Público
Público

Meteorologia El 2021 va ser un any càlid a Catalunya, però menys que els sis previs

L'anomalia de temperatura és d'entre 1,3 i 1,4 graus per sobre de la mitjana però lluny de l'excepcionalitat del 2020, que va ser el de major temperatura des del 1950. També va ser un any molt sec, amb precipitacions per sota de la mitjana a la major part del territori

L'evolució de l'anomalia de temperatura anual a Catalunya des del 1950.
L'evolució de l'anomalia de temperatura anual a Catalunya des del 1950. Servei Meteorològic de Catalunya

El 2021 va ser un any càlid i sec a gairebé tot Catalunya, segons el balanç anual del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Amb tot, la temperatura mitjana va ser més baixa que els sis anys previs -dels més calorosos de la sèrie històrica-. Els valors d'anomalia de temperatura superen els +0,5 graus en gairebé un 90% del territori i s'arriba a +1 en àrees del Prepirineu, depressió Central, prelitoral i molt localitzadament també el litoral. Destaca el +1,7 graus de la conurbació de Barcelona, per efecte de l'illa de calor. Només una part de l’extrem nord-occidental, així com petites zones del Pirineu, Prepirineu, oest del Segrià i terç sud es poden considerar dins la normalitat termomètrica.

Tot i ser un any càlid, el 2021 no ho ha estat tant com ho van ser el 2006, el 2009 i el 2011 o del 2014 al 2019, i ha quedat molt lluny de l'excepcional del 2020, el més càlid des del 1950. En genera, es consolida com el 13è més càlid de la sèrie 1950-2021, amb una anomalia d'entre 1,3 i 1,4 per sobre de la mitjana 1961-1990. Per observatoris, al de l'Ebre, la temperatura mitjana de 18,3 graus és el sisè valor més alt registrat des del 1905. A l'Observatori Fabra, els 16,5 graus és un valor idèntic al del 2019 i al del 2016 i el tercer més alt de la seva sèrie, que s'inicia el 1914.

Pel que fa al precipitació, ha estat en general escassa. Els registres anuals han quedat per sota dels 400 mm a bona part de l’Alt Empordà i també en una àmplia franja de territori disposada d’oest a est, que recull bona part de Ponent, Catalunya Central, prelitoral i litoral Central, així com l’extrem sud de la Plana de Vic. El Segrià i el Pla d’Urgell presenten els valors més baixos del país, poc superiors als 250 mm, mentre que els màxims se situen en zones d’alta muntanya de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà, però sense assolir enlloc els 1.500 mm.

En línies generals, ha estat un any sec però amb l'excepció del Pirineu, el Prepirineu i el terç sud, on ha estat normal o fins i tot plujós. On l’any ha estat realment sec, amb valors anuals de precipitació que suposen només al voltant del 50% respecte de la mitjana climàtica, és a bona part de l’Alt Empordà i també a petites zones del Vallès, Barcelonès, Baix Llobregat, Osona, Moianès, Montseny, Selva, Bages i Maresme. Així, per exemple, ha estat l'any més sec de la sèrie centenària de l'Observatori Fabra.

L'evolució de les precipitacions a l'Observatori Fabra, a Barcelona, des del 1914.
L'evolució de les precipitacions a l'Observatori Fabra, a Barcelona, des del 1914. Servei Meteorològic de Catalunya

L'SMC ha destacat alguns episodis meteorològics del 2021 com la fredorada de la primera quinzena de gener, amb temperatures per sota de la mitjana. Es tracta de l'onada de fred més important des de la de principis del 2012. El 9 i 10 de gener es va produir una nevada inusualment extensa a molts sectors de Catalunya, especialment a les comarques de Ponent i del sud del país.

A l'estiu es va viure una onada de calor entre l'11 i el 15 d'agost que va ser de les més intenses de les últimes dècades. El 17 de juny es va produir un tornado entre la Llacuna i Santa Maria de Miralles (Anoia), l'1 de setembre va tenir lloc un aiguat excepcional a Alcanar i el 23 de novembre es va produir un temporal que va deixar fins a 200 mm de pluja a les Terres de l'Ebre i 50 centímetres de neu al Pirineu. Per acabar l'any, entre el 27 i el 31 de desembre les temperatures van ser altes per un anticicló excepcionalment càlid.