Més de la meitat de les situacions de racisme a Catalunya no es denuncien

Les denúncies per agressions i discriminacions entre particulars s'han duplicat en els últims cinc anys, segons les dades que recull l'informe Anual de SOS Racisme Catalunya, que s'ha presentat avui, dia internacional contra el Racisme, al Col·legi de periodistes de Catalunya. El context dels triomfs electorals de l'extrema dreta i la manca de polítiques per fomentar la convivència per part de les administracions són les causes que apunta l'entitat per explicar l'increment. 

El context de triomfs o avenços electorals dels partits d'extrema dreta a diferents països d'Europa com Itàlia, Suècia, Alemanya i també a l'Estat espanyol pot explicar en part com han aflorat aquests fets. "Val la pena recordar que entre els punts del programa electoral d'un partit, Vox, que a Andalusia va guanyar quasi 400.000 vots i 12 escons, trobem aixecar un 'mur infranquejable' a Ceuta i Melilla o la supressió de l'arrelament com a forma d'accedir a un permís de residència", s'exposa, i afegeix que la legitimació d'un ideari com el del partit d'extrema dreta dona visibilitat i "respectabilitat", normalitza un discurs d'odi, que no només té conseqüències electorals, sinó també un impacte directe a l'espai social.

Manca de confiança de les víctimes en el sistema

El 2018, el servei d'atenció i denúncia per a les víctimes de racisme i xenofòbia (SAID) de l'organització va atendre 529 persones, de les quals 354 hi van acudir per primera vegada. D'aquestes, 151 persones van relatar casos constitutius de racisme. Però, d'aquests 151 casos només 72, un 48%, van ser denunciats. La resta forma part de les múltiples situacions que l'entitat té identificades fa anys, però que no arriben als jutjats. El motiu principal de les situacions que no es denuncien és la desmotivació de la víctima, que s'explica per la manca de confiança en el sistema. "Hi ha una manca de confiança en les institucions. És una realitat que els sistemes de justícia no estan preparats per rebre casos de racisme. Continua sent una justícia blanca i heteropatriarcal", ha valorat Karlos Castilla, membre del Consell de l'entitat.

Quan la justícia estatal no respon, la manca de respostes per part dels jutges els obliga a haver de denunciar a instàncies jurídiques internacionals, ha explicat Castilla. Però tot i això, l'entitat intenta que la via judicial sigui l'últim recurs. Abans recorren a la mediació, reclamació per escrit a empreses o formacions en discriminació en el cas de les escoles, per exemple.

Dificultat per denunciar casos d'abusos policials

Després dels casos d'agressions entre particulars i pel que fa a situacions de racisme identificades, les segueixen en número la discriminació de serveis privats, amb un 15% i la discriminació als serveis socials, amb un 14%, seguides de les agressions per part dels cossos de seguretat pública, amb un 13%.

La primera font de racisme que pateixen els MENA, la institucional

A la roda de premsa d'avui no s'ha volgut evitar parlar de les tres agressions que han patit els menors estrangers no acompanyats (MENA) en menys de 10 dies a la Zona Franca (Barcelona), Canet (Maresme) i Castelldefels (Baix Llobregat). "Sempre que hem parlat de menors estrangers, hem parlat de racisme institucional. Ens posen en alerta per la situació de desprotecció dels nanos que estan en centres, que són tutelats per part de la Generalitat però no estan protegits. També per les situacions de racisme social que estan patint i per la manca de tractament per part de l'administració a llarg termini", han emfatitzat des de SOS Racisme.