El moviment veïnal de Barcelona es conjura per demanar la fi dels desnonaments oberts

L’habitatge segueix sent la gran preocupació dels veïns i veïnes de Barcelona. Així ho reflectia l’última Enquesta de Serveis Municipals de gener de 2019; els barcelonins col·loquen conflicte habitacional a dalt de tot només després de la inseguretat. El govern d’Ada Colau, que tenia com a un dels objectius principals blindar l’accés a un sostre digne a la ciutat, ha topat amb els límits competencials de l'àmbit municipal i amb un conflicte entrellaçat amb la precarietat i la voracitat del mercat immobiliari, que posa la capital catalana al punt de mira. Destaquen el compromís entre l'Ajuntament i la Generalitat per obligar als promotors privats a col·laborar en el parc públic d'habitatge, així com la recent reforma de la llei d'arrendaments urbans del govern de Pedro Sánchez. Però en el dia a dia, la realitat no perdona: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona ja porta comptabilitzats 24 desnonaments aquest gener de 2019.

Una de les assemblees firmants és el Grup d'Habitatge de Sants que, com explica l'activista Eve R., també ha detectat un augment d'aquest tipus de desnonaments al barri: "Fa un any no se'n feien. Però fa tres o quatre mesos enrere que s'han començat a fer habituals. Abans, el desnonament obert arribava al quart intent, ara ja el practiquen a la primera o a la segona", explica. Tal com la plataforma explica al seu manifest, els activistes critiquen que aquest tipus d'expulsions fan que les famílies afectades pateixin "la inseguretat de no saber si quan tornin de la feina, de l’escola o del mercat continuaran tenint llar".

Un dia van rebre una ordre de desnonament per un dels pisos que els avisava que serien expulsats entre el 23 de setembre i el 8 d'octubre. Quan van trucar als advocats, els van avisar que aquesta ordre també estava dictada per un altre dels quatre pisos, i fins i tot asseguren rebre una altra per un tercer pis per a les mateixes dates passat el primer dia que marcava l'avís: "Era el primer desnonament que havíem d'afrontar des de casa nostra i ja era obert. Nosaltres estàvem preparades perquè passés a un dels pisos, però no a tres". La comitiva de la Brigada Mòbil va aparèixer a les set del matí amb ells a dins: "Vam cridar a la nostra xarxa de veïns, però no va haver-hi temps de reacció", explica.

Una pràctica de legalitat dubtosa

Més enllà de la crítica social, Prou Desnonaments Oberts també denuncia que aquesta pràctica no s'ajusta a l'ordenament jurídic. Tal com defensen al manifest, els articles 21, 437, 440, 447, 549 i 704 de la Llei d'Enjudiciament Civil parlen de "dia i hora" quan es tracta de desnonaments. Des de la plataforma consideren que l'administració de la justícia està fent una lectura molt àmplia del codi per permetre els desnonaments oberts: "La campanya que iniciem va enfocada a demanar a la degana de la Ciutat de la Justícia que no els autoritzi. Estan interpretant la llei com els hi dóna la gana", critica Eve R. Asseguren que des del deganat de la seu judicial s'ha comunicat a la resta de jutges que poden demanar desnonaments amb data oberta i ara sol·liciten una reunió per buscar la fi d'aquesta pràctica.