Público
Público
POBRESA

Més de 150 persones condemnades a l'exclusió laboral i residencial: veus de l'incendi de Badalona

La majoria de persones que vivien a la nau calcinada eren migrats d’origen subsaharià. N'hi havia que no tenien papers i es guanyaven la vida recollint ferralla, però també hi vivia gent amb contracte laboral, tot i que no els permetés accedir al lloguer d’un pis. Afectats i activistes assenyalen la Llei d'Estrangeria com a origen del problema.

L'edifici on s'ha produït l'incendi de Badalona, amb bombers treballant.
L'edifici on s'ha produït l'incendi de Badalona, amb bombers treballant. Miquel Codolar / ACN

Alaji Yenya Fofana estava dins la nau del barri del Gorg, a Badalona, quan va començar l’incendi que ha deixat de moment tres morts i una vintena de ferits. "Els que estaven a baix van poder sortir, però els de dalt, no", explica a Públic. La nau, de tres plantes, va començar a cremar per causes encara desconegudes cap a les nou del vespre de dimecres, tot i que s’apunta a les espelmes utilitzades per il·luminar l’espai o a un curtcircuit. Es calcula que hi vivien unes 150 persones, tot i que es desconeix quantes van poder sortir i si hi hauria més víctimes mortals. Yenya va poder marxar als primers indicis del foc. Ha dormit com ha pogut als bancs de l’avinguda Marquès de Mont-Roig, molt propera. "Aquesta nit no sé on dormiré. Ens ha agafat a tots per sorpresa", diu amb resignació.

La nau va començar a cremar per causes encara desconegudes tot i que s’apunta a les espelmes utilitzades per il·luminar l’espai o a un curtcircuit

La nau del carrer Tortosa que ha cremat aquesta matinada era on malvivien més d’un centenar de persones, unes 150 segons la majoria de fonts consultades, tot i que havia pogut arribar a allotjar-ne més de 200. Hi havia persones amb l'estatus de refugiat i també famílies amb menors. "Era l’exemple màxim de marginalització", explica Carles Sagués, activista de la plataforma Sant Roc Som Badalona.

La majoria de persones que hi vivien eren migrants d’origen subsaharià, del Senegal, de Mali, del Congo... Molts no tenien papers i es guanyaven la vida recollint ferralla, però també hi vivia gent amb contracte laboral, tot i que no els permetés accedir al lloguer d’un pis.. "Ningú vol viure així", explica Juvencio Salvador, originari de Guinea Equatorial. Ell viu al barri del costat, Pep Ventura, però molts dies anava a la nau a veure els amics que vivien allà. "Que no manipulin: aquí hi vivia gent treballadora", afirma. Salvador destaca que molts es veien obligats a viure en aquestes condicions en no tenir documentació, fet que els dificultava l’accés al mercat laboral. "Si vius sense documents és com si no visquessis", sentencia.

"El problema és la Llei d'Estrangeria, que no dona cap oportunitat als nois i els està matant"

Yenya havia viscut de forma intermitent en aquest assentament des de 2009. Quan tenia feina com a ajudant de cuina o carnisser es podia permetre marxar i viure en pisos compartits. Però ara no en tenia i per això havia tornat a la nau. La xifra de persones que hi vivia havia anat oscil·lant perquè molts es trobaven en una situació similar. "És molt difícil trobar pis", apunta el jove.

"El problema és la Llei d’Estrangeria, que no dona cap oportunitat als nois i els està matant. És una llei impossible". Mansur és del Sindicat Manter i havia viscut durant 10 anys a la nau abandonada, però des que pertany al Sindicat n’havia pogut marxar i ara viu a Barcelona. Explica com el centenar de persones que hi vivien simplement "buscaven un lloc on estar-se". En altres ocasions ja havien aturat algun altre incendi i lamenta que "això havia de passar". "L’alcalde els volia treure: doncs ja ho té", critica.

Criminalització per part d'Albiol

L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha encès els ànims dels afectats i els veïns en declarar que les persones que hi vivien es dedicaven a la venda de droga i eren conflictives. "Si hi hagués hagut droga, no haguessin viscut així. No tenim diners", manifesta una dona als voltants de la nau, acordonada per la policia. El seu marit vivia a l’assentament i ella està molt afectada pel que ha passat: "Ens han deixat morir". Explica que els veïns els van ajudar però lamenta que els serveis d’emergència triguessin una estona que es va fer aterna. El seu fill explica en conversa amb Públic que els que van sortir ho van haver de fer tan ràpid que ho han perdut tot. "Eren gent sense recursos, ningú els ha ajudat en tots aquests anys", lamenta.

L’exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, critica que l’abordatge que n’ha fet l’actual consistori liderat per Xavier García Albiol és "única i exclusivament policial". Sabaté lamenta que en les tres hores posteriors al foc, quan les persones que havien aconseguit sortir de la nau estaven al carrer, no van tenir cap tipus d’atenció social i a més estaven rodejades per dotacions d’antidisturbis. "Se’ls mira com un perill, com una amenaça", critica. Van ser els veïns qui els van proporcionar mantes i alguns aliments.

Albiol ha encès els ànims dels afectats i els veïns en declarar que les persones que hi vivien es dedicaven a la venda de droga i eren conflictives

Mentre Sabaté va estar al capdavant del govern municipal van dur a terme una intervenció a l’assentament des d’un enfocament "social, comunitari i de seguretat", explica a Públic. "Vam fer un procés d’acompanyament i empoderament, durant el qual hi va haver una autoorganització per resoldre temes de convivència", afirma. Durant aquesta intervenció es va acompanyar els residents en l’empadronament, la regularització o l’entrada al mercat laboral. Però Sabaté recorda que el principal escull és una Llei d’Estrangeria sobre la qual l’Ajuntament no té competències. "Vam intentar trencar un circuit kafkià i posar-nos al costat dels veïns perquè poguessin sortir del cercle de la pobresa", explica.

Sabaté comenta que la convivència al barri no permet parlar d’una conflictivitat significativa. Hi havia de tot, com a tot arreu, coincideixen els entrevistats, tant pel que fa a les persones que vivien a la nau com als veïns. "Alguns molestaven, i altres no", explica l’Iba, que també va viure una temporada a l’assentament. José Martínez és veí de Badalona i fa una crida a recordar que tothom té avantpassats que van migrar i que van viure en la precarietat. "Li dic a Albiol que miri enrere, d’allà on ve", afirma.

Pilar Schiaffino fa dues dècades que viu al barri i explica que els que vivien a la nau eren "gent molt bona" i que no hi havia problemes. Fins i tot hi va haver una recollida de firmes perquè no se’ls fes fora de la nau okupada, fa temps. "L’alcade és racista i per això els volia fer fora", conclou.

"Criminalitzar la víctima, el pobre, enlloc de combatre la realitat, que és la pobresa, és molt fàcil", assenyala Sagués. L’activista apunta que a la zona, una antiga àrea industrial ara abandonada, hi ha un parell d’assentaments més, tot i que aquest era el més gran. "Es posa de manifest una vegada més el dèficit del suport social que ofereix l’Ajuntament", lamenta l’activista, que assenyala la manca de recursos i d’un lideratge clar. "Això es nota molt, ho notem cada dia i quan hi ha un fet com aquest aflora tot el que hi ha", conclou.