El mite de la dona artificial

La Samantah, la sensual veu de Scarlett Johansson, desperta un introvertit i freak Joaquin Phoenix en un món de hipsters amb estètica dels setanta al film Her, de Spike Jonze. La Siri et busca el millor restaurant amb un sol gest des del teu iPhone i l'Alexa, amb la seva melodiosa veu, t'indica l'estat de la teva comanda d'Amazon. Poppy és una estrella del pop creada digitalment que acumula més de 257 millons de visualitzacions a Youtube i Lil Miquela és una instagramer virtual creada a partir de les imatges que tenen més likes a Instagram. Cap d'elles existeix. Són algoritmes amb gènere.

La intel·ligència artificial s'obre pas a les nostres vides reproduint models heteropatriarcals a cop de bit. Veus meloses, imatges on tot és harmoniós, canònic, perfecte. Per una virtualitat feminitzada i submisa.

Marta Roqueta, periodista experta en gènere i editora de Zena, opina que tot i que la Intel·ligència artificial (IA) podria ser un camí lliure pel que fa als rols de gènere s'ha constrenyit a l'enfocament binari: home i dona. "La IA reprodueix la divisió tradicional del treball on les dones tenen tasques afectives i reproductives dins l'àmbit domèstic i en l'àmbit laboral segueixen fent tasques associades a la cura, com la docència, la medicina o els serveis", opina. Aquesta manera de treballar, per a Roqueta, apareix també reflectida en la robòtica i la tecnologia que "a més, està creada a través d'idees recopilades de buscadors on es reprodueixen biaixos de gènere, de classe i racials i per enginyers que recopilin i exploten aquests biaixos".

Les robots al cinema i les sèries

Les fembots són robots amb aspecte de dona que reprodueixen les característiques d'un tipus de feminitat: "el prefix no és innocent, en el moment que fem servir fem(femení) i no male (masculí) donem per fet que el gènere original d'un robot és el masculí quan un robot és neutre". Així, tal com apunten feministes com Rosi Braidotti al llibre Lo Posthumano, el patriarcat ha fet que el subjecte universal sigui blanc, home i amb cos capacitat, obligant la resta de subjectes humans i no humans -animals o robots- a posicionar-se en inferioritat de condicions.

Al cinema Maria, la icònica maschinenmensch (màquina-humana) de Metropolis (1927) es convertia en una barreja entre mare i puta de Babilonia on ja s'avançaven subtils variacions en l’enfocament del gènere. A Terminator Woman (1991), que en la versió original era Eve of Destruction, la seva protagonista era un perill per a tota la humanitat, però un perill atractiu i sexy amb una bomba atòmica amagada a la seva vagina. A Blade Runner, Joi era una secretària atractiva, misteriosa submisa i víctima mentre que Pris (Daryl Hannah) utilitzava la seva programació com a esclava sexual per a intentar matar al seu perseguidor.

Intel·ligència artificial quotidiana

Joaquin Phoenix s'enamorava d'una veu en un món distòpic (o utòpic) a Her, però aquí i ara l'assistent Alexa està atenent peticions sexuals i de matrimoni d'arreu del món. La ciència-ficció en l'audiovisual està obrint la porta lentament a la crítica de tot un arquetip, mentre que la IA de consum quotidià alimenta i suporta els rols de gènere encara vigents. Els assistents virtuals tenen noms i veus femenines, com Alexa o Siri.

La 'instagramer' Lil Miquela.

L'assistent de Microsoft, Cortana, és un altre exemple de virtualitat amb trets femenins decimonònics i l'assistent de IPSoft, Amelia; corpòria, rossa i amb els ulls blaus, reprodueix tots els prototips de feminitat instal·lats a l'imaginari masculí; triomfen a internet models digitals com Shudu, que acumula 130.000 seguidors a Instagram o el negoci de les nines sexuals que compten amb intel·ligència artificial per a respondre als estímuls com si fossin dones reals, amb l’avantatge que no ho són i no es poden negar a cap pràctica ni comportament èticament reprobable.

Menys fembots i més enginyeres

Potser el problema és que el 70% de les persones que treballen a les companyies tecnològiques són homes. Com si el somni de dominació masculina no fos prou en el món real, offline, també s'expandeix al pla virtual. En un article de Fast Company, Hanna Wallach, una investigadora d'intel·ligència artificial i cofundadora de la Conferència de Dones en Aprenentatge Automàtic, va afirmar que solament el 13,5% dels treballadors en la intel·ligència artificial són dones. Al bell mig de la tercera onada del feminisme i el moviment #metoo, alguns investigadors d'intel·ligència artificial també es van haver d’enfrontar a acusacions d'assetjament sexual, a més de queixes sobre bromes inapropiades en les festes del Neural Information ProcessingSystems (NIPS), un dels congressos més importants del món al voltant de la IA.

Darrerament han sorgit tres nous grups grans de defensa i promoció de la intel·ligència artificial. Tots ells compten amb un gran suport de la indústria i ambiciosos objectius per a canviar com es dissenya i s'implementa la intel·ligència artificial; i tots estan liderats per dones. L'Aliança per a la Intel·ligència Artificial, és un d’ells. Es tracta d’un consorci format per Apple, Facebook i Microsoft, que acaba de contractar Terah Lyons com a directora executiva. Lyons va treballar com a assessora política del director tecnològic dels EUA en l'Oficina de la Casa Blanca per a Polítiques de Ciència i Tecnologia (OSTP, per les seves sigles en anglès), on estava encarregada, durant la presidència d'Obama de la immersió profunda en el potencial de la intel·ligència artificial per a canviar el món.