Núria Parlon: "Està en joc qui dirigeix l'alternativa del canvi a Catalunya"

@mdelasm / @marcfontribas
​
SANTA COLOMA DE GRAMENET.- Fa dos mesos va perdre les primàries contra Miquel Iceta, que continua com a primer secretari del partit, però Núria Parlon es manté com una de les principals referents d'un PSC que acumula anys d'un fort declivi electoral. Alcaldessa d'un dels bastions socialistes de l'antic cinturó roig, va ser una de les exponents del rebuig de la formació a la investidura de Mariano Rajoy. Parlon no se surt del discurs oficial dels socialistes catalans enfront el sobiranisme i opina que ara mateix al "màxim al que podríem aspirar és a l'obertura d'un procés de reforma constitucional".

"Crec que ens hem d’entendre, perquè no hi ha tantes diferències. Hi ha tradicions polítiques diferenciades. Hi ha una agenda compartida que és important que siguem capaços de socialitzar-la, a més de poder-la materialitzar", explica en una entrevista concedida a Públic.
​

"A mi m’agradaria que el PSC no renunciï a ocupar aquest espai, treballant les aliances evidentment amb En Comú i amb les forces que es defineixen com d’esquerres, com a progressistes. A veure com evoluciona tot plegat, però de fet a Barcelona ja ens estem entenent, ja estem compartint". 

Núria Parlon va afirmar durant el procés de primàries que Miquel Iceta és el "garant d’un règim que toca canviar", l’anomenat "règim del 78". Ho segueix pensant i creu que aquest és el motiu pel qual va guanyar:

Per a Parlon, un dels problemes del PSC és que està més pendent del que fa Podem que del que ha de fer el propi partit

L'alcaldessa d’aquesta ciutat va passar una complicada prova de foc fa set anys, quan va haver de demanar la dimissió de qui es trobava aleshores al capdavant del consistori, Bartomeu Muñoz, per la seva presumpta implicació en un escàndol de corrupció. Ara sovint li pengen l’etiqueta de la “podemita del PSC”. Ella pensa que amb aquest tema tenen un problema: "Estem més pendents del que fa Podem que del que hem de fer nosaltres. Si ho féssim seria més fàcil treballar en les aliances de l’esquerra, sempre que Podem faci també el seu procés d’autocrítica. En un futur hem de treballar conjuntament per combatre un neoliberalisme que l'únic objectiu que té és afeblir la democràcia i ridiculitzar-la per fer-se més fort".

Susana Díaz, Felipe y Pedro Sánchez

Els socialistes catalans poden tenir entre si més o menys discrepàncies, però per tothom és evident que ara el principal problema el tenen en les relacions amb el PSOE, després que els seus diputats trenquessin la disciplina i es neguessin a abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy.

"De Felipe González prefereixo quedar-me amb la imatge gairebé romàntica que tenia d’ell la meva àvia, la Sole, quan portava la jaqueta de pana i defensava alguna de les qüestions que ara defensa Pablo Iglesias, tant que se’l critica. Hi ha més similituds entre Pablo Iglesias i el Felipe González dels 80 que no pas amb el Felipe González d’ara. Què vull dir amb això? Que prefereixo quedar-me amb la seva etapa política, que va ser decisiva i transformadora pel nostre país, que no pas amb l’etapa d’ara, que és una mena d’OPNI, objecte polític no identificat, que evidentment incideix molt en la política. No sé, jo... No comparteixo gaire el seu paper. No m’agrada".

El PSOE, el PSC i la nació catalana

"Jo em conformaria amb què el PSOE tingui la mateixa visió de Catalunya que la que té del País Basc. Fins i tot de cara a plantejar un procés de debat constitucional, que ens porti a millorar una de les potes bàsiques d'aquest sentiment de singularitat, com és el model de finançament. Tant de bo que a Catalunya se la reconegués al nivell de singularitat financera que té el País Basc. I el sentiment de nació està vinculat a una singularitat cultural lingüística i històrica. Més enllà de la sentència de l’Estatut i del procés que va haver-hi darrere, és inqüestionable que Catalunya és una nació. Espanya seria molt millor com a Estat si reconegués aquesta plurinacionalitat. Ja és un Estat plurinacional, però el trist és que no s’hi reconegui".
​

Núria Parlon afirma que el PSC "ha actuat sempre amb lleialtat al PSOE" amb relació a la qüestió territorial, malgrat que això els "ha fet perdre un espai de centralitat molt important a Catalunya". No obstant això, assegura que les decisions que es prenguin amb relació a quin és el posicionament del PSC sobre el model d’Estat "han de ser pròpies del PSC, i compartides amb el PSOE, que ha de ser un aliat en aquest procés, però evidentment no supeditades".

Pot tornar el PSC a reivindicar el dret a decidir?

"Crec que a dia d’avui, tal com estan configurades les forces polítiques a l’Éstat, és del tot inviable que es pugui fer una consulta a Catalunya que no estigui pactada, i per tant, si volem una consulta pactada a Catalunya no pot ser sobre la independència. Podem enredar la gent fins les últimes conseqüències, podem tornar a fer una consulta com la del 9N, sí, i a més el govern del PP podrà ordenar a l’Estat que actuï, respectant la divisió entre poders, judicialitzant l’acció política... tot això es podrà fer, i estarà molt bé", ironitza, "perquè donarà rèdit al PP i a les forces independentistes a Catalunya, però no avançarem. Què podem fer amb l’actual configuració de forces per resoldre el nostre problema?".
​

"Crec que al màxim al que podríem aspirar, i potser algú dirà que em quedo curta i que això és conformisme, però ja seria un avanç molt important, és a forçar l’opertura d’un procés de reforma constitucional, o obrir com a mínim el debat. Ara, si volem continuar amb la tragèdia grega, podem fer-ho fins les darreres conseqüències".

La reforma constitucional com a punt de trobada

"Amb un procés de reforma constitucional podríem reconduir les nostres relacions i desbloquejar una situació de crisi institucional"

Núria Parlon reconeix que molta gent veu inviable la reforma constitucional que defensa perquè "amb les majories que té el PP i fins i tot el PSOE, mai podrà arribar al nivell d’aspiracions nacionals que tenen una part molt important dels independentistes", però adverteix sobre les conseqüències que segons ella pot tenir l’actual bloqueig: "Nosaltres hauríem de poder contribuir, sense massa garantia d’èxit, sense aconseguir ni un tuit favorable, per dir-ho [d’alguna manera], a trencar el joc de sumar zero. Cadascú està pensant la seva estratègia com si fos el pòquer, per tenir la millor basa per guanyar-ho tot i que l’altre perdi, i això no succeirà. Això en política no succeeix mai, perquè l’atzar no acostuma a condicionar les grans decisions polítiques, i quan les condiciona, doncs malament rai, perquè es paga molt car... Aquí l’ideal seria, si som capaços de trencar aquest joc de suma zero, que vol dir sortir de les nostres posicions de màxims, que s'obrís un procés de reforma de la Constitució, que hauria de superar la lògica territorial identitària i ens hauria d’ajudar a enfortir el nostre sistema democràtic, el que surt del 78, que està a punt de caducar, si som optimistes. A partir d’aquest procés podríem reconduir les nostres relacions sense que ningú perdi la seva autenticitat o els seus plantejaments de màxims, acordant unes posicions de mínims que ens permetin desbloquejar una situació de crisi institucional que si no es resol a mig termini pot tenir unes conseqüències, i ara sí que vaig amb la qüestió més sociològica, irreparables, de frustració, d'enfrontament, de malentès. Hi ha una retroalimentació tòxica podríem dir, derivada de la manca d’acord, o de la manca de voluntat de diàleg, que crec que està condicionant molt tot aquest procés i arribarà un moment en el que per la pròpia escalada del conflicte caldrà trobar un punt de trobada".
​

La crisi de la socialdemocràcia

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet aposta perquè el partit retorni a posicions clarament de centreesquerra, perquè així es va decidir en el recent procés congressual. "Avui ja no som un partit de govern i, per tant, hem de fer una oposició responsable i no demanar coses que són impossibles, però sí aquelles coses que són possibles, amb una oposició que sigui combativa amb elements vinculats a una nova política fiscal, per aconseguir més recursos, i per garantir la continuïtat de l'estat del benestar. És molt important la coherència i allò que diem en una campanya electoral hem de ser capaços de materialitzar-ho en la nostra acció política i no entrar en contradiccions que ens portin a estar qüestionats", apunta.

"Des de la tradició de l'esquerra socialdemòcrata s'ha de ser capaç de plantejar respostes al neoliberalisme i ara mateix no s'està fent"

Sobre aquesta qüestió, considera que al PSOE li cal "reinventar-se" per continuar representant "l'espai del centreesquerra" i això passa també per "entendre les relacions de poder d'aquells que estan condicionant la política d'una manera diferent perquè funcioni en una direcció determinada, a favor dels interessos dels més poderosos, dels interessos financers, de la no regulació". I és que si no s'entén això i no es desmarca d'aquests interessos opina que la formació estarà "competint per un espai en què l'únic lloc que ens quedi serà fer de crossa d'altres opcions de centredreta".

El seu futur polític

Tot i que ja acumula gairebé una dècada com a càrrec institucional, Parlon afirma que no se sent una "professional de la política". Alcaldessa des del 2009, com a molt aspirarà a una legislatura més al capdavant del consistori. I més enllà de Santa Coloma? "No sé si en el futur tindré un altre tipus de càrrec [institucional]. Ara no m'ho plantejo. No vol dir que després no ho faci, però m'agrada concentrar-me en els projectes amb molta dedicació. No vaig guanyar les primàries del PSC, tinc la responsabilitat de política municipal i és en el que em vull concentrar".