Cargando...

Oda a la desobediència de Forcadell, Asens i David Fernàndez

Amb motiu de la presentació de la biografia del considerat 'Gandhi català', Lluís Maria Xirinacs, personalitats de les esquerres catalanes llegeixen el seu llegat com una necessitat d'avançar en una mateixa lluita social i nacional a Catalunya.

Publicidad

Carme Forcadell, durant l'acte de record a Xirinacs. LAURA SAFONT

BARCELONA, Actualizado:

La Plaça Sant Jaume de Barcelona va ser el lloc escollit dimarts a la tarda per presentar la biografia del sacerdot, polític, activista, doctor en filosofia i autor català, Lluís Maria Xirinacs, una dècada després de la seva mort anunciada (va deixar constar en una nota que volia passar els seus últims dies “en soledat i silenci” quan l'estiu del 2007 va ser trobat mort en un bosc del Ripollès). Aquest episodi és un dels molts que conformen la llarga obra biogràfica Xirinacs, el profetisme radical i noviolent (de l'editorial Balasch) redactada per Lluís Busquets i Grabulosa, amic personal i coautor de llibres amb Xirinacs, qui durant l'acte l'ha descrit com el 'Gandhi català' per dedicar la seva vida a denunciar les opressions i reclamar més llibertats, sobretot del poble català.

Publicidad

Com han recordat, Xirinacs va personalitzar la lluita pels drets humans amb mètodes no violents, com la vaga de fam que va encetar l'any 1975 durant 12 hores diàries per demanar a la presó Model l'amnistia dels presos polítics i que va arribar dos anys després, i també la lluita per la defensa de la sobirania de Catalunya que el va portar a reclamar l'any 2000 una Assemblea de Països Catalans a la mateixa Plaça Sant Jaume, una proclama pública que va inspirar dotze anys després la creació de l'actual Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Click to enlarge
A fallback.

Un referent dels moviments socials

Un altre dels episodis que ha marcat el llegat social de Xirinacs va ser quan l'any 2002 va pronunciar un discurs públic en defensa de la sobirania de les nacions al Fossar de les Moreres que li va valdre ser processat per l'Audiència Nacional espanyola i ingressar, de nou, a presó tres anys després però alliberat el mateix dia gràcies a la pressió popular. És en aquest context on tant David Fernàndez com Jaume Asens el van conèixer, el primer demanant el seu alliberament a peu de carrer i el segon com el seu advocat.

Jaume Asens també ha admès que “qui més pot reivindicar-lo és la gent dels moviments socials i de l'esquerra independentista que van estar amb ell”. El tinent d'alcalde a l'Ajuntament ha defensat que Xirinacs “ara estaria content” per molts motius, i ha fet referència a la irrupció de la CUP al Parlament, al 15M, a què una activista de la PAH sigui alcaldessa de Barcelona, pel fi del bipartidisme polític, pel 9N, en definitiva: “Estaria content que Catalunya visqués un procés constituent per construir una República catalana”. “Moltes de les coses que passen són una victòria pòstuma de les seves idees polítiques”, ha considerat.

Publicidad