Público
Público
CRISI A NISSAN

"Nacionalitzar és una opció; però, i després?"

L’economista Antoni Soy reflexiona sobre com s’ha arribat al tancament de Nissan i quines són les opcions que hi hauria sobre la taula per afrontar-lo.

Trabajadores de Nissan protestan ante el concesionario de la marca en Granollers en el marco de las concentraciones que los trabajadores de la empresa realizan este viernes ante los concesionarios más importantes del área de Barcelona tras el anuncio del
Imatge d'una de les protestes contra el tancament de Nissan .EFE/ Alejandro García

Antoni Soy (Ripoll, 1950), secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2011, ha estat un dels economistes que aquests últims dies ha reflexionat sobre el tancament de Nissan a Barcelona. Segons Soy, el problema principal cal anar-lo a buscar sobretot en la política industrial de la Generalitat i del Govern central dels darrers anys. "A Alemanya, per exemple, els länder participen de les empreses de l’automòbil, de manera que hi tenen alguna cosa a dir", mentre que aquí, en canvi, "la política es va basar a donar subvencions i cedir als xantatges de l’empresa d’emportar-se la producció".

L’opció correcta, opina, "hauria estat donar els diners i demanar a canvi, com a mínim, participar en el consell d’administració i, millor encara, amb representació dels treballadors". "Si dones diners a canvi de no res, has perdut –afirma Soy–, i si volen plegar, hi ha poca cosa a dir".

"Si dones diners a canvi de no res, has perdut, i si volen plegar, hi ha poca cosa a dir"

I nacionalitzar l’empresa, com han suggerit alguns polítics? No tan ràpid, adverteix. "Si es volen salvar els llocs de treball directes, l’única opció és nacionalitzar; però, i després? No pots fabricar cotxes de la Nissan: ells tenen les patents –observa–. Haurà de ser, per tant, un altre cotxe".

Parlant de quan era secretari d’Indústria i Empresa, diu a El Quinze: "Nissan ja ens va amenaçar amb el tancament de la planta i, a través d’un contacte, vam estudiar la possibilitat de portar un fabricant xinès a Catalunya per substituir Nissan", una opció que al final no es va materialitzar. I si no és per fabricar automòbils, "haurà de ser un altre producte", però, sigui com sigui, "s’ha d’estudiar molt bé què es fa a continuació". Soy fa una crida al realisme i a tocar de peus a terra: "El que no es pot fer és desitjar i esperar que el desig es converteixi en una realitat".

A la llista de problemes econòmics cal afegir-hi els polítics, ja que "si es decideix nacionalitzar, s’han de tenir en compte totes les conseqüències: si es nacionalitza una empresa, altres empreses poden optar per anar-se’n per por que els passi el mateix". "És a dir, al mateix temps que es fa la nacionalització, s’ha d’introduir un control de capitals per evitar que altres empreses marxin”, precisa.

"Nacionalitzar implica moltes altres coses i no és tan fàcil com sembla", alerta Antoni Soy

"Nacionalitzar implica moltes altres coses i no és tan fàcil com sembla", alerta l’economista. A més, la regulació europea no facilita les coses, tot i que creu que "en aquest moment, per la gravetat de la situació", els funcionaris de Brussel·les "estan tenint una posició més flexible i permetran un grau més alt d’intervenció a Alemanya o a Itàlia" i que, precisament per això, "hi pot haver més marge per concedir ajudes d’Estat".

En qualsevol dels casos cal tenir en compte que el que ha passat va més enllà de Catalunya: el sector travessa una crisi mundial caracteritzada per "l’aparició de nous fabricants a la Xina o Corea del Sud". Per això no descarta veure "ajustos a França i a Alemanya". "La indústria de l’automòbil no ho té gens fàcil", insisteix Soy.