El Projecte Lliures, impulsat per Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) des de l’any 2016, estrena una nova etapa. Nascut per donar suport econòmic, tècnic i comunitari a projectes del territori català que treballen per revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social, Lliures ha presentat una nova fase que consistirà en una intensa campanya de captació de fons destinada a donar suport a iniciatives de quatre entitats. 

"Una de les coses que m’emociona de Lliures és que els projectes als quals dóna suport són molt diferents", deia la periodista Mònica Terribas, que ha conduït l’acte. I aquesta diversitat passa per la voluntat que cap dona es quedi sense llar de Lola No Estás Sola; lluitar contra les discriminacions d’un territori concret, com fa l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt; buscar punts de trobada intergeneracionals i interculturals amb activitats, formacions i tota la varietat de projectes que té l’Escudella Solidària de Girona; i la feina que fa el projecte 'Mujeres Pa’lante' d’aconseguir feina, a través d’assessorament formació, a dones en risc d’exclusió.

Dades preocupants

Actualment a Catalunya hi ha 1.800.000 persones en risc d’exclusió social (el 23,5% de la societat), 944.000 persones en pobresa severa, 575.000 treballadors i treballadores que no arriben a final de mes i 53.000 persones en exclusió residencial.

"Lliures es va crear perquè les dades de pobresa, d’exclusió i de desigualtats eren cada vegada més preocupants", ha explicat l’exdiputat de la Cup David Fernández que, com a treballador de Coop57 va ser una de les persones que va impulsar la creació del projecte. "Quan vam començar es deia que estàvem sortint de la crisi, però era evident que a nivell pràctic no era així. L’economia creixia però alhora augmentava la desigualtat", ha sentenciat Teresa Crespo, membre de la Vocalia de Pobresa d’ECAS.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha explicat que l’entitat es va vincular a Lliures sota la presidència de la Muriel Casals, “que no va dubtar en implicar-s’hi”, ha recordat. Posteriorment, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha seguit amb la implicació al projecte: "he tingut moltes converses amb ell des de la presó i sempre recalca la importància de tirar-lo endavant", perquè, segons Mauri "no tindrem un país lliure si no és lliure de pobresa, de desigualtats i d’exclusions". Cuixart ha estat present a l’acte a través d’una carta des de la presó de Lledoners que deia “en plena emergència la solidaritat es converteix en el nostre poder transformador. Som el que fem per canviar el que som”.

Un dels moments més emotius de la tarda l’ha portat Wendy Espinosa, coordinadora de 'Mujeres Pa’lante', recordant dones que es trobaven en risc d’exclusió i que, gràcies a la seva associació i el suport de Lliures, han aconseguit treballar i empoderar-se. Terribas ha aprofitat l’emoció per remarcar l’objectiu de l’acte: "no crec que facin falta gaires paraules per demostrar que Lliures ha de seguir rebent finançament". En aquest sentit David Fernández ha afegit que es tracta d’una lluita de llarga durada i que tot i que "en tenim, com a mínim, per dues dècades, de batalla contra la igualtat", amb Lliures "no canviarem el món però estem demostrant que es pot canviar".

Sobre la desestimació dels incidents de nul·litat

Marcel Mauri ha volgut fer referència, fora de l’acte del Projecte Lliures, a la notícia sobre la desestimació dels incidents de nul·litat que havien presentat els presos polítics: "El que fa aquest fet de desestimar els incidents de nul·litat és dir que Jordi Cuixart és bàsicament algú que els molesta i constata que s’han perseguit les seves idees. També constata que la justícia espanyola no és justa, busca la venjança i se situa fora de la legalitat internacional". I ha explicat que, tot i que és un pas que no els agrada, ara recorreran al Tribunal Constitucional abans d’anar al Tribunal Europeu dels Drets Humans.