El món rural s'alça contra la proliferació de macroprojectes de biogàs i energètics: "Són opacs i impulsats per interessos privats"
El col·lectiu Pobles Vius, amb el suport de més de 150 entitats, ha convocat aquest diumenge a Lleida la primera gran manifestació ruralista de Catalunya. Veïns, alcaldes i acadèmics exigeixen una moratòria dels processos i que s’abordi una planificació participada per les comunitats locals
Tarragona--Actualitzat a
Sentiu de Sió, Moià, Estamariu, Alcarràs, Almacelles, Anglesola, Alpicat, Pujalt, Linyola, Campredó, Juneda, Plans de Sió, Torregrossa, Balaguer o Torrefarrera.... Què tenen en comú aquests pobles de Catalunya? En tots ells s'ha projectat la instal·lació d'una macroplanta de biogàs, biofertilitzants o gasificació. La de Sentiu de Sió, a la Noguera, seria la planta de biogàs més gran del sud d'Europa. I la llista de municipis afectats per la proliferació d'aquests macroprojectes cada vegada és més llarga.
Una pluja de macroprojectes de biogàs, solars o eòlics, macropolígons logístics i línies d'alta tensió en bona part del territori agrícola del país que ha posat en alerta veïns i alcaldes d'aquests municipis, majoritàriament de Ponent, les Terres de l’Ebre i la Catalunya Central, que no volen ser "ni un abocador ni una colònia energètica". "Volem futur" Unes reivindicacions que canalitzaran aquest diumenge a través de la primera gran manifestació ruralista de Catalunya, convocada pel col·lectiu Pobles Vius a Lleida amb el suport de més de 150 entitats.
Aquest diumenge se celebra la primera gran manifestació ruralista de Catalunya, convocada pel col·lectiu Pobles Vius a Lleida
Veïns i alcaldes dels municipis afectats i part del món acadèmic denuncien que la majoria d'aquests macroprojectes "són opacs i impulsats per interessos privats" i que "poden suposar una destrucció de sòls agraris de gran qualitat". Per això, exigeixen una moratòria dels processos fins que no s’abordi una "planificació participada per les comunitats locals". Parlem amb Laura Calvet Mir, doctora en ciències ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Gerard Batalla, portaveu de la plataforma Pobles Vius.
Per què han sorgit tants macroprojectes?
A grans trets, la proliferació d'aquesta mena de macroprojectes té a veure amb una combinació de factors econòmics, ambientals i polítics que han coincidit els últims anys. Per una banda, hi ha la necessitat de gestionar els purins i residus ramaders, que generen contaminació de nitrats a les aigües. Transformar-los en biogàs i biofertilitzants és una sortida atractiva i impulsada per finançament europeu. Les empreses energètiques i agroindustrials hi veuen una nova línia de negoci, amb ingressos assegurats, i han començat a concentrar projectes a gran escala.
Pel que fa a les plantes de biogàs, el Govern català va crear l'Estratègia Catalana de Biogàs 2024-2030, per incentivar la creació, amb facilitats en la tramitació urbanística i almenys 25 milions en ajuts. Hi ha projectades una cinquantena de noves plantes de biometà arreu del país, que s’unirien a la setantena ja existents, la majoria promogudes per capital privat i sense vincle directe amb els ramaders. L'objectiu és arribar a les 150 el 2030 i, en total, es generarien 462 llocs de treball directes i 1.112 indirectes.
És un cas de manual d'ecologia política: actors amb poder prenen decisions sobre territoris que no habiten, i això genera resistències i protestes
"El document és una declaració de bones intencions, però la seva aplicació pràctica s’ha descontrolat. L’estratègia diu que les plantes poden ser públiques i privades, però la realitat és que són grans empreses privades les aterren al territori amb projectes sense planificació clara i sense estudis rigorosos de capacitat. Això genera duplicitats, opacitat i riscos afegits", explica Calvet.
Segons el text, els residus han de ser locals, però a la pràctica, "ningú sap d'on provenen". Pel que fa als llocs de treball, Calvet qüestiona que aquests macroprojectes siguin una gran oportunitat laboral per al territori. "Si tinguéssim més pagesia i un sector primari fort, es generarien molts més llocs de treball reals i sostenibles", comenta.
Per tot plegat, la doctora assenyala que el problema principal és que aquests macroprojectes "són molt opacs". "No es decideixen amb les comunitats locals, sinó que venen impulsats per interessos privats. Es presenten com un bé comú per lluitar contra el canvi climàtic, contra el qual s'ha de lluitar, però en realitat són un cas de manual d'ecologia política: actors amb poder prenen decisions sobre territoris que no habiten, i això genera resistències i protestes". "No s'està fent ni de manera participada i consensuada, i quan els projectes s’imposen, ni són progrés ni són desenvolupament", conclou.
Per què s'instal·len en zones rurals?
La ubicació d'aquests macroprojectes no és aleatòria. Solen estar allunyats de grans nuclis urbans i en zones principalment rurals, amb petits pobles al voltant i una tradició agrícola i ramadera. Batalla explica que en els darrers anys, el territori ha patit un embat molt fort amb l’arribada de macroprojectes que afecten "l’espai rural, natural, agrari i, en definitiva, la vida quotidiana dels pobles". Aquesta situació és percebuda com una mena de "colonització". "Grans capitals i l’administració impulsen transformacions econòmiques i socials que subordinin el món rural a les necessitats i negocis de grans grups", crítica.
Un dels problemes de fons és la "visió urbanocèntrica". Les ciutats consumeixen recursos i expulsen residus cap a les zones rurals, sense plantejar-se un reequilibri territorial. Batalla posa com a exemple la plana de Lleida, una de les zones més contaminades del país, "tot i ser un espai obert i agrícola". Tot i això, el portaveu remarca que la lluita no és contra la ciutat, sinó contra "un sistema que concentra poder i recursos en àrees urbanes a costa del món rural".
La plana de Lleida és una de les zones més contaminades del país, tot i ser un espai obert i agrícola
Quins són els projectes més polèmics i per què generen rebuig?
Arreu del país hi ha en marxa desenes de macroprojectes. Només en plantes de biogàs, el Departament d'Agricultura estima que en cal construir 50 en els pròxims cinc anys. A banda del macropolígon projectat a l’Horta de Lleida o el parc solar de 800 hectàrees als terrenys de Vall Companys, n'hi ha un parell que han generat molt de rebuig al territori: la incineradora de residus de Juneda i la planta de biogàs de Sentiu de Sió.
Pel que fa a la incineradora de residus de Juneda Nova Tracjusa, a les Garrigues, impulsada per la Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) i el Grup Griñó, investigat per possible tràfic il·legal de brossa italiana, podrà cremar fins a 45.000 tones de Combustibles Sòlids Recuperats (CSR) a l’any. Són residus que provindran de la recollida domèstica i que fan cap a les plantes de triatge d’arreu de Catalunya.
La polèmica planta Nova Tracjusa està projectada dins el recinte de la planta de purins de Tracjusa, que a dia d'avui encara tracta excedents de purins a través de la cogeneració, un sistema que utilitza gas natural per evaporar l’aigua dels purins. A finals d’aquest any, però, la planta deixarà de rebre subvencions, cosa que la fa inviable econòmicament. Per tal de mantenir en funcionament la planta, els ramaders han apostat per la reconversió d'aquesta a través d’un sistema nou, el de la gasificació. Es tracta de produir vapor a partir dels combustibles derivats de residus (CDR), residus principalment urbans que no poden ser reciclats i que proveiria el Grup Griñó.
Relacionado con este tema
És un projecte de dimensions faraòniques i un atemptat urbanístic i paisatgístic sobre un sòl agrari de primera qualitat
La calor que produirà la planta de gasificació permetrà assecar els purins per convertir-los en fertilitzant. Als opositors els preocupa les emissions que emetrà aquesta planta en la crema de residus i com això afectarà la qualitat de l'aire d'una zona exposada a boires persistents, que fan que compostos i partícules quedin atrapats.
Per altra banda, preocupa la planta de biogàs de Sentiu de Sió (Noguera), promoguda pel grup danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), que preveu convertir fins a 450.000 tones de dejeccions anuals en biometà. Pobles Vius ho considera un projecte "de dimensions faraòniques i un atemptat urbanístic i paisatgístic sobre un sòl agrari de primera qualitat". Serà la planta més gran del sud d'Europa i aixeca polèmica entre els municipis veïns de la Noguera, Pla d'Urgell i l'Urgell, que critiquen que es tracta d'un projecte especulatiu.
La plataforma denuncia que la firma que ho promou ha inflat les dades d'ocupació de la central per fer-los coincidir amb els criteris per ser declarat projecte estratègic i d'interès públic. El projecte diu que la planta crearà entre 36 i 40 llocs de treball, mentre que a plantes de dimensions similars de Dinamarca hi treballen entre 10 i 12 persones, segons l'entitat.
Quin és el posicionament dels ajuntaments?
Hi ha de tot. Hi ha ajuntaments que hi estan a favor, sobretot aquells municipis on s'ubica projecte, i d'altres ajuntaments que s'hi oposen. Batalla destaca que en alguns casos ha sigut "molt important" el posicionament d'alcaldes "per aturar els processos amb al·legacions i no donant les llicències". Però en d'altres, denuncia "una dinàmica molt perversa" per part de les empreses promotores. "Comencen comprant els terrenys, i després l’Ajuntament, i això genera un conflicte entre veïns important".
Fa poc, una dotzena d'alcaldes de la comarca de les Garrigues -entre els quals els de les Borges Blanques, l'Espluga Calba, Vinaixa, Els Torms i Arbeca- van presentar una denúncia davant la Fiscalia Provincial de Lleida contra les empreses Tracjusa, Griñó Ecològic i Gestió Agroramadera de Ponent, impulsores de la gasificadora de Juneda.
Relacionado con este tema
Comencen comprant els terrenys, i després l’Ajuntament, i això genera un conflicte entre veïns important
Així mateix, alcaldes i càrrecs electes d’ERC de municipis de Ponent afectats per projectes de macroplantes de renovables, tractament de residus i biogàs han presentant i signat un manifest on reclamen un model sostenible i participatiu per evitar posar en risc la salut, l’activitat agrària i l’equilibri territorial de les comarques de Ponent.
Un canvi model és la solució?
Calvet remarca que el model alimentari-industrial actual "genera molts problemes: exportem molt, importem molt i la pagesia té dificultats per viure del seu treball". "En lloc de fomentar grans plantes o macroprojectes, caldria apostar per polítiques públiques valentes que reforcin la pagesia local, el mercat de proximitat i una transició agroecològica real. Això sí que mitigaria el canvi climàtic", sentència.
No es tracta només de dir no, sinó de dir sí a altres models més sostenibles
Batalla defensa que la mobilització de diumenge vol ser un toc d'atenció al Govern i un crit a la societat per "decidir quin model de territori volem". "Aquests macroprojectes tenen un impacte directe en la vida de la gent, en el paisatge, en la cultura. I no es tracta només de dir no, sinó de dir sí a altres models més sostenibles. Volem equilibri, volem recursos prop de la gent, volem pagesia, volem activitats adequades, volem pobles vius i amb futur", sentència Batalla.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.