Mor l'actriu Rosa Maria Sardà als 78 anys

L'actriu i directora teatral Rosa Maria Sardà ha mort a Barcelona als 78 anys, segons ha confirmat en una piulada l'Acadèmia del Cinema Espanyol. Sardà va explicar a finals de l'any passat que patia càncer. L'actriu va tenir una llarga trajectòria a la televisió als setanta amb La Trinca i va fer el salt ràpidament al cinema, on va treballar amb els principals realitzadors espanyols. Els últims anys, la seva carrera ha estat lligada al teatre.

Entre altres distincions, va rebre dos Goya a millor actriu de repartiment per Sin vergüenza i ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, la Medalla d'Or de l'Acadèmia Espanyola i el Gaudí d'Honor. També va rebre la Creu de Sant Jordi el 1994, un premi que va retornar el 2017 perquè "li va lliurar un corrupte", en referència a l'expresident Jordi Pujol, i després de mostrar-se contrària a l'independentisme: "Si no penses com ells, et consideren un mal català, i per tant no vaig creure que fos digna d'aquest guardó", deia en una entrevista a El País. 

Nascuda el 30 de juliol de 1941 a Barcelona, va ser una actriu vocacional i autodidacta d'una família molt vinculada al món de l'espectacle. El seu besavi i la seva àvia van ser actors i era germana del periodista Xavier Sardà. El seu fill, Pol Mainat -que va tenir amb Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca- també és actor.

Va debutar als escenaris amb l'obra Cena de matrimonios d'Alfonso Paso, tot i que també ha tingut una trajectòria com a actriu de cinema i televisió i com a directora. El director Ventura Pons li va donar el seu primer paper protagonista a Knack, el 1969, i des d'aleshores es va consagrar com a actriu. A Barcelona, va interpretar Esperando a Godot, de Samuel Beckett, i Madre Coraje y sus hijos, de Bertold Brecht. Al llarg de la seva carrera ha treballat amb autors i directors com Terenci Moix, Josep Maria Benet i Jornet, Lluís Pasqual, Adolfo Marsillach, Josep Maria de Sagarra i Mario Gas, entre d’altres.

En la dècada dels 80 va saltar al cel·luloide sota la batuta de Fernando Trueba, Fernando Colomo, Ventura Pons o Pedro Almodóvar. La seva llarga carrera cinematogràfica ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals destaquen dos Goya com a Millor Actriu de Repartiment per Sin vergüenza, de Joaquín Oristrell i ¿Por qué le llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira, i la Medalla d'Or de l'Academia de Cine.

En televisió també ha tingut un enorme èxit com a presentadora des dels seus inicis a Festa amb Rosa Maria Sardà i Las noches de la tía Rosa, fins a Vídeos de primera i Ahí te quiero ver (Premi a la Millor Presentadora de l'Any).

També ha presentat les gales dels Premis Goya de 1994, 1998 i 2002.

Així mateix, ha rebut el Premi Butaca d’Honor de Teatre de Catalunya, el Premi Actua d’AISGE, el Premi d'Honor Zinegoak, la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts, el Max d’Honor 2015 "per ser una figura clau en la història de les Arts Escèniques" i el Premi Feroz d’Honor 2016, atorgat per l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya.