vora que la fan servir per jugar", explica Luque que, a més, afegeix que "també ha estat una descoberta per nosaltres. Els treballs de rehabilitació i remarcatge ens han permès descobrir racons molt interessants".

L'activitat dels maquis se centrava, en gran part, en erosionar el règim franquista a través del sabotatge d’instal·lacions diverses

En línies generals, aquesta no és una ruta d’un alt nivell físic ja que, tot i les incursions dels maquis a l’estat francès, l’alta muntanya queda lluny d’aquestes zones. L’activitat dels maquis se centrava, en gran part, en erosionar el règim franquista a través del sabotatge d’instal·lacions diverses i, tot i els atracaments i segrestos, intentava evitar l’enfrontament directe amb les forces armades de l’estat.

“Dels nostres, ja ens en cuidem nosaltres”

A banda del valor paisatgístic, la Ruta dels Maquis té un pes històric i reivindicatiu evident; la iniciativa de la UGEL pretén convertir-se en actor principal a l’hora d’escriure la història. "Sempre remarquem que volem empoderar-nos de la memòria històrica. Qui ara escriu qui eren i què feien els maquis no combregarien amb ells. Per tant, és molt senzill, dels nostres ja ens en cuidem nosaltres de recordar-los". Per això pren significat el gest de traslladar la ruta del Santuari de Queralt a la plaça Ramon Vila i el carrer Marcel·lí Massana en una ciutat, Berga, que "és la capital maqui de Catalunya. Molts berguedans van lluitar al costat dels maquis i el gruix de la xarxa de suport que hi havia era considerable. No oblidem que el Berguedà va ser la comarca més castigada durant la ràtzia del 1949! En general, el curs del riu Llobregat va ser molt actiu, a la zona de Sallent també hi havia molt moviment".

L’any 1949, van ser assassinats la família que hi residia acusats de donar refugi a diferents maquis i posteriorment, la masia va ser incendiada. Anys més tard, el 1963, en aquelles ruïnes s’hi va viure un moment culminant amb l’emboscada que va acabar amb l’assassinat de Ramon Vila. Castellnou de Bages és, doncs, un dels punts centrals de la ruta amb el cementiri, on hi descansen les despulles de Ramon Vila, les restes de la masia la Creu del Perelló i el Museu dels Maquis. Al voltant, més pistes que camins, signe inequívoc del pas d’un temps que la renovada Ruta dels Maquis vol mantenir. "Aquí no hi ha petjades com a la lluna perquè els maquis s’estenien per tot el territori, però sí que era una zona amb molta activitat. Nosaltres, simplement, hi volem afegir el nom dels maquis perquè no s’oblidi", conclou Luque.