Público
Público

Mor als 79 anys el cantautor cubà Pablo Milanés

Autor de clàssics com 'Yolanda', Milanés va publicar més de 40 discos al llarg de la seva carrera i va obtenir, entre d'altres, el Premi Nacional de Música de Cuba i el Grammy Llatí a l'Excel·lència Musical

Fotografía de archivo fechada el 18 de noviembre de 2017 que muestra al cantautor cubano Pablo Milanés durante un concierto en la inauguración del festival Chapultepec, en Ciudad de México.
Fotografia d'arxiu del 18 de novembre de 2017 que mostra el cantautor cubà Pablo Milanés durant un concert a la inauguració del festival Chapultepec, a Ciutat de Mèxic. Sáshenka Gutiérrez / EFE

Va ser poeta i va ser cantant. Pablo Milanés, mort aquesta matinada als 79 anys, va unir en la seva trajectòria personal i artística el lirisme d'una veu única amb un bon grapat de versos que quedaran a la memòria de molts.

Al seu interminable llegat brilla –amb desolada llum després del seu decés– Yolanda, la seva cançó himne, una d'aquelles melodies que transcendeixen el mateix creador i que, en la disputa amb el pas del temps, es manté indeleble a l'imaginari col·lectiu. Milanés ha mort de càncer a Madrid.

Però Yolanda no està sola, el cançoner de Milanés ofereix joies com Para vivir, Si ella me faltara alguna vez, El breve espacio en que no estás o Amo esta isla. I és que a aquest torrent nítid, especial i inoblidable que era la veu de Milanés, caldria afegir-hi la seva innegable capacitat per sobrecollir amb les seves creacions.

Fundador de la Nova Trova cubana juntament amb Silvio Rodríguez i el desaparegut Noel Nicola, un moviment musical carregat de tints polítics, Milanés va ser durant les darreres dècades una de les figures de la cultura cubana més crítiques amb el sistema polític de l'illa.

El setembre passat Milanes va formar part del centenar d'artistes i intel·lectuals cubans que va subscriure un manifest de la societat civil i es va pronunciar a les xarxes socials per l'impuls de canvis al seu país "dins d'un esperit de sobirania, inclusió i respecte a l'ésser humà , a la seva dignitat i aspiracions més bàsiques".

"Els músics comptem amb un altre llenguatge molt especial"

"La música ho és tot per a mi, la millor manera que trobo per expressar-me, la millor manera de sentir i fins i tot de pensar. Crec que els músics comptem amb un altre llenguatge molt especial, que ens permet comunicar, això és una cosa única", havia confessat l'artista, nascut a Bayamo (orient) el 24 de febrer de 1943.

De fet, afirmava que els seus millors recitals, "els més oberts i espontanis, passen davant del públic de la meva illa". El juny passat, l'Havana va acollir la seva última actuació a Cuba. I va ser tot un esdeveniment.

Les entrades per al primer escenari proposat, el Teatro Nacional, es van esgotar ben aviat i la protesta dels seus seguidors, pujada com una marea a les xarxes socials, es va saldar amb el trasllat del concert al Coliseu de la Ciutat Esportiva, amb una capacitat quatre vegades superior.

El públic cubà va veure llavors Milanés arribar al plató en una cadira de rodes, imatge que per a molts va resultar un presagi que s'havien aguditzat els problemes de salut arrossegats per dècades.

Aquesta visita a l'Havana també va significar retrobar-se amb la família a l'illa cinc mesos després de la inesperada mort de la seva filla Suylén a causa d'un accident cerebrovascular a l'inici del 2022. Milanés va residir des del 2014 a Vigo, juntament amb la seva última esposa i mànager, la historiadora gallega Nancy Pérez, amb qui va tenir dos fills.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?