"El més important és comprendre que no podem seguir creixent"

"Necessitem processos radicals de reconversió dels models econòmics. Cal disminuir l’impacte de l’economia sobre la naturalesa". Yayo Herrero, antropòloga i activista ecofeminista, porta anys divulgant el camí a seguir des dels moviments ecologistes: un decreixement econòmic. La comunitat científica fa dècades que adverteix que els recursos del planeta són finits, i cada cop ens apropem més al seu límit. La producció de petroli està en descens des de fa més de deu anys i no es recuperarà. "El més important és comprendre que no podem seguir creixent. No podem escollir, no és una decisió", sentencia Antonio Turiel, científic de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid.

Turiel: "Qui necessita el creixement no són les persones, sinó el sistema econòmic capitalista"

Els límits del creixement

"L'economia mundial creixerà un 3% aquest 2019", "El govern calcula que l'economia va créixer un 2%", "El PIB català creixerà un 1,5%". Són titulars reals i habituals als mitjans de comunicació. El capitalisme se sosté en el creixement econòmic, perquè és el que el fa avançar. "La realitat de la gent del carrer no és la del creixement. Qui el necessita no són les persones, sinó el sistema econòmic", explica Turiel. El sistema financer es basa en la inversió de capital i l’interès compost, és a dir, el retorn dels préstecs amb interès, motiu que fa que creixi contínuament.

La producció de petroli, en caiguda des del 2008, podria reduir-se un 40% fins el 2025

El creixement econòmic requereix d’un creixement continu de l’ús d’energia. "L’extracció de matèries primeres, la seva transformació, el transport… Tot funciona amb energia", recorda Turiel. A més activitat econòmica, més consum d’energia. Però estem arribant al límit dels recursos del planeta. La producció de petroli, en caiguda des del 2008, podria reduir-se un 40% fins el 2025.

Decreixement i benestar

Herrero: "Hem configurat un model d’economia que dona l’esquena a la vida"

L’emergència sanitària que hem viscut els últims mesos ha estat un xoc però no s’apropa al que suposaria un col·lapse derivat de la crisi ecològica. "Un col·lapse és una altra cosa. No estem vivint això ni de lluny, però sí que som a l’inici d’una crisi econòmica profunda, molt més que la de 2008", apunta Turiel.

Els governs, un actor clau

Els experts consideren l’acció dels governs insuficient i poc emmarcada en la realitat actual. El març, el Govern espanyol enviava a la Comissió Europea el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030, que vol complir els objectius europeus en matèria climàtica i avançar cap a la transició energètica. "Hi ha bona voluntat, però una comprensió tènue dels tempos", critica Turiel. Apostar per un model més sostenible, basat en energies renovables, és una cosa que s’hagués hagut de fer als anys 80. "Estem a 2020 i des d’aquell moment la situació s’ha fet molt més greu i urgent. Aquest pla és insuficient en relació amb el que planteja la comunitat científica", assenyala Herrero.

Camí cap el canvi

Davant de la inacció global, cada vegada més gent decideix deixar de menjar carn o no consumir plàstic per actuar contra la crisi climàtica. Herrero apunta que aquestes decisions "són el reflex d’una presa de consciència personal que és imprescindible per poder fer el canvi". Tanmateix, el canvi personal ha d’anar acompanyat de canvis estructurals, que són els que condicionen en gran part la nostra vida. La també professora i investigadora subratlla la importància de teixir llaços i crear comunitat durant aquest procés: "El canvi s’amplifica si el fem amb els altres".