À Punt es desconnecta de la realitat: les raons del fiasco del nou programa creat per a Toni Cantó

L'estrena del nou format de tertúlia nocturna d'À Punt, el passat 5 de desembre, es va saldar amb una audiència mínima —19.000 espectadors i un 2,4% de quota— i més preguntes que certeses. Un revés per a l'autonòmica valenciana, que havia apostat fort per Toni Cantó com a presentador.  

El públic va respondre amb una contundència difícil d'ignorar: silenci i indiferència. Els valencians i les valencianes han votat amb el comandament i, durant el tram final del programa, en la franja entre les 00.17 i l'01.03 hores, va arribar a registrar un "0% tècnic" d'audiència.

Una dada insòlita per a un programa que s'emet en prime time i que deixa al descobert que no es tracta només d'una ensopegada televisiva, sinó d'una lectura profundament errònia del moment social que travessa el País Valencià.

À Punt acumula polèmiques  

La jugada ha estat especialment arriscada en un moment convuls per a l'ens públic, que ja encadenava polèmiques per decisions editorials difícils de justificar.

El passat 25 d'octubre, un any després de la DANA i mentre milers de persones es manifestaven contra la gestió de la Generalitat, À Punt emetia un programa de corrides de bous "històriques". A X, alguns usuaris ho van interpretar com "un gest de xuleria i una falta de respecte", alimentant la sensació de desconnexió entre la direcció i el seu públic.

El revés d'El Debat també esquitxa de ple Toni Cantó, i els seus detractors no han trigat a recordar-l'hi. Joan Baldoví —amb qui l'exdiputat de Ciudadanos ja havia tingut més d'un enfrontament parlamentari— va repostar la notícia "Toni Cantó fracassa a la televisió valenciana", acompanyada d'un afilat: "Suma i segueix".

Una aposta forta que fracassa  

El Debat, a més de ser un programa concebut per revertir unes dades d'audiència en caiguda lliure, també és una declaració d'intencions per part de la cadena valenciana. No sembla casual que la pública autonòmica reservi tres hores de prime time per a un format que debuta preguntant si el feminisme està en crisi i que situa al capdavant un dels expolítics més controvertits del cicle Ciudadanos. La combinació presentador, franja i enfocament reflecteix més una decisió estratègica que no pas un simple experiment televisiu.

En un comunicat, hores abans de l'estrena, la cadena valenciana va publicar que aquest espai pretenia mostrar "la polarització que impregna avui dia la societat com si fos un mirall que reflecteix allò que es parla als carrers o allò que la gent comenta en família".

El format era ambiciós: cara a cara, entrevistes, reportatges, participació del públic, directes, opinions a les xarxes, anàlisi mitjançant IA… I una clara intenció de provocar contrast d'idees i polèmica. Algunes organitzacions feministes van ser molt crítiques, en entendre-hi un gir editorial d'À Punt cap a posicions crítiques amb el feminisme institucionalitzat —podent plantejar riscos en la relativització de temes sensibles.

Però malgrat la polèmica, la promoció i l'ambiciosa aposta de l'ens autonòmic, la resposta del públic valencià ha estat rotunda: un desinterès massiu que es va traduir en xifres d'audiència i quota de pantalla desastroses. La pregunta ara és inevitable: ¿encobreix l'ensorrament d'El Debat algun missatge per a Mazón?

Relacionado con este tema

À Punt es castellanitza després d'acomiadar la meitat del seu departament lingüístic

Ricard Chulià

Hi ha algun missatge ocult en aquest naufragi?  

La veritat és que el fracàs podria respondre a múltiples qüestions. Per exemple, segons dades que afecten la productora, podria haver-hi qüestions de fons que alimenten la desconfiança envers El Debat. I és que l'administrador de la productora que ha llançat el programa va cobrar a Canal 9 per documentals que mai no es van emetre, segons fonts d'eldiario.es. El que va ser realitzador i apoderat de la companyia Triskel, Luis Valero, és ara administrador d'El Garaje Audiovisual SL: l'empresa que realitza el programa que s'emet els divendres a la nit a À Punt.

Sigui com sigui, la paradoxa és evident: un espai dissenyat per generar impacte que no impacta, un tema que sol incendiar tertúlies davant del qual els valencians apaguen la televisió, i un presentador polèmic incapaç d'atraure ni tan sols la curiositat inicial.

L'emissió deixa clar que no n'hi ha prou amb agitar un assumpte inflamable per obtenir rellevància si l'entorn polític és hostil i l'estratègia editorial és percebuda com a teledirigida. En altres paraules, remenar el vesper no garanteix impacte quan el públic percep més soroll que periodisme. En un context en què creix la desconfiança envers la manipulació dels mitjans públics i la ingerència partidista en els seus continguts, la indiferència pot convertir-se en una forma de resposta i les ensopegades televisives poden revelar tensions més profundes.