Nacho Duato: "Em sembla folklòric dir 'em sento espanyol'"

BERLIN. Nacho Duato (València, 1957) és un dels coreògrafs més reeixits actualment. Les seves coreografies s'han representat a prestigiosos ballets com el Cullberg Ballet d'Estocolm, el Ballet de l'Òpera de París o l'American Ballet Theatre. Va dirigir el ballet del teatre Mikhailovski de Sant Petersburg i des del 2013 dirigeix el Staatsballett de Berlín, del qual serà relegat el 2019, quan finalitzi el seu contracte, i serà substituït per la berlinesa Sasha Waltz, fet que ha aixecat gran polèmica. Nacho Duato creu que Antonio Gades és el millor coreògraf de dansa que hi ha hagut a Espanya tot i que reconeix que "ja no hi ha grans promeses. S'han acabat els temps de Mikhaïl Barýshnikov (reconegut com el millor ballarí de ballet del món) o Rudolf Nureyev, però els russos segueixen sent els millors".

Quins projectes té per aquest any?

A l'octubre es reobre, després de la seva remodelació, el nou Staatsoper Unter den Linden, un edifici històric preciós i començo amb Romeu i Julieta. Fins Nadal hem representat El Trencanous al Staatsoper actual i hem tingut una afluència mitjana del 90%, que és moltíssim.

El panorama cultural a Alemanya és molt diferent al d'Espanya pel que fa a pressupost ...

Sens dubte. En aquest país hi ha 78 companyies de ballet subvencionades pel govern, la més gran és aquesta que jo dirigeixo, el Staatsballett de Berlín, amb 100 ballarins de 28 nacionalitats. Totes tenen ballarins pagats, director i orquestra. Imagina't que a Espanya hi hagués una companyia per cada ciutat. Ja en cada comunitat seria genial, però això no existeix. Espanya és un desert cultural, hi ha gent molt bona però no interessa invertir en això.

Les seves declaracions en què deia que "Berlín té una mica de provincià" es van rebre amb crítiques per part de certs sectors polítics ...

Ells mateixos ho diuen. Tot i això, és una ciutat essencial en el món de l'art. És meravellós que hi hagi set filharmòniques aquí. El que no m'agrada és que a Berlín el públic és molt conservador, és a dir, està molt polaritzat entre la gent més conservadora i els que busquen alguna cosa més alternativa. Jo preferiria un públic molt més heterogeni.

La setmana passada va tenir lloc la inauguració de la Filharmònica d'Hamburg, el projecte cultural més car dels que s'han vist fins ara a Alemanya. El seu senyal d'identitat han estat els sobrecostos (789 milions d'euros, quan el seu pressupost inicial era de 77) i el seu retard, ja que s'ha trigat set anys més del previst.

Els alemanys s'ho poden permetre perquè ens imposen les retallades i ens estrenyen el cinturó amb l'austeritat a la resta d'Europa, sobretot a Grècia, Portugal i Espanya. Es permeten això i es permeten retardar el tema de l'aeroport de Berlín, que encara no saben quan ho inauguraran. Res no funciona encara i també han tingut importants sobrecostos.

Per cert, allà va ballar Sasha Waltz, la coreògrafa berlinesa que el substituirà a partir de 2019 i amb la qual ha hagut gran polèmica.

No vaig ser a la inauguració. No m'agraden les estrenes. En teoria estic fins el 2019, però igual marxo abans. Van anunciar el meu cessament per un tema electoral i això ha frustrat una mica l'esperit de la companyia. Els ha caigut molt malament als ballarins i a mi també. És una falta de respecte. Michael Müller (actual alcalde de Berlín) va prendre la decisió sense haver vist cap funció meva. Sasha Waltz fa millor tot el que sigui fora de l'escenari, ja que ve del món arquitectònic. Però es clar, té contactes en el món artístic. Tot el ballet està en contra que ella els dirigeixi. El seu estil és més de teatre físic i això no és el que demanda actualment el públic berlinès en la dansa.

Alemanya es caracteritza perquè, a causa de la gran inversió estatal, resulta molt assequible anar als espectacles culturals.

Sí, aquí unes entrades decents ronden els 40 euros, com a màxim. A Espanya pots pagar entre 150 i 300 euros per una estrena. A la Scala de Milà es pagaven a 3.000 euros, la qual cosa em sembla bastant 'hortera'. És de nous rics pagar tants diners per anar a un espectacle que potser ni els agrada. A la Scala o a Madrid hi ha molts menys espectacles. Aquí tenim, només en ballet, més de cent espectacles i altres 200 d'òpera, així que no cal posar entrades tan cares perquè tots els dies hi ha funció. Mentre que aquí fem 60 espectacles, a més der les companyies convidades, a Madrid ballaran 15 o així.

El nou Govern en minoria dirigit per Rajoy ha anunciat la seva intenció de baixar l'IVA cultural al 10%, creu en la veracitat d'aquesta promesa?

Em sembla que dir que el volen baixar al 10 és molt poc. Haurien de baixar més. Que ho deixin com a la resta d'Europa, que és del 4%. És una animalada, fins i tot el 10, i el 21% d'IVA és un despropòsit, però al Partit Popular la cultura li importa un rave. Estem a anys llum. A Espanya hi ha bon teatre, bons actors i gent que està lluitant molt per la professió, però és un desert cultural comparat amb la resta d'Europa. Aquesta setmana es ballen al Deutsche teatre cinc òperes diferents. Hi ha 3 grans òperes (edificis) a Berlín. El que es gasten a Berlín només en dansa s'ho gasta el Ministeri de Cultura per a tot Espanya.

Millorarà ara la cosa a la política espanyola ara que Units Podem és al Parlament?

Tot ha canviat molt des que està Podem, mal que els pesi i clar que seguirà canviant. Ara la senyora Cospedal ha demanat perdó per l'afer del Yak-42 gràcies al fet que Units Podem és al Parlament. Els del PSOE, el senyor Bono per exemple, els han posat a parir, però és que ell va ser ministre de Defensa i què va fer? On són aquests contractes que falten? Podem ha despertat a la gent. La gent té ara moltíssim més valor per eixir a parlar i dir el que pensa.

Pablo Iglesias o Iñigo Errejón?

No m'agrada cap dels dos. Em cauen bé tots dos, però el meu polític preferit és Alberto Garzón. Parla des del cor, no és partidista i té vocació total. D'altra banda, Pablo Iglesias en molt menys temps ha fet molt més. Totes les comunitats en què està Podem han reduït el deute, és una gran diferència. El que em sap greu és que ni els de dretes ni els d'esquerres s'assabenten del ballet o del teatre. Potser una mica més els de dretes perquè de petits els portaven a l'òpera i sentien música clàssica. Acostumo a rebre moltes crítiques quan dic això.

Està a favor del referèndum a Catalunya?

Sí, totalment. No entenc per què no els deixen fer un referèndum i que decideixin ells. No estic d'acord amb que hagin de decidir també els espanyols, des de quan els importa tant Catalunya? On hi ha una burgesia educada i culta és a Barcelona, per això el Liceu té moltíssim més nom que el Teatre Reial a tot el món. Jo em vaig anar als 16 anys a Londres i he estat a molts llocs, Estocolm, Rússia, Berlín, etc. i per això dic que no em sento espanyol, no perquè odiï el meu país. Em considero de la Mediterrània. El de "em sento espanyol" em sembla folklòric. Que ho digui la Pantoja o Lola Flores doncs val, però jo ...

Van ser molt sonades les declaracions del nou ministre d'exteriors, Alfonso Dastis, quan va dir que els joves emigraven "per inquietud i amplitud de mires" i que no era tan greu separar-se de la família o amics.

Crec que està molt bé sortir i és una experiència, però una cosa és sortir per experiència i una altra perquè no tens feina i no et pots pagar la casa. Aquests ministres i Rajoy no es donen compte. No sé si algun dia Rajoy s'ha aixecat i ha pensat: "Escolta, com deu ser això d'obrir la nevera i no tenir res per menjar". Que "la nena de Rajoy" no tingui res per menjar. Aquesta gent de la dreta 'pija' es creu que tot és com en un conte, que les coses mo succeeixen. I succeeixen. Hi ha nens, com els meus nebots, que van al col·legi a València amb cinc sueters perquè no hi ha calefacció a les escoles. Això són coses que els polítics, com Rita Barberà, que en pau descansi, no veuen. Encara que no sé si estarà descansant molt "en pau" perquè si jo fos Rita, no estaria en pau ni morta. El que és increïble és que vagin asseguts en el seu Ferrari i passin per davant de les escoles que estan en barracons sense calefacció i sentin indiferència.

Arriben també ballarins espanyols a Alemanya per la difícil situació de la dansa?

És clar, s'ha retallat moltíssim. Els que ho estan passant malament, i jo els admiro per com lluiten per sobreviure, són les companyies independents. Les seves retribucions i pressupostos depenen d'almoines del govern i del ministeri. No sé si canviarà això. Hauria de començar des de l'educació. Si ja ens estan llevant la música, les arts i la poesia a les escoles per posar religió, la cosa no pot anar a millor. Jo abans em sorprenia que haguessin arribat a la política persones com José María Aznar o Mariano Rajoy, encara que ara, després de Donald Trump, qualsevol cosa pot passar.

Com es planteja la seva carrera després del seu pas per Berlín?

Marxaré cap a Espanya. Tinc moltes ganes. Al març tinc 6 ballets meus que es munten per tot el món i ja amb això podria viure sense fer res, però vull organitzar a Madrid una fundació que s'encarregui de fomentar la dansa, recollir tots els meus vestuaris documentats amb fotos, crítiques, llibres, etc. I potser un espai per poder fer taules rodones i parlar d'art i cultura. També m'agradaria organitzar una companyia amb 15 ballarins ja més madurets. Com més preparat estàs físicament per estar en un escenari, el teu cos es deteriora més. El moment en què el cos i la ment estan en el seu màxim esplendor és molt curt, dura sis o set anys, més o menys dels 25 als 30. Després el cos comença a deteriorar-se. Als 36 o 37 ja caldria pensar en retirar-se de la dansa.