Público
Público

El Ministeri d'Interior va punxar les comunicacions de l'esquerra independentista i dels CDR

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional haurien espiat una cinquantena de telèfons mòbils de 38 activistes, segons ha revelat 'La Directa'

Concentració convocada pels CDR al carrer Jaume I contra l'acte del partit ultradretà Vox a Barcelona.
Imatge d'arxiu d'una mobiltzació dels CDR.  Carola López / ACN

El Ministeri de l'Interior va punxar les comunicacions de diverses persones de l'esquerra independentista i dels CDR, segons publica aquest dilluns La Directa. En concret, són 38 activistes que van tenir els telèfons mòbils punxats sota la classificació de lluita antiterrorista. Aquest seguiment s'hauria fet entre la vaga del 8 de novembre del 2017 i fins al primer trimestre del 2019.

Entre els afectats hi hauria militants d'Endavant, d'Alerta Solidària, la CUP, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i de membres dels CDR. En total, s'haurien monitorat una cinquantena de telèfons que pertanyien a 38 activistes diferents.

Segons el mateix mitjà, les actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional haurien inclòs la geolocalització dels aparells i la intercepció de trucades i SMS, la infestació dels terminals mitjançant un programari d'espionatge, el seguiment a càrrec d'agents de paisà, la localització de geolocalitzadors en vehicles i l'accés a comptes de xarxes socials.

El punt de partida de les indagacions van ser diferents sabotatges en instal·lacions d'ADIF la matinada del 8 de novembre del 2017. A partir de l'anàlisi de les converses en els grups de Telegram dels CDR, la Guàrdia Civil va comunicar al jutge instructor de l'Audiència Nacional espanyola que tenia indicis que dos activistes podrien tenir relació amb els sabotatges. A partir d'aquí s'haurien iniciat el seguiment a les comunicacions.

En paral·lel, la Policia Nacional va iniciar la seva pròpia investigació sobre l'activitat dels CDR. Més tard, totes dues investigacions s'agrupen. Els últims documents que consten a la investigació conjunta són del 7 de desembre del 2018, on se sol·licita una pròrroga de les intercepcions telefòniques de Xavier Pellicer -ara diputat de la CUP i aleshores portaveu d'Alerta Solidària- i Joan Teran -d'Endavant i antic membre del secretariat nacional de la CUP-, així com incorporar altres telèfons. Segons pública La Directa, en la informació a la que han tingut accés no consta la data fins a la qual es van mantenir les punxades telefòniques.

Entre d'altres, la notícia ha provocat ja les reaccions de la CUP, que ho ha fet amb un explícit "no ens aturaran". Alerta Solidària, al seu torn, ha fet una roda de premsa davant la seu del PSC i ha denunciat que "s'evidencia el que des del 23 de setembre nosaltres ja advertiem: l'Estat espanyol va intentar fabricar una causa sumaria contra l'independentisme i el moviment popular organitzat".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?