Cargando...

"Només a Belfast hi ha més homenatges als brigadistes internacionals que a Espanya"

Alberto Pla, veu i guitarra de Boikot, dirigeix ​​un curtmetratge i un videoclip sobre la batalla del Jarama, treball produït per la pròpia banda madrilenya i que 'Público' estrena en exclusiva.

Publicidad

Boikot. - REAKTIU

MADRID,

Al febrer de 2016, un any abans del 80è aniversari de la batalla del Jarama, Alberto Pla, veu i guitarra del grup madrileny de punk Boikot, visitava les trinxeres cavades per a refugi i atac en aquest episodi de la Guerra Civil espanyola. Des de dalt d'un dels turons rocosos que despunten sobre la vall a l'est de Madrid, el músic va albirar l'auditori on tocaria amb la seva banda tres mesos després, durant les festes de la localitat de Rivas Vaciamadrid. En el seu cap encara dringava el record de l'homenatge al que acabava d'assistir, dies abans, a Morata de Tajuña a les Brigades Internacionals, voluntaris arribats de més de 50 països per defensar la República. I allà, enmig d'aquesta terra regada gairebé vuit dècades enrere per la sang dels més de 20.000 combatents morts, ferits i desapareguts, el guitarrista va començar a rumiar la idea de narrar una història bèl·lica des d'un llenguatge que transcendís el musical.

Publicidad

La banda sonora que acompanya al curt, la cançó de mateix nom el videoclip de la qual estrena avui en exclusiva Público, respon al resultat d'una inquietud del grup: la fusió d'estils. Així, Boikot ha volgut seguir el camí que va marcar amb la seva gira a Llatinoamèrica el 1999, La ruta del Ché, en la qual va introduir al seu punk ritmes llatins, i que va continuar el 2008 amb el disc Amaneció, gravat a Bòsnia amb sons de la fanfàrria balcànica. Ara, el mestissatge musical els ha portat per la senda del folk d'Irlanda, terra de brigadistes. "En l'homenatge pel 79 aniversari de la batalla del Jarama vaig escoltar una cançó a viva veu cantada per irlandesos que em va posar els pèls de punta", revela Pla sobre el moment catalitzador d'aquest últim projecte.

Click to enlarge
A fallback.

¿Sempre han concebut el rock com una eina de lluita social?
Com a grup hem estats molt compromesos des del principi. Sempre hem sentit un compromís cap a la societat i davant les injustícies i enganys. Per aquí van les nostres cançons. El rock és protesta, i tot el que fem és per reivindicar i perquè quedi constància del que passa al món. Som com un noticiari però contant les coses des de la nostra música, i cuidant-la molt, barrejant-la amb altres estils.

Quin retorn del públic reben amb aquest tipus de treballs compromesos?
A la gent li arriba perquè es tracta d'acostar la història des de la música i per a la joventut. 'Lágrimas' el portem a centres culturals, a algun col·legi, teatres, centres socials i llibreries. La gent s'apropa per la nostra música i ja de pas li mostrem un projecte més extens, no només la cançó que hem tret. Hi ha persones que, amb 'Jarama', ens deien que no coneixien tot el que havia passat. Ni jo ho sabia; desconeixia que havia estat una batalla tan crua, amb aviació, morters, granades de dispersió i el laboratori de proves de la Segona Guerra Mundial, amb països provant les seves bombes amb nosaltres. Crec que és interessant que la gent jove sàpiga la història. No crec que a les escoles i instituts es l'expliquin d'aquesta manera.

Publicidad

Explicava Enrique Vila-real, 'El Drogas', en un concert amb Barricada a Madrid el 2010, que va conèixer als seus gairebé 50 anys històries de la repressió que li havien succeït als seus veïns. En quin moment s'adona que la història no era com li havien explicat?
Fa temps que m'ho plantejo. A Mèxic recordo que ens deien pel carrer, 'i a vosaltres, com us van explicar el del descobriment, com una cosa gloriosa, no?', Quan en realitat va ser una massacre terrible i un saqueig bestial. I amb la Guerra Civil crec que des de sempre saps que això està manegat pels guanyadors que t'han explicat la seva veritat. I no saps què va passar amb els que van perdre. Per exemple, a l'hora de gravar el curt vam voler ser molt lleials a la història, a les armes i a la vestimenta. I ens van dir que la roba dels republicans era molt difícil de recrear perquè quan van perdre la guerra, si els agafaven amb qualsevol vestit, insígnia, gorra o bota els mataven, així que van destruir-ho tot. La gent de Front de Madrid, que són els que fan recreacions i ens van llogar els vestits i armes, ens va explicar el complicat que era vestir el soldat republicà. I d'aquestes coses te n'assabentes ara perquè a l'escola no et ensenyaven això, sinó que Franco va venir bé a aquest país perquè els altres el volien saquejar.

El brigadista irlandès Bob Doyle solia acudir al Jarama a recordar als seus companys morts en combat. Ho feia en silenci i entre llàgrimes, envoltat d'un minúscul grup de familiars i amics. Què li suggereixen aquests oblits?

Encara estem sota aquesta ombra del franquisme. Hi ha gent que es pregunta, 'encara amb això?', Però és que no està explicada la història. I no es tracta de malmetre, sinó de dir les coses com van ser i amb la perspectiva del temps. Nosaltres tractem de deixar un granet de sorra en l'homenatge a aquella gent que va lluitar per la República. Algú el veurà, el curt i el videoclip, i algú es mourà per veure-ho.

Des de l'òptica de la narració dels relats, el món de la cultura hauria de sentir l'obligació d'assumir aquest compromís amb el passat recent?
Nosaltres ens sentim obligats. Crec que escriptors, músics, poetes, periodistes, realitzadors i qualsevol tipus d'art té la responsabilitat d'explicar-, com vulguin, en format d'humor o de drama. Hi ha una història que és com una comèdia sobre els tancs russos, que eren molt bons i en alguns pobles es venien durant la guerra per 500 pessetes. Aquesta és una idea que estic mastegant per explicar com una comèdia àcida.

¿Continuaran abordant històries des de formats audiovisuals?

Sí, volem seguir amb curts o documentals sobre la recuperació de la memòria o altres problemes socials com el maltractament a la dona o els desnonaments. La imatge té força, i avui fer un videoclip o un curt està més democratitzat. Abans era prohibitiu, ara també és car però menys; amb un telèfon mòbil pots explicar una història. Ja fa temps que estem ficats tant en la música com en l'audiovisual, mostrant un treball més complet, amb testimonis de gent.

Publicidad