El Museu Morera de Lleida ho té tot a punt per obrir al públic aquest dissabte a la nova seu definitiva. Després de més de 100 anys de nomadisme per llocs com l'antic convent del Roser o el Casino, s'ubica finalment en un espai propi a l'antiga audiència provincial, amb un edifici dedicat completament a les funcions que li pertoquen com a pinacoteca. Les obres s'han allargat cinc anys i han costat uns 5,8 milions.

El nou Morera es distribueix en tres plantes dedicades als serveis tècnics i tres a exposició, que busquen la màxima connectivitat entre els diferents espais a través d'un pati interior diàfan. També hi ha una terrassa amb vistes a la Seu Vella. La nova etapa arrenca amb una exposició que repassa aquest segle de canvis artístics i culturals. Tindrà portes obertes durant un mes, per bé que no es pot fer una inauguració formal en estar en període preelectoral.

El Morera. Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida va néixer l'any 1914 i fins ara no havia tingut mai cap seu definitiva. Va ser impulsat per la Diputació i la Paeria, i un dels primers museus d'art contemporani de l'estat espanyol. El director Jesús Navarro ha reconegut que la història d'aquest equipament ha estat molt "patidora" pel fet de no haver tingut mai una seu fixa, la qual cosa els ha obligat a viure en "precarietat i provisionalitat".

Tenir un "edifici propi" representa un element important perquè resti en "l'imaginari col·lectiu" de la ciutat i fixar-lo al mapa. A més, servirà per ampliar els serveis al públic, amb una aula educativa, sala d'actes o una recepció, ha afegit. L'arquitecte municipal que s'ha encarregat del projecte, Jaume Terés, ha explicat que han pretès transformar el lloc per a un nou museu "obert a la ciutat i el territori", amb un sistema d'espais interiors "connectats" amb els exteriors.

Exposició inaugural amb 470 obres

El Morera neix amb l'exposició Arrels i horitzons. Més d'un segle d'art que conté 470 obres. Expliquen els canvis artístics i culturals que s'han esdevingut al llarg del segle XX i fins a l'actualitat i posa l'accent en les obres d'art que permeten explicar moments rellevants de la història de Ponent i Catalunya.

S'hi pot veure l'obra d'artistes, el dinamisme de la Lleida dels anys trenta, l'impacte de la Guerra Civil Espanyola i l'exili, o la irrupció dels nous formats tecnològics. La mostra es distribueix per les tres sales d'exposició amb els següents àmbits: Lleida 1900. Entre la tradició i la modernitat (1900−1930); Temps de conflictes (1931−1945); Una llarga postguerra (1946−1967); Transicions (1968−1995); i Pràctiques artístiques contemporànies (des del 1996 fins a l'actualitat)