Mesos esperant per a la reconstrucció del pit després d'un càncer: "No he pogut abraçar ningú en tres anys"

L'Aliki Nikolaou i la Gemma González han hagut de conviure mesos amb la incertesa de no saber quan els hi podrien reconstruir el pit després que els hi extirpessin perquè tenien càncer de mama. Ho han viscut amb angoixa i indignació perquè la llista d'espera era llarga, però, a més, inconcreta, i no sabien fins quan haurien de viure amb dolor i amb limitacions diàries. Ja no tenien càncer, però no podien treballar, ni fer esport, ni abraçar ningú.

"Em vaig desesperar, tenia molt dolor, cada vegada podia moure menys l'espatlla... Jo era una persona molt esportista i tot això es va acabar. No podia fer absolutament res", explica González en una trucada amb Públic. "No he pogut abraçar ningú en tres anys", lamenta Nikolaou.

Les dues han comparegut recentment a la comissió de Salut del Parlament per denunciar els seus casos. Ara ja estan operades i, mentre es recuperen, poc a poc estan tornant a fer vida normal, però han volgut fer-ho públic per tal que "no li passi a cap dona més".

Gemma González: "Em vaig desesperar, tenia molt de dolor. No podia fer absolutament res"

"En pacients oncològics no poses un punt i final, però sí que per a mi ara s'ha tancat un parèntesi gran. Puc tornar a treballar, puc fer un viatge...", explica Nikolaou. González també ha pogut reprendre la seva vida quotidiana: "Sé que no tornaré a ser mai la que era. Però ara puc viure amb dignitat, posar-me un banyador, puc anar a comprar, al gimnàs... Estic parlant de coses bàsiques".

Un 25% de pacients de càncer de mama necessita una mastectomia

Actualment, unes 7.000 dones són diagnosticades de càncer de mama cada any a Catalunya. A una de cada quatre se'ls ha de fer una mastectomia, és a dir, treure el pit sencer. La reconstrucció es pot fer el mateix dia de la intervenció o més endavant, però la primera és l'òptima per la recuperació física i psicològica, segons va explicar a la mateixa comissió Anna López, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l'Hospital de Bellvitge.

La metgessa també va assenyalar que fa un parell d'anys es va crear un grup de treball per "endreçar" les llistes d'espera per la reconstrucció mamària, on hi havia "desordre". Ara es prioritza la reconstrucció immediata, en el mateix moment de la cirurgia, i si no es pot fer, el termini establert per fer-la és de sis mesos, segons la nova normativa.

Salut ha reordenat les llistes d'espera i fixa la reconstrucció en un màxim de sis mesos

La metgessa va reconèixer, però, que encara hi ha molta llista d'espera i que hi ha desigualtats territorials respecte a les tècniques de reconstrucció, amb la concentració de centres que ofereixen més opcions a Barcelona.

A més, no totes les pacients entren dins de les casuístiques més habituals. Per exemple, López explica que un dels problemes és quan "les reconstruccions immediates es compliquen", que són al voltant del 10%. "[Les pacients] no tenen el pit reconstruït i el resultat és encara pitjor, tan a nivell estètic com de dolor". Precisament, els casos de Nikolau i González en són exemples.

"No em deixava tirar endavant ni seguir amb la meva vida"

Nikolau és grega, té 40 anys i en fa 12 que viu a Barcelona, on treballa com a arquitecta. Li van fer una mastectomia el desembre del 2021. Llavors li van col·locar un expansor sota la pell, per tal que recuperés la forma del pit. Però no va anar bé, la pell li va quedar molt fina i explica que "en qualsevol moment es podia trencar". "Tota l'estona havia de fer un gest per protegir-me, per tapar-me el pit. No em deixava tirar endavant ni seguir amb la meva vida", relata.

L'operació no va ser suficient i va haver de fer tractaments de quimioteràpia i radioteràpia per eliminar el càncer. Quan va acabar, ja estava llesta per la reconstrucció del pit, però llavors li van dir que hi havia una llista d'espera de tres anys. Ella no entrava en el termini de sis mesos, perquè això era per les noves pacients, i ella ja havia passat per una operació.

A més, encara va empitjorar, perquè al cap d'uns mesos li van comunicar que la situació havia canviat i que ja no li podien dir una estimació de quan seria l'operació. "Després d'un càncer, de la cirurgia, de tractaments esgotadors pel cos i per la ment, quan et donen una notícia així és un cop molt fort", explica.

Nikolaou: "Volem la reconstrucció en terminis dignes, hauria de ser un dret bàsic"

Això la va fer caure en una depressió: "El fet que la data per a la reconstrucció anés canviant i em diguessin que no hi havia previsió em va enfonsar". Però va moure's per buscar solucions. Va acudir a la premsa, al Síndic de Greuges i també es va queixar a l'hospital. Creu que precisament sortir a la premsa va contribuir a accelerar els terminis, i finalment la van operar a finals d'aquest passat gener, gairebé dos anys després.

"El que volem és la reconstrucció en terminis dignes. Hauria de ser un dret bàsic per tot allò que comporta, tant a nivell mental com físic", apunta. Tant ella com González destaquen que no es tracta d'una qüestió de cirurgia estètica, sinó plàstica i reparadora. "Ho hem de separar molt bé. Jo no m'he operat per gust, no és un capritx. Em reparen el pit perquè me l'han tret, és una necessitat", diu González.

Relacionado con este tema

El càncer de mama, pròstata, colorectal i pulmó, els més freqüents a Catalunya

Públic

Sense cirurgians plàstics a les Terres de l'Ebre

A González sí que li van fer la reconstrucció directament durant l'operació de la mastectomia, però no va anar bé. Al cap de poc ja li van dir que hauria de tornar a passar per quiròfan perquè s'havia complicat. Com que no va haver de fer ni quimioteràpia ni radioteràpia, els terminis en principi es podien escurçar. "Tenia un dolor insuportable, de dia a nit. Van anar passant els mesos, veia que ho anaven allargant i no em donaven cap solució...". Ella és de Tortosa i va fer tot el procés a l'Hospital Verge de la Cinta, on no hi ha cirurgians plàstics.

"Vaig decidir demanar una segona opinió a l'hospital de Bellvitge, però em van programar una visita per al cap d'11 mesos. Em vaig desesperar", relata. Per ella, deixar de treballar, de fer esport i altres activitats habituals, com cuidar el jardí, era un cop molt fort per a la seva vida. "Tot això es va acabar, zero. No podia fer absolutament res".

González: "Em sentia molt malament, em veia mutilada"

"Veia com altra gent en tres mesos ja podia fer vida normal. Em sentia molt malament, amb la vida destrossada. Era una situació molt complicada, em veia mutilada", explica. Amb diverses queixes, va aconseguir reduir els terminis, però encara quedaven mesos d'espera. "He estat més d'un any abandonada, psicològicament molt malament", lamenta.

Finalment, després de diverses queixes i de parlar amb la directora de l'Hospital Verge de la Cinta, on també treballa, la van operar l'octubre del 2024. "Tinc 107 centímetres de cicatrius, m'han tret greix de la panxa per posar-me'l al pit. Em miro al mirall i, més que res, no tinc dolor. No em sento mutilada".

Tot i això, lamenta que li hagi costat més de dos anys i mig tot i no haver necessitat tractament després de la mastectomia. "És una cosa que no puc entendre. A Tortosa no hi ha cirurgia plàstica [a l'hospital públic], però crec que tinc els mateixos drets que una persona de Barcelona o Girona, i a mi no se m'ha tractat igual", denuncia.

Segons Salut, el temps mitjà d'espera per a la reconstrucció de pit va ser de 167 dies el 2024

En resposta a Públic, Salut ha informat que la normativa vigent estableix un termini màxim de sis mesos per la reconstrucció mamària en diferit, i que el temps mitjà d'espera el 2024 ha sigut de 167 dies, és a dir, inferior. Només un 8% de pacients estan fora de termini.

Relacionado con este tema

Investigadors catalans identifiquen marcadors inflamatoris relacionats amb el pronòstic del càncer de mama

Públic

D'altra banda, Salut nega que les pacients que ja esperaven per l'operació abans de l'entrada en vigor de la nova normativa, com Nikolau i González, hagin vist endarrerit l'accés a la reconstrucció per la priorització del primer grup. Tot i això, la Generalitat reconeix que recentment ha detectat "alguns casos que podrien no estar correctament classificats i que podrien afectar el càlcul del temps d’espera" i que hi està treballant.