Antoni Soy (Ripoll, 1950), secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2011, ha estat un dels economistes que aquests últims dies ha reflexionat sobre el tancament de Nissan a Barcelona. Segons Soy, el problema principal cal anar-lo a buscar sobretot en la política industrial de la Generalitat i del Govern central dels darrers anys. "A Alemanya, per exemple, els länder participen de les empreses de l’automòbil, de manera que hi tenen alguna cosa a dir", mentre que aquí, en canvi, "la política es va basar a donar subvencions i cedir als xantatges de l’empresa d’emportar-se la producció".

L’opció correcta, opina, "hauria estat donar els diners i demanar a canvi, com a mínim, participar en el consell d’administració i, millor encara, amb representació dels treballadors". "Si dones diners a canvi de no res, has perdut –afirma Soy–, i si volen plegar, hi ha poca cosa a dir".

I nacionalitzar l’empresa, com han suggerit alguns polítics? No tan ràpid, adverteix. "Si es volen salvar els llocs de treball directes, l’única opció és nacionalitzar; però, i després? No pots fabricar cotxes de la Nissan: ells tenen les patents –observa–. Haurà de ser, per tant, un altre cotxe".

Parlant de quan era secretari d’Indústria i Empresa, diu a El Quinze: "Nissan ja ens va amenaçar amb el tancament de la planta i, a través d’un contacte, vam estudiar la possibilitat de portar un fabricant xinès a Catalunya per substituir Nissan", una opció que al final no es va materialitzar. I si no és per fabricar automòbils, "haurà de ser un altre producte", però, sigui com sigui, "s’ha d’estudiar molt bé què es fa a continuació". Soy fa una crida al realisme i a tocar de peus a terra: "El que no es pot fer és desitjar i esperar que el desig es converteixi en una realitat".

A la llista de problemes econòmics cal afegir-hi els polítics, ja que "si es decideix nacionalitzar, s’han de tenir en compte totes les conseqüències: si es nacionalitza una empresa, altres empreses poden optar per anar-se’n per por que els passi el mateix". "És a dir, al mateix temps que es fa la nacionalització, s’ha d’introduir un control de capitals per evitar que altres empreses marxin”, precisa.

"Nacionalitzar implica moltes altres coses i no és tan fàcil com sembla", alerta l’economista. A més, la regulació europea no facilita les coses, tot i que creu que "en aquest moment, per la gravetat de la situació", els funcionaris de Brussel·les "estan tenint una posició més flexible i permetran un grau més alt d’intervenció a Alemanya o a Itàlia" i que, precisament per això, "hi pot haver més marge per concedir ajudes d’Estat".

En qualsevol dels casos cal tenir en compte que el que ha passat va més enllà de Catalunya: el sector travessa una crisi mundial caracteritzada per "l’aparició de nous fabricants a la Xina o Corea del Sud". Per això no descarta veure "ajustos a França i a Alemanya". "La indústria de l’automòbil no ho té gens fàcil", insisteix Soy.