Público
Público
ECONOMIA

Noves alternatives locals al monopoli d'Amazon

L'augment de les compres en línia propicia l'aparició de plataformes logístiques de proximitat, com La Zona o Amazcat, que reivindiquen un model sostenible basat en l'economia social i solidària

Centre logístic d'Amazon al Prat.
Centre logístic d'Amazon al Prat. Jordi Pujolar / ACN

Per un Nadal sense Amazon! És el nom de la campanya viral impulsada a França per reduir les compres a la multinacional i promoure el comerç local. A la crida global s'hi ha unit l'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, que reivindica la importància de potenciar els establiments de proximitat, tocats per la crisi de la Covid-19. Colau recorda que "les grans plataformes no aporten cap valor afegit a la ciutat ni tributen els impostos que generen". De fet, el PSC, que forma part del govern municipal de la capital catalana, vol impulsar la creació d'una taxa Amazon, per gravar les plataformes de comerç electrònic.

Aquesta situació es produeix en un context en què més de la meitat de les pimes i els comerços de proximitat pateixen dificultats econòmiques per seguir endavant per la crisi del coronavirus. Davant les crítiques, el gegant nord-americà, amb vuit centres i estacions logístiques i de distribució a Catalunya, justifica la seva política empresarial, assegurant en un comunicat que "les vendes de les firmes catalanes van superar els 100 milions d'euros en 2019 i a més es genera ocupació per a enginyers, desenvolupadors de programari, científics de dades i experts en aprenentatge automàtic i emmagatzematge en el núvol, a més d'un centre de suport per a pimes del sud d'Europa".

Segons Amazon, les empreses catalanes hi van vendre productes per valor de 100 milions durant el 2019 

Amazon ha facturat més de 81.700 milions d'euros en el tercer trimestre d'aquest any, fet que suposa un increment del 37,4% amb relació al mateix període del 2019. Més enllà del debat sobre les pràctiques i les polítiques fiscals de la companyia, existeix un altre sobre les condicions laborals dels seus empleats. Fa un parell de setmanes, CCOO Catalunya va anunciar que iniciava accions legals contra la multinacional pel suposat espionatge a sindicalistes durant la vaga de centres logístics i transportistes d'octubre de l'any passat en el seu centre del Prat de Llobregat. El sindicat considera que va vulnerar els drets fonamentals dels treballadors i es planteja presentar una demanda penal contra la multinacional i l'agència de detectius Castor & Polux.

La vida més enllà d'Amazon

Malgrat l'escenari de monopoli i de denúncies, de l'aposta creixent per la compra digital derivada del confinament, unida a la necessitat d'adquirir tots els productes en un mateix espai, han sorgit alternatives locals i sostenibles que, salvant les distàncies, utilitzen les mateixes armes tecnològiques que el gegant de el comerç en línia. Una d'aquestes és La Zona, impulsada per la cooperativa d'economia social catalana, Opcions. La seva responsable de comunicació, Joana Ariet, emmarca la creació del projecte en "la necessitat de perllongar els serveis de consum responsable que proporcionem a la cooperativa".

La Zona vol afavorir "el comerç local, ecològic i sostenible"

Ariet detalla que la Covid-19 ha dibuixat una nova realitat, en la qual s'han accelerat fenòmens com la compra per internet, el consum de dades i els usos digitals. En aquesta conjuntura, La Zona ha aprofitat per madurar la seva iniciativa amb l'objectiu d'"afavorir el comerç local, ecològic i sostenible". Per aconseguir-ho, l'entitat es va presentar a un concurs públic, amb el qual rebrà 160.000 euros de la Generalitat de Catalunya i 40.000 de l'Ajuntament de Barcelona, ​​als quals cal sumar-hi els 50.000 que aporta com a cooperativa.

El projecte de La Zona ha buscat aliats en altres actors de l'economia social, com l'agència de comunicació Talaia, la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC), la plataforma de micromecenatge de l'economia social, Goteo, i l'empresa repartidora de missatgeria Koiki, caracteritzada pel seu compromís social i ambiental. Ariet pren com a exemple aquesta última per destacar el model que representa La Zona. "Col·laborem amb Koiki perquè utilitza un transport sostenible en l'última milla, ocupen persones amb discapacitat en un Centre Especial de Treball i potencia dels punts de recollida en detriment dels lliuraments a domicili".

La filosofia del consum responsable

En la línia de promoure un altre tipus d'actitud davant el consumisme, Ariet revela que "reivindicarem accions que no es basaran en les rebaixes o en comprar per comprar, sinó que potenciarem fórmules com el préstec o el lloguer de productes". Per seleccionar els establiments que formaran part de la Zona, des de la cooperativa Opcions s'estan duent a terme tasques de prospecció per comprovar que aquests compleixen una sèrie de criteris econòmics, socials o ambientals. Ariet comenta que, de moment, s'exclouen els productes alimentaris de la plataforma, però s'oferiran d'un altre tipus, incloent serveis i subministraments bàsics.

La Zona, que iniciarà el període de proves de la plataforma a principis del 2021, té previst oferir els seus productes a partir de juny de l'any que ve. "Busquem visualitzar la filosofia de l'consum responsable i que el comprador conegui als productors que fabriquen els articles que adquireixen". Alhora, la plataforma suposa "una oportunitat per als petits comerços que no disposen de recursos per vendre per internet".

En el mateix any 2021, però durant el primer trimestre, es posarà en marxa Amazcat, que es podria considerar l'Amazon català. En aquest cas, el projecte neix de nou socis d'una empresa privada, que ja ha signat acords amb productors, botigues i empreses de serveis. "És una plataforma en la qual comprarà qualsevol persona i en la qual hi haurà una sèrie de socis premium, que rebran determinats descomptes i no pagaran el cost del transport". Així ho explica Andreu Mas, un dels socis fundadors.

Una imatge del portal d'Amazcat.
Una imatge del portal d'Amazcat. Amazcat

Un centre comercial virtual

El criteri de proximitat i una oferta de serveis, com les assegurances i els subministraments de llum, aigua i gas, són alguns dels aspectes que caracteritzen Amazcat. Mas precisa que els comerços, productors o botigues que ho desitgin podran promocionar el seu web a la plataforma. "No només potenciarem als productors locals, sinó també als establiments". La iniciativa es defineix com la botiga en línia de Catalunya o un centre comercial virtual.

En el moment de sortir al mercat, Amazcat espera comptar amb 400.000 usuaris i un miler de productors, botigues i empreses

En el moment de sortir al mercat, Amazcat espera comptar amb 400.000 usuaris i un miler de productors, botigues i empreses. Mas afirma que "cal crear una alternativa a Amazon, però tenint en compte l'experiència de l'usuari, de manera que pugui trobar en un mateix espai tot el que vulgui comprar". Els productes tenen un abast de tot el territori català, però també garanteixen la distribució a l'Estat espanyol.

L'acceleració del comerç digital ha afavorit la irrupció d'aquestes plataformes de comerç local i amb valors socials, que posen el focus en les pimes, les més afectades per les conseqüències de la pandèmia i les que més noten l'impacte d'Amazon. Els seus impulsors comenten que, en empatitzar amb aquestes, entenen la seva problemàtica. Ara, el repte pendent és conquerir el client no habitual d'aquests serveis a través criteris com la sostenibilitat, les condicions laborals o el foment d'un consum responsable.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?