À Punt es castellanitza després d'acomiadar la meitat del seu departament lingüístic

À Punt viu temps convulsos. De la mateixa manera que es recorda el Canal 9 de l'època d'Eduardo Zaplana al capdavant per la directiva que ordenava als càmeres que li agafessin el perfil bo, l'etapa d'À Punt amb Carlos Mazón probablement es recordarà perquè, mentre els carrers de València es tornaven a omplir, un any després de la DANA, amb una manifestació massiva per exigir responsabilitats polítiques, la televisió valenciana emetia una corrida de bous de 1997, en què, a més, participava l'exvicepresident i actual dirigent de Vox a València, Vicente Barrera. Un d'aquells moments que defineixen una època.  

Carlos Mazón ja no està al capdavant del Consell, però sí que es manté, sense senyals de canvi, la direcció nomenada per PP i Vox després de la DANA, que ha emprès un rumb que molts identifiquen amb les etapes més fosques de Canal 9. S'ha canviat la llei i s'han eliminat mecanismes de control davant de la ingerència política, de manera que la plantilla de treballadors es concentra amb la campanya Divendres negre cada divendres davant de les delegacions d'À Punt a Burjassot, Alacant i Castelló per protestar contra la deriva de l'ens.

Els programes centrats en la tauromàquia i les retransmissions de corrides són un emblema d'aquesta nova etapa, un eix de la batalla cultural de la dreta al País Valencià. Tanmateix, la incomoditat d'una bona part de la plantilla amb la introducció del maltractament animal a la programació —també en horari infantil— és notable. Com a mínim dos periodistes s'han acollit a la clàusula de consciència per abandonar À Punt, en denúncia d'una etapa que qualifiquen de "manipuladora".

En aquest context, la nova Relació de Llocs de Treball (RLT) ha encès un nou foc d'enfrontament. Així, el comitè d'empresa denuncia que, per primera vegada des que es va restablir la radiotelevisió pública valenciana amb À Punt, després del tancament traumàtic de Canal 9, s'ha aprovat una RLT que contempla acomiadaments de treballadors i treballadores.

El Consell d'Administració de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA) va aprovar dimecres passat la RLT, amb el desacord clar del comitè d'empresa, que ha denunciat un "simulacre de negociació", i amb només l'abstenció del representant d'Ens Uneix —la plataforma municipalista que encapçala l'alcalde d'Ontinyent i que és decisiva a la Diputació de València— com a nota discordant. Cal recordar que en aquest òrgan no hi són representats el PSOE i Compromís, ja que van renunciar, com a protesta, a nomenar candidats quan es va crear arran del canvi de la llei de creació d'À Punt, poc temps després de la DANA. Així, PP i Vox tenen el control gairebé total de l'òrgan.

Per a la delegació d'Intersindical Valenciana a À Punt, la nova RLT és una "escapçada contra els treballadors" i, igualment, el Consell d'Informatius d'À Punt ha emès un comunicat en què afirma que la RLT es basa en "acomiadaments injustificats, creació de llocs de treball innecessaris i en l'atac a departaments fonamentals per a la prestació del nostre servei públic".

Des de la direcció es replica, per contra, que el saldo final de llocs de treball a la RLT és positiu, ja que se'n creen 28 de nous per 26 que s'amortitzen. En aquest sentit, la direcció de l'ens ha explicat en un comunicat que l'objectiu de la nova RLT és "reforçar els serveis informatius amb més personal per tal de donar resposta a les necessitats reals de la radiotelevisió pública actual, una televisió més alineada amb l'impuls que la nova direcció ha donat a la producció pròpia".

Des de la delegació a À Punt d'Intersindical Valenciana es respon durament contra aquesta interpretació de la RLT, que es qualifica de "mentidera" i "vergonyosa". En aquest sentit, remarquen que els suposats programes de producció pròpia de què presumeix la direcció, en realitat, no es podrien realitzar sense externalitzar tant la redacció com la producció tècnica. Així mateix, critiquen que l'"optimització de recursos" de la RLT consisteix en "crear una plaça de coordinador d'informatius per 50.000 euros l'any per fer funcions que ja fan altres categories laborals".

Relacionado con este tema

Teatres valencians sense companyies valencianes: el menyspreu del PP i Vox a les arts escèniques

Ricard Chulià

Segons la direcció, la nova RLT crea sis places de periodistes-presentadors, dues de càmeres-muntadors i set d'operadors d'equip i una altra d'operador de so. Així mateix, manté la plaça de cap de meteorologia, encara que no s'explica que, en un primer moment, s'eliminava. Això havia generat moltes crítiques, ja que degradava l'actual responsable, Victòria Rosselló, identificada amb la cobertura del temps durant la DANA, un material que s'analitza en la causa judicial instruïda al jutjat de Catarroja i que, tan si com no, vist amb perspectiva, desmenteix l'argument del Govern de Mazón sobre la manca d'informació, ja que Rosselló sempre va alertar de la perillositat que comportaven les pluges.

D'altra banda, el punt més criticat i més conflictiu de la nova RLT és el que fa referència al departament de lingüistes i de xarxes, on se centren les retallades. Des dels sindicats es destaca la contradicció que suposa que la direcció afirmi apostar per la modernització i, tanmateix, retalli el personal que s'encarrega de la presència en xarxes, on À Punt, de fet, té un impacte notable.

Un dels arguments de la direcció per justificar l'aprovació de la nova RLT, com s'ha vist, és que respondria a una aposta pel reforç dels serveis informatius. Justament des del departament que, en teoria, en resultaria més beneficiat, el Consell d'Informatius, no se'n comparteix aquesta opinió, ja que repliquen que "tampoc no és acceptable que l'objectiu siuia reforçar els serveis informatius quan es redueix a la mínima expressió el departament digital, que, per a qui tingui una mínima visió de futur, hauria de ser un dels més reforçats".

En concret, la RLT preveu amortitzar dues places d'editors web i una de tècnic en gestió web. La delegació d'À Punt de CCOO valora que "la pitjor notícia és que els acomiadaments als departaments més afectats no es modifiquen: xarxes i lingüistes veuen rebaixat el personal entre un 25 i un 50%, amb acomiadaments de companys i companyes que han contribuït, com els que més, a aixecar aquesta casa des de l'inici, després de cinc anys de vergonyós silenci des del tancament de Canal 9". Per a CCOO, aquests acomiadaments suposen "un atac contra la llengua pròpia a tots els nivells, però sobretot a nivell escrit".

El departament de Digital és clau en aquesta disputa. La comunicació i la difusió que fa À Punt de la seua programació funciona en valencià —a diferència de l'aposta pel castellà de PP i Vox— i, tenint en compte que la direcció actual sempre justifica les seues decisions en la voluntat d'augmentar l'audiència de la radiotelevisió pública, és precisament en aquest àmbit on no es pot dir que À Punt no estiga funcionant. Així, si bé la cadena registra xifres més modestes de quota de pantalla —i se situa com una de les que menys audiència abasta, entre les autonòmiques—, cal reconèixer que, pel que fa als números de xarxes, això no és així; com a exemple, es poden adduir els 200.000 seguidors que acumula a Instagram, més del doble dels 70.000 de la seua homòloga basca.

Relacionado con este tema

Pérez Llorca, la mà dreta de Mazón que parla com Vox i assumeix el programa ultra

Jose Carmona

Ara bé, el departament de Recursos Lingüístics és, sens dubte, el més malparat, i queda en una situació de precarietat notable, ja que s'elimina la meitat dels treballadors i treballadores: de 12 queda en sis. És difícil que, amb aquestes xifres, À Punt pugui complir l'objectiu de promocionar la llengua pròpia del País Valencià amb què va nàixer. Però, de fet, PP i Vox ja es van assegurar de canviar la llei per eliminar-lo.

Des d'Intersindical es critica durament aquesta decisió i s'apunta a la situació ja precària que vivia el departament i que ara s'agreujarà. La realitat és que la correcció lingüística de les externalitzacions d'À Punt deixa força a desitjar. Com a exemple més notable, hi ha el programa de vesprada Va de bo, amb un presentador, Nacho Cotino, que, encara que l'espai està catalogat com d'emissió en valencià, passa constantment al castellà.

En aquest sentit, Intersindical denuncia una "degradació notable" de la qualitat lingüística d'À Punt. Cal recordar que, en el seu informe, Francisco Aura, director general d'À Punt, assenyalava com a objectiu estratègic per guanyar audiència la introducció del castellà i, igualment, la "relaxació" de la correcció del valencià. Tanmateix, els programes amb més quota de pantalla d'À Punt continuen sent els que es vehiculen en la llengua pròpia.

Així doncs, més enllà de les xifres concretes, es pot observar, en la configuració d'aquesta nova RLT, un nou pas endavant vers la castellanització d'À Punt i el control de la seua línia informativa per part del PP i Vox. Es precaritzen els departaments més implicats en l'ús de la llengua pròpia a la radiotelevisió pública i es mouen peces a Informatius, on el seu nou director, Josep Magraner, és objecte de fortes crítiques de parcialitat a favor de l'argumentari del Govern de la Generalitat, del qual actuaria com a corretja de transmissió.

En aquest sentit, la Unió de Periodistes ha sortit a criticar durament la nova RLT d'À Punt. En un missatge a les seues xarxes, han qualificat l'aprovació de la RLT d'"unilateral", "sense l'acord dels sindicats" i "acomiadant part de la plantilla". A més, també han manifestat la seua preocupació per "l'opacitat, les irregularitats i la falta de garanties en les noves borses de treball, amb una baremació més que qüestionable i una manca de transparència evident".