Ha passat ja més d’una dècada des del 15-M, al qual els mitjans de comunicació periòdicament segueixen retornant, encara que l’eco d’aquelles manifestacions i concentracions sembli anar apagant-se amb els pas del temps. "Si 10 anys després continuem parlant del 15-M és perquè són molt més que unes protestes". Qui parla és Jordi Mir, autor de Ola 15M. 10 años de movilización y cambio (Bellaterra). Si als mitjans continuem parlant del 15M, segueix Mir, és perquè va ser "una onada que arriba fins avui, sorgida de malestars, de mobilitzacions i de projectes polítics, que ha provocat canvis significatius, segurament menors del que haurien volgut o voldrien qui es va mobilitzar i qui avui governa mantenint aquest referent".

Per a Mir, professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i reconegut investigador dels moviments socials, "una bona mostra en pot ser aquesta nova llei d’habitatge que s’ha anunciat" i que "pot ser evidència de la força i, a la vegada, de la debilitat de l’onada 15-M".

No creu l’autor, com altres comentaristes, que aquesta onada fa temps que va arribar al seu punt màxim i es troba actualment en retrocés? "L’onada de les mobilitzacions fa temps que va començar a retrocedir", admet. Però Mir també creu que no cal deixar-se emportar pel pessimisme: "La PAH es manté, no defalleix, el Sindicat de Llogateres tampoc", cita com a exemples. A més, "l’onada de mobilitzacions va generar una altra onada, político-institucional, que el 2015 ens va mostrar una realitat no vista abans: dos projectes sorgits dels moviments socials, amb aliances amb partits tradicionals que sempre havien estat els petits de les coalicions de govern, arribaven a governar diferents ciutats espanyoles". "Ara cal veure fins on arriba l’onada de canvis que això pot significar", afegeix a l'insistir que "està per veure fins on arribarà i com des de les institucions, projectes com Barcelona en Comú, Unidas Podemos...".

Tothom està més o menys d'acord amb que l’onada ha retrocedit. Això no obstant: podria haver-hi alguna possibilitat de que torni? O més aviat caldrà esperar-ne una de nova? "Tenim altres onades que han anat creixent, vinculades més o menys amb la del 15M, seria el cas de la noves onades feministes i ecologistes", respon Mir. I com recorda l’autor de Ola 15M, aquella onada no va sorgir del no-res, com pretenen alguns, sinó que va venir precedida d’altres. "Diria que l’onada va començar abans, en aquest llibre no en parlo gaire, però podem incorporar les mobilitzacions universitàries en defensa de la universitat pública i contràries a l’anomenat Pla Bolonya", senyala.

Onada independentista

A Ola 15M també es parla, inevitablement, d’una altra onada que va recórrer les nostres terres: la de l’independentisme. Durant tots aquests anys hi ha hagut un debat, en ocasions com se sap abrandat, sobre les relacions entre totes dues: alguns han sostingut que són complementàries, altres, que paral·leles, i encara uns tercers, que són excloents i no hi ha possibilitat d'entesa. Segons Mir, totes aquestes definicions són en realitat massa estretes per copsar el fenomen. "Diria que són complementàries en part de les seves causes i reivindicacions, paral·leles en el seu desenvolupament i excloents en algunes concrecions i pel que fa a una part dels sectors socials que els hi donen suport", reflexiona. Aquestes dues onades, la independentista i la del 15-M, "tenen molt més a veure del que s’acostuma a dir o del que determinats sectors, d’una banda o altra, acostumen a voler".

Com en el cas del 15-M, alguns analistes també han defensat que l’onada independentista està començant a retrocedir, o que va començar a fer-ho fa temps, una opinió que Mir matisa. "La mobilització social tan massiva que vam veure durant el 2011 o el 2012 no s’acostuma a mantenir de manera tan continuada, i a l’independentisme li passa el mateix", afirma. "Potser", sospesa, "la clau està en què queda després de la mobilització, que queda quan es retira aquesta onada". En el cas concret del 15-M, Mir és de l'opinió que "es va poder generar una onada institucional i ara està per veure que farà en la segona meitat de legislatura municipal i des del Govern d’Espanya".

Una altra paraula recurrent des de fa mesos als mitjans entre els periodistes que segueixen les esquerres: desgast. "El desgast d’entrar a les institucions i fer-ho en uns anys com en els que hem viscut sembla que ha estat considerable", argumenta Mir. Un desgast que, en qualsevol cas, "no respon només a aquest motiu". Arribats a aquest punt, "convé recordar la reflexió de Josep Fontana sobre com el terreny electoral no és el dels moviments socials ni el dels projectes polítics sorgits dels marges". Ara bé, "dit això, en aquests projectes que han aconseguit allò tan difícil d’arribar a les institucions potser necessitarien fer més presents, més públiques, les seves insatisfaccions amb allò aconseguit, les seves autocrítiques, les limitacions trobades...".

Ús i abús del terme populisme

Mir es mostra molt crític amb l’ús que s’ha fet aquests darrers anys del terme populisme als mitjans de comunicació, i fins i tot l’acadèmia, a l’hora de parlar d’aquesta onada de protestes. "Diria que el terme populisme fa temps que es va convertir en un insult que busca etiquetar negativament una persona o un projecte", lamenta. Quan es fa servir aquesta paraula, en la immensa majoria dels casos "es confonen referències al populisme de dretes i d’esquerres... Queda molt lluny el sentit original del terme: la referència a aquells projectes polítics que als Estats Units d’Amèrica o a la Rússia del XIX podien anomenar-se populistes perquè estaven amb el poble i en contra d’uns poders que esclafaven aquest poble".

"Em sembla que continuem necessitant projectes polítics que, des de la mobilització social i la institucional, lluitin contra les diferents opressions que vivim, però no tinc clar si la paraula ajuda", assegura. A més, continua Mir, "projectes com els d’Steve Bannon, Donald Trump... també estan utilitzant aquest terme volent captar amplis sectors socials, especialment la classe obrera com no es cansen de repetir". I ho fan d'una manera que es troba al pol completament oposat al 15-M, "amb propostes que lluny de generar més democràcia per a més gent tenen com a objectiu reduir i limitar la democràcia encara més".