El nombre de potencials sol·licitants d'asil atesos per l'Ajuntament de Barcelona es dispara durant el 2018

Durant el set primers mesos de 2018 s'ha disparat el nombre de potencials sol·licitants d'asil que han arribat a Barcelona i l'Ajuntament de la ciutat s'ha hagut de fer càrrec en solitari de l'acollida d'aquestes persones. Aquestes són dues de les principals conclusions del balanç del Servei d'Atenció a persones Immigrades, Emigrades i Refugiades (SAIER) de gener a juliol d'enguany que han presentat aquest dimecres en roda de premsa el tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, i la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López. Asens ha reconegut que l'arribada a l'executiu estatal del PSOE ha suposat sobretot un canvi d'actitud respecte la política que mantenia el PP, però que a la pràctica més enllà del discurs la situació no ha variat i les ciutats han d'afrontar en solitari l'acollida a les persones refugiades, malgrat que es tracti d'una competència fonamentalment estatal.

Ni de bon tros totes les persones que atén el SAIER es queden a la ciutat, un percentatge que se situa només en el 40% del total, segons ha indicat Lola López. La resta continuen el seu trajecte cap a d'altres destinacions, fonamentalment França o Alemanya. Asens s'ha mostrat força crític amb l'actuació de la Generalitat i, sobretot, el govern espanyol en la matèria. Al cap i a la fi és l'administració estatal la que té quasi totes les competències en matèria d'acollida de migrants i persones refugiades, fins al punt que compta amb més de 300 milions d'euros europeus provinents del fons sobre l'Asil, la Migració i la Integració (AMIF) per realitzar la tasca. A l'hora de la veritat, però, la ciutat ha hagut d'afrontar en solitari tot l'acolliment, el que li ha suposat un cost de més de 5 milions d'euros.

Manca de suport estatal

Respecte al govern estatal, Asens destaca que hi ha hagut un canvi d'actitud i que ara mateix la col·laboració és millor que amb l'executiu de Rajoy. També que s'han creat un centres intermedis que permeten oferir la primera atenció a les persones que, per exemple, arriben per la frontera sud en una situació molt fràgil, quan abans aquesta atenció molts cops s'havia de fer ja a Barcelona. "L'arribada de persones no ens ha desbordat, hem pogut aguantar, però ens ha suposat un gran esforç econòmic que hem fet per tapar la falta de recursos que hi destina el govern de l'Estat, que és qui té les competències", ha afirmat Asens. El dirigent de Barcelona en Comú també ha denunciat que el fons que rep l'Estat per aquest concepte se segueixi gestionant "amb opacitat" i es destini majoritàriament a "polítiques de control fronterer i d'expulsió". "Se'n fa un ús fraudulent", ha conclòs i ha reclamat que els recursos es destinin als municipis.