Cargando...

Agricultura La nova nau ‘eco’ de Mercabarna posa en alerta els pagesos locals per por que enfonsi els preus de mercat

Unió de Pagesos veu risc que inundi el mercat amb aliments ‘low cost’, que acostumen a estar produïts sense complir condicions laborals dignes ni criteris de sostenibilitat ambiental. Mercabarna, per contra, defensa que no es pot intervenir en les exportacions i que la nova nau ja ofereix espai preferencial a la pagesia catalana de producció ecològica

Publicidad

Puesto de frutas y verduras en un mercado de Madrid. REUTERS

barcelona, Actualizado:

Torna a brotar el conflicte en l’horta catalana. I és que la construcció d’una nova nau a Mercabarna, destinada exclusivament a distribuir aliments ‘ecològics’, ha desencadenat el temor a que desestabilitzi el fràgil ecosistema pagès de Catalunya. Els crítics, concretament, apunten que l’atracció de noves empreses majoristes comportarà importacions massives d’aliments d’altres comunitats autònomes i països globals. I conseqüentment, podria enfonsar els preus del mercat.

Publicidad

A quants quilòmetres acaba la proximitat?

Tanmateix, el quid de l’assumpte no radica en termes xovinistes, d'acord amb l’eix producte “d’aquí o de fora”. Si no en la mateixa concepció del que significa un producte ecològic. “Per norma, han de ser de proximitat. Però hi ha empreses que venen l’arc mediterrani com si fos proximitat”, argumenta Olivier Chantry. A més a més, han d’evitar al màxim els intermediaris, promovent la venda directa i els circuits curts de distribució. És allò que s’anomena com una economia autocentrada.

Click to enlarge
A fallback.

"Hi ha empreses que venen l’arc mediterrani com si fos proximitat”

En canvi, fomentant la compra-venda de mercaderies a escala global, es podria crear una “competència salvatge” que fa passar pena a la pagesia local. “El mercat s’inundarà amb aliments low cost. I per tant, de baixa qualitat”, argumenta Marc Montlló, activista agroecològic i un dels impulsors de la cooperativa de consum l’Egarenca, una ecobotiga ubicada a Terrassa. Però no només és que siguin més barats, sinó que paral·lelament desvirtua la distinció ‘eco’.

Publicidad

Diferències entre ‘bio’ i ‘eco’

Posem per exemple una pinya ‘bio’ de Costa Rica. I analitzem la seva traçabilitat. En primer lloc, és un aliment anomenat ‘quilomètric’: s’ha cultivat a milers de quilòmetres de distància i el seu transport fins a Catalunya té una petjada ecològica, a causa de la contaminació que genera sigui via aèria o (en molt menor mesura) via marítima. En segon lloc, si consumim la pinya a l’hivern, estem menjant un aliment fora de la seva temporada natural. I que, per tant, poc té a veure amb consideracions ‘bio’ o ‘eco’. En tercer lloc, cal veure qui l’ha cultivat i en quines condicions laborals. S’han denunciat productes ‘bio’ produïts amb mà d’obra infantil i per masses treballadores en condicions de misèria.

"S’han denunciat productes ‘bio’ produïts amb mà d’obra infantil i per treballadors en condicions de misèria"

Publicidad

Així ho creu Manel Cunill, president del Parc Agrari de Sabadell, que aglutina múltiples pagesos del Vallès Occidental. “Potser li poden dir ‘eco’, però està clar que no és un aliment agroecològic. No es limita a evitar que tingui químics, sinó que ha de ser una producció responsable. Amb l’entorn natural, amb els treballadors... Si no, acaba convertint-se en una estratègia de venda”.

Empreses majoristes o cooperatives de pagesos?

La nova nau, que tindrà una superfície de 8.900 metres quadrats, està actualment en obres. La direcció de Mercabana confirma que les obres estaran enllestides el primer trimestre de 2020 i que abans de l’estiu es posarà en marxa. L’espai es reparteix entre 20 parades per a empreses majoristes (la majoria de fruites i verdures, tot i que també per a carn i altres productes) i 2 parades reservades als productors directes (en forma de cooperativa de pagesos). A més a més, hi haurà unes marquesines per tal que, cada dia, fins a 8 pagesos puguin fer-hi venda directa.

Publicidad