Més d'un de cada quatre habitatges de Barcelona és vulnerable a la calor extrema, segons un estudi de la UPC

Un 28% dels habitatges de Barcelona són vulnerables als episodis de calor extrema. És la principal conclusió d'un estudi del grup de recerca en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), que ha categoritzat els edificis de la ciutat. Ho ha fet tenint en compte com és de compacta la trama urbana dels carrers propers, si la llar té bona ventilació i si disposa d'aïllament tèrmic, cosa que no es dona en el 15% de les llars. Els autors han determinat també que un 71% dels immobles tenen un grau de ventilació baix, en especial a la Barceloneta, a Gràcia o a algunes zones de l'Eixample. 

L'estudi ofereix un mapa interactiu on es pot consultar cada edifici i s'ha fet a partir d'una anàlisi fent servir dades cadastrals. També ha tingut en compte la proximitat als 600 refugis climàtics que han identificat: el 46% d'habitatges estan a menys de cinc minuts d'aquestes zones. La majoria (63,7%) es troben a un temps de desplaçament a peu inferior a 10 minuts d'algun refugi climàtic, però un 13,7% se situen a més de 15 minuts. Així, a diverses zones de l'Esquerra de l'Eixample la vulnerabilitat és més alta especialment perquè no hi ha refugis climàtics naturals a prop.

El treball mostra les condicions de "desigualtat climàtica" de la capital catalana i els seus autors confien que permetrà definir millor les prioritats i estratègies de rehabilitació energètica dels districtes davant el canvi climàtic. Un dels autors del projecte, Carlos Alonso, destaca que es tracta del primer d'aquest tipus. "Molts dels indicadors de vulnerabilitat es basen en temes socioeconòmics, però aquí ens basem en l'habitatge", ha explicat en la presentació aquest dimecres.

Una altra de les participants en el projecte, Helena Coch, ha remarcat que Barcelona té un "clima complex" i que les llars s'hi ha d'adaptar. Amb tot, creu que el parc d'habitatges "no està tan malament com ens pensem", però sí que s'hauria de rehabilitar "amb cura", intentant evitar "sobreaïllar" l'immoble. La investigadora ha afegit que l'estudi pretén donar eines que, alhora, siguin barates i eficients, i que beneficiïn els habitatges sense perjudicar-ne d'altres.

 Més de 200.000 habitatges vulnerables  

L'estudi destaca doncs que fins a 229.608 habitatges dels 829.169 existents a la ciutat segons l'estudi (27,7%) poden patir a l'hora de protegir-se per la calor. Alhora, fins a 591.211 llars tenen un potencial de ventilació creuada insuficient, ja que no tenen dues façanes per on pugui creuar l'immoble de punta a punta. O bé en tenen només una (9,4%), o bé en tenen una i a l'altra banda hi ha un pati (61,9%). La ventilació creuada "pot ser molt eficaç" per combatre la calor a casa, ja que cada metre per segon d'aire fa reduir la sensació de temperatura uns tres graus.

La morfologia urbana de cada districte té un impacte en la capacitat que dels habitatges a fer front a la calor extrema. Per exemple, Ciutat Vella o Gràcia tenen carrers més estrets en general, cosa que vol dir que els edificis estan més compactats i que la ventilació creuada és menor. A la Barceloneta, el fet que els carrers són estrets i que els habitatges no solen tocar a dos carrers perjudica la renovació d'aire. En canvi, les construccions de la part central de l'Eixample o bé les que estan a prop de Collserola presenten uns índexs més alts.

L'any de construcció dels edificis també té un impacte en la resiliència que tenen i tindran en futures calorades. Així, per exemple, les àrees desenvolupades durant la postguerra tenen edificis sense aïllament i amb un potencial de ventilació natural limitat. En conjunt, només un 15 % del parc edificat de la ciutat té aïllament, i es concentra sobretot als districtes de Sarrià i Sant Martí.