Nova campanya de la fruita amb més d'un centenar de temporers dormint al carrer

En Lansana és un jove de 20 anys, nascut a Gàmbia, que ha arribat a Corbins (Segrià) buscant una vida millor. Viu a l'entrada de la població en un cobert metàl·lic,sense aigua ni llum, que acull cada nit una vintena de temporers que treballen a la fruita. Alguns d'ells tenen sort perquè poden treballar, en Lansana encara no ho ha pogut fer cap dia perquè acaba d'arribar. "Jo m'assec a la plaça i els pagesos ens vénen a buscar. És el tercer any que vinc a Corbins i cada estiu puc treballar entre un mes o dos" explica el jove gambià mentre recull una samarreta estesa en un estenedor improvisat al campament on habita. El cobert no té les condicions de salubritat desitjables i compta amb alguns matalassos amagats dins del cobert i algunes fustes que fan de taula i cuina improvisada. Als peus dels "llits" només hi trobem algunes xancletes desgastades fins a dir prou i ampolles d'aigua mig buides per calmar la calor nocturna.

Entre les persones que dormen als assentaments o als carrers els perfils varien una mica. La Irene Vilella és tècnic de Creu Roja Lleida i es dedica assistir persones als assentaments de la zona del Segrià. En concret a Corbins, Vilanova de la Barca i els Alamús, on, sumats, hi poden arribar a viure més de 50 persones. La majoria són homes de mitjana edat, provinents de Senegal, Ghana i Mali. "Alguns d'ells treballen sense documentació o amb els papers d'un altre", diu Vilella, que detalla que "el 30% dels que viuen als camps vénen amb feina emparaulada, i la resta no". Enguany la collita promet ser bona i per tant, els temporers tenen l'esperança d'acabar treballant.

Interior d'un assentament a Corbins (Segrià), on dormen cada nit una vintena de temporers en condicions precàries. / MM.

Necessitat d'allotjament per als treballadors de la fruita

Ja a finals dels 90, els sindicats de pagesos lleidatans van pressionar els ajuntaments perquè obrissin una línia d'albergs que poguessin acollir els treballadors que arribaven a fer la temporada. L'aparició d'aquests espais va anar suportada d'una via de subvenció per part dels diferents nivells de laAdministració pública que permetien mantenir els espais. Aquesta via, però, es va estroncar el 2010 amb l'arribada de la crisi i molts van plegar. A Lleida, fins fa quatre anys no hi havia una oficina única d'atenció al temporer. Només l'alberg Jericó, que a banda d'acollir temporers també fa d'alberg per a persones sense llar durant la resta de l'any.

Picabaralla política per la gestió dels temporers

Recentment, la Crida-CUP de Lleida assegurava que s'havia dut a terme una ''acció coordinada'' entre la Guàrdia Urbana i l'empresa Ilnet, concessionària de neteja de Lleida, a l'entorn del pavelló 3 dels Camps Elisis on hi ha l'Oficina Única de Temporers de la Paeria, en què a més de netejar l'entorn s'haurien endut pertinences com matalassos i cartrons que utilitzen per pernoctar en aquest espai els temporers. Un fet que l'ajuntament ha negat dient que als que dormien al ras se'ls ha ofert ajuda humanitària, segons els recursos que disposa en el projecte d'atenció als temporers.