El món cultural i polític acomiaden Rosa Regàs, "una dona lliure i compromesa"

Les xarxes s'ha omplert de missatges de comiat a l'escriptora Rosa Regàs, que ha mort aquest dimecres als 90 anys a Llofriu, a l'Empordà. Des del món cultural i polític han recordat l'autora, com també ho han fet molts dels seus lectors a través de X. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha ressaltat que era "una dona lliure i compromesa amb la societat. Gràcies per tantes històries explicades. Gràcies pel teu immens llegat".

Per la seva part, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha ressaltat que el seu "llegat vital i literari és un exemple d'ironia, audàcia intel·lectual i compromís amb la societat". "El llegat vital i literari de Rosa Regàs és un exemple d'ironia, audàcia intel·lectual i compromís amb la societat. Ens deixa una gran escriptora, veu lliure de tantes dones en temps de silenci, tan admirada com íntegra en les seves conviccions".

L'editorial Planeta ha lamentat la seva pèrdua i ha recordat que va guanyar el Premi Nadal (1994) i el Premi Planeta (2001). "Descansa en pau, estimada Rosa! Sempre et recordarem i t'estarem agraïts pel teu treball en el món de la cultura".

Des del Grup 62, han assenyalat a X: "Ens ha deixat l'escriptora, editora i traductora Rosa Regàs. La llibertat i la curiositat van guiar la seva valuosa aportació al món de la cultura".

L'editorial Seix Barral ha lamentat la mort de l'escriptora, traductora i editora, que va formar part de l'equip de Seix Barral en la dècada dels 60. Han recordat que l'any 2013 va guanyar el Premi Biblioteca Breve amb Música de cámara. "Gràcies per la teva gran aportació al món de la cultura".

La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha recordat que deia Regàs que no hi ha cap cosa més amarga que la inutilitat: "I, posant la vista enrere, queda clar que la vida d’aquesta escriptora, feminista i republicana, ho va ser tot menys amarga".

El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha destacat que era una "gran escriptora i intel·lectual compromesa amb els valors de la llibertat i la igualtat".

Per la seva part, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, l'ha definit com una "escriptora brillant, editora distingida i lluitadora incansable", que va ser la pregonera de la Mercè 2005. "La seva ploma ens va regalar obres inoblidables com Azul i La canción de Dorotea. El seu compromís social i feminista seguirà inspirant generacions. Una veu rellevant que ens deixa un gran llegat cultural", ha assegurat.

El líder del PSC, Salvador Illa, ha assenyalat que "el món de les lletres catalanes perd una gran escriptora i una referent de la nostra cultura. La bibliografia de Rosa Regàs sempre serà cabdal per a la nostra literatura". La co-coordinadora dels Comuns i presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, l'ha definit com "una de les escriptores més importants dels nostres temps i una gran referent de la cultura catalana. Una dona lluitadora, lliure i compromesa".

Una dona lluitadora, filla de republicans

Rosa Regàs va ser una dona lluitadora que des de la seva infància va haver de superar l'estigma de ser filla de republicans perdedors de la Guerra Civil. Després d'un matiner matrimoni en què va tenir cinc fills, va saber obrir-se camí a la rígida societat franquista per estudiar filosofia i convertir-se en traductora, editora i, finalment, en una escriptora d'èxit.

Va portar una vida intensa i plena de projectes que la van impulsar a escriure quan ja havia superat els 50 anys, moguda per la força i l'entusiasme de qui cerca la llibertat i seguir el seu camí per sobre de tot. Aquest ànsia d'independència personal va ser un exemple per a altres dones de la seva època, que encara sentien la pressió social de conformar-se amb allò que els imposava la societat on els va tocar viure.

En una entrevista per a Públic, l'escriptora catalana va recordar la seva infància: "Ho vaig passar bé, era una persona relativament feliç, amb cert aire independent. Mai he estat d'un grup tancat, he anat pel meu compte, he estat amiga dels meus amics ...". A més, Regàs insistia que la República "és el que marca la diferència i la personalitat d'un país. Valors com l'educació o l'amor per la cultura com a base del progrés segueixen vigents, per no parlar d'altres com la justícia, la llibertat o la solidaritat".

Nomenada directora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya el 2004 per la llavors ministra de Cultura, Carmen Calvo, va impulsar la modernització de la institució mitjançant la digitalització dels seus fons i va treballar per acostar-la als ciutadans durant els més de tres anys de gestió.