Público
Público
pare manel

Mor als 75 anys el Pare Manel

El capellà i activista social ha mort aquest dimecres de forma sobtada a l'hospital Vall d'Hebron. Havia ingressat amb símptomes de Covid-19 però la causa de la defunció ha estat una embòlia. Creador de la Fundació Pare Manel, era conegut per la seva tasca amb les persones vulnerables als barris del Verdum i les Roquetes (Barcelona). 

El pare Manel, a la plaça de la Trinitat, a la Trinitat Vella. JOEL KASHILA
El pare Manel, a la plaça de la Trinitat, a la Trinitat Vella. JOEL KASHILA

acn i públic

El capellà i activista social Manel Pousa, més conegut com a Pare Manel, ha mort aquest dimecres de forma sobtada a l'hospital Vall d'Hebron. Creador de la Fundació Pare Manel, era conegut per la seva tasca amb les persones vulnerables als barris del Verdum i les Roquetes (Barcelona).

El sacerdot Manel Pousa va ingressar dilluns a l'hospital després d'una setmana amb símptomes de Covid-19, segons han confirmat a l'ACN fonts properes a la família del difunt. A l'hospital es va constatar que era positiu de coronavirus, tot i que sembla que la causa de la mort ha estat una embòlia. De moment no s'ha pogut determinar si l'embòlia tenia l'origen en la Covid-19.

El pare Manel el 2004 va crear la fundació que porta el mateix nom a través de la qual treballava per a la reinserció de les persones preses, en especial al centre penitenciari de dones de Wad-ras. Vivia actualment a la parròquia de la Santíssima Trinitat de la Trinitat Vella, d'on era capellà. Popular i reconegut per la seva tasca social, diverses persones i entitats han reaccionat a la seva mort, entre elles el president de la Generalitat, Quim Torra, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la fundació Projecte Home.

De pares barcelonins, Manel Pousa va néixer a Granada el 1945 però va fer vida a la capital catalana. Va ser ordenat capellà a la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona el 1975, i a través de la seva fundació, fortament enxarxada amb el teixit associatiu del barri, havia organitzat jornades de recaptació de fons amb la participació de personalitats destacades del món de la cultura i dels mitjans de comunicació.

Una de les línies de treball de la Fundació era que les xarxes del barri també generessin oportunitats econòmiques, sempre des del territori. És el que ha passat amb la Xarxa de Dones Cosidores, creada a partir de la sinergia veïnal pocs mesos abans de la pandèmia amb el suport de la Fundació. 

A més de la seva tasca a Nou Barris, el pare Manel era una capellà molt obert de ment: donava suport a les parelles homosexuals, comprenia - que no defensava- l'avortament i considerava que el celibat havia de ser voluntari. Aquestes idees les va defensar al llarg de la seva vida i van quedar plasmades al llibre Pare Manel, més a prop de la Terra que del Cel (Angle Editorial, 2011).

La seva popularitat despertada pel seu carisma i humanitat el va portar a tenir protagonisme també en el panorama polític. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Honor de Barcelona, i el 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?