Més control públic i més renovables: les cinc lliçons que hem après de la gran apagada
El tall elèctric del 28 d'abril no va ser un fracàs de les renovables, sinó un avís sobre el molt que falta per fer perquè siguin resilients. Els experts apunten a diverses claus per enfortir el sistema

Madrid-
La culpa de l'apagada no va ser de les renovables. Tampoc les nuclears van ser la solució. Així ho subratllen les veus de la ciència. Mentre la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va desmentir aquest dimecres en el Congrés que es tractés d'un ciberatac, els experts donen a conèixer les primeres lliçons apreses del tall elèctric que va deixar tota la península ibèrica sense llum durant diverses hores el passat 28 d'abril. La inversió pública, l'emmagatzematge i la modernització de les infraestructures són algunes de les claus per fer la xarxa més resilient.
Què és el que va passar? Encara és aviat per conèixer l'origen, segons va puntualitzar Luis Badesa, professor de Sistemes d'Energia de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), durant una trobada amb experts aquest dimarts. No obstant això, existeixen algunes dades que poden ser útils per dilucidar com poden Espanya i Portugal fer front a futurs escenaris similars. Entorn de les 12.20 hores del 28 d'abril, es van registrar oscil·lacions interàrea, és a dir, canvis sobtats en els paràmetres de la xarxa elèctrica en diferents llocs.
Tota la resta va succeir en menys d'un minut. Entre les 12.32 i les 12.33 hores del 28 d'abril, van tenir lloc tres pèrdues de generació que van suposar una pèrdua total de 2,2 gigawatts (GW). Dos segons després de l'última pèrdua de generació, la península ibèrica es va convertir en una illa energètica i va produir-se una "desconnexió massiva de generació" que va portar al tall zero (l'apagada total), va indicar Badesa.
Una xarxa elèctrica pública
Si bé encara existeixen moltes incerteses sobre aquest esdeveniment històric a Espanya, hi ha una cosa clara: l'apagada era evitable si el sistema hagués estat (més) resilient. No obstant això, les infraestructures i reformes necessàries per enfortir la xarxa elèctrica requereixen d'una inversió econòmica que les empreses privades encara no han assumit. Per aquesta raó, és fonamental que "l'operador del sistema recuperi la seva funció de servei públic", declara a Público Ismael Morales, responsable de Polítiques Climàtiques de Fundación Renovables.
En l'actualitat, el 20% de la xarxa elèctrica és de propietat estatal. "Potser hauria de disposar de major capacitat d'actuació amb inversió en emmagatzematge", valora Morales. "Ha de recuperar el paper més actiu pel que fa a les tecnologies que permeten gestionar el sistema". En una línia similar es va expressar Elena Pravettoni, cap de de Anàlisi en la Comissió de Transició Energètica (ETC, per les seves sigles en anglès) durant la trobada amb experts d'aquest dimarts: "El focus ha d'estar en la planificació, la inversió, les noves tecnologies i la coordinació transfronterera, i no culpar les energies netes".
La fal·làcia de les nuclears
Una altra de les lliçons en la qual insisteixen els experts és que una xarxa elèctrica resilient no passa per incrementar la producció d'energia nuclear, malgrat la fèrria defensa de la mateixa que el Partit Popular realitza arran del tall elèctric. Si bé aquestes centrals "presenten estabilitat i són molt constants –la qual cosa aporta seguretat– també van trigar molt a arrencar", explica a aquest mitjà José Luis Domínguez, responsable de Sistemes Elèctrics de Potència en l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
"S'ha vist perfectament que les nuclears quant a resiliència no aporten res", subratlla Morales. El divulgador científic assenyala que "les nuclears només van aportar el 5% de la demanda energètica fins al 7 de maig i no van respondre en la setmana de l'apagada. Està clar que no poden aportar resiliència a la xarxa", insisteix. En el seu lloc, Domínguez advoca per augmentar els requeriments de seguretat que enforteixin la penetració de renovables en el sistema.
Reforçar l'emmagatzematge d'energia renovable
La manera d'aconseguir que les energies renovables siguin resilients enfront de les oscil·lacions extraordinàries que van tenir lloc el 28 d'abril és invertir en els anomenats "sistemes d'estabilització", els quals permeten equilibrar els possibles desajustaments entre l'oferta i la demanda energètica. Domínguez apunta que aquests sistemes poden referir-se a diferents mecanismes.
Coincideix amb ell Sonia Dunlop, consellera delegada de Global Solar Council i que també va participar en la trobada d'experts: "Probablement serà una gran part de la solució aquí a Espanya". El magatzematge pot materialitzar-se mitjançant diferents mecanismes; Dunlop i Domínguez esmenten l'"emmagatzematge per bombament", característic de l'energia hidràulica. Consisteix en el bombament d'aigua cap amunt d'un embassament a un altre mitjançant turbines. Quan és necessari, s'allibera l'aigua perquè caigui cap avall i a través de les mateixes turbines es genera electricitat.
Modernitzar la xarxa elèctrica: el 'grid-forming'
També Morales identifica l'emmagatzematge com un dels punts en els quals s'ha de posar el focus per desenvolupar una xarxa elèctrica robusta. En concret, Morales vincula el desenvolupament de bateries a la modernització de la xarxa elèctrica perquè permeten incloure la tecnologia grid-forming. Traduïble com a "formació de xarxa", aquest mecanisme aporta "inèrcia sintètica" a l'electricitat produïda mitjançant renovables.
La inèrcia és el que normalment aporta estabilitat a la xarxa. Les fonts tradicionals d'energia utilitzen turbines rotatòries, que en ser molt pesades, són les que proporcionen aquesta inèrcia. No obstant això, la solar o l'eòlica no tenen aquestes turbines, però els dispositius electrònics poden fer ús del grid-forming per garantir la seva estabilitat. "A Austràlia, després de l'apagada de de 2016, es va aprovar una nova regulació que obligava tots els generadors de més de deu quilowatts a incloure sistemes grid- forming. Això, per exemple, els ha permès aconseguir en alguns punts el 100% de renovables, per la qual cosa una de les principals propostes és que es repliqui a Espanya", precisa Morals.
Augmentar les interconnexions
Les interconnexions transfrontereres són una altra de les grans lliçons que pot treure Espanya d'aquesta experiència. El país "sempre ha estat deficient en aquest sentit, amb només un 3% d'interconnexió, enfront de l'objectiu del 15% que s'ha fixat la UE", va advertir Dunlop. Amb aquestes xifres, Domínguez expressa que pràcticament "ara som una illa energètica" i advoca per augmentar les relacions del sistema elèctric peninsular amb França i el Marroc.
Domínguez matisa que "la xarxa elèctrica està pensada per a no dependre de ningú" per la seva naturalesa peninsular, però apunta a Alemanya com a exemple, que compta amb connexions a les xarxes de França, Dinamarca i Polònia. També Morales indica que "Espanya té 2,8 GW de connexió amb França, mentre que Alemanya té 23 GW". En el cas d'Itàlia, que en ser una península, pot trobar els mateixos problemes d'interconnexió que Espanya, té "9,3 GW de connexió amb Suïssa, amb Grècia i amb Tunísia", afegeix.
"Hem de pensar en com les xarxes poden ser més resilients a tota mena de fenòmens", conclou Dunlop. L'enfortiment de les interconnexions, les tecnologies de grid-forming, l'emmagatzematge d'energies renovables o la intervenció pública són alguns dels aprenentatges que destaquen els experts. El tall d'electricitat que va sofrir la península ibèrica continua sota anàlisi i els científics i tècnics investiguen encara el seu origen, el qual pot llançar més llum sobre les maneres en les quals podem fer front a futurs possibles apagades.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.