On són, tres anys després, els 34 milions del Castor?

El fallit projecte deL magatzem de gas Castor, a la costa mediterrània, segueix tenint pendent un espinós serrell tres anys després que el Constitucional desarmés el muntatge financer que l'havia de sostenir i quan ja en porta més de sis fora de servei pels terratrèmols que provocava: recuperaran els consumidors de gas dels més de 34 milions d'euros (32,4 més 2,1 en interessos de demora) que van començar a pagar a través del rebut precisament quan es va concretar el fiasco?

L'última paraula la té el Tribunal Suprem, a la Sala del Contenciós del qual ha demanat la patronal multisectorial catalana Cecot (Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa) que executi les sentències en què ha anat condemnant el Govern espanyol a retornar aquests diners, una mesura que l'executiu pretén eludir tot i aquestes resolucions judicials.

Així consta en la resposta de l'executiu a una pregunta del senador de Compromís, Carles Mulet, en què assegura que aquests diners "es destinaran al sosteniment d'altres instal·lacions de sistema gasista, disminuint el cost suportat pels consumidors". "Cal concloure que amb el reintegrament d'aquesta quantitat al mecanisme de liquidacions es pot considerar que la devolució d'aquestes quantitats als consumidors ja ha estat executada", afegeix.

És a dir, que excepte que el Suprem li esmeni la plana, el Govern estatal ha decidit no tornar aquests diners als consumidors de gas, tant particulars com empreses, als que els hi va cobrar de manera indeguda per finançar el Castor, una situació que va quedar interrompuda en 2017 però que s'hauria mantingut fins a l'any 2044 de no haver estat per la demanda de Cecot.

"Aquests diners no s'han evaporat"

"És injust, i el pitjor és que tornem a un model d'impunitat i de no transparència davant el qual és positiu enviar senyals que hi ha control, que som ciutadans i no súbdits", assenyala David Garrofé, secretari general de Cecot, que es refereix al Castor com "un desastre d'infraestructura que no s'utilitza ni es manté i que va costar-nos diners a tots".

"Aquests diners no s'han evaporat, i és injust que els consumidors no els recuperin. Per això hem demanat l'execució de les sentències, en què els jutges diuen que aquests diners han de ser retornats als que els van pagar", afegeix. Les sentències obliguen l'Administració a "adoptar les mesures pertinents per procedir al reintegrament de les quantitats abonades a l'empara de l'Ordre que es declara nul·la".

Mulet rebutja també el posicionament de l'executiu. "No compartim el tracte que s'està tenint cap a aquesta empresa, a la qual se li ha permès tot sobre el territori" i a la qual "se li van pagar quantitats milionàries per la seva ineptitud", assenyala en relació amb Enagás, per acabar prenent sobre els reintegraments una decisió que "altera la situació dels mercats i perjudica els drets i interessos dels consumidors de manera clara".

El senador de Compromís ha qualificat d'"estranya" la decisió de "no tornar uns diners cobrats il·legalment, quan la seva procedència és tan clara i hi ha factures que faciliten la devolució o compensació".

L'empresa cobra en 35 dies, els usuaris paguen 30 anys

El Castor, la plataforma del qual segueix en l'horitzó de la mar enfront de la confluència de les províncies de Castelló i de Tarragona, era sobre el paper un innovador projecte que havia de servir per emmagatzemar sota terra una reserva estratègica de gas en un projecte que, impulsat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i rematat pel de Mariano Rajoy, es va revelar un fiasco quan, només entrar en servei a mitjans de 2013, va començar a provocar moviments sísmics que es deixaven sentir fins a Terol.

Aquesta situació va portar l'executiu a ordenar la seva hibernació el 2014, una decisió que va acompanyar d'una polèmica mesura: indemnitzar l'empresa que va construir el dipòsit i havia començat a gestionar-lo (Escal, liderada per l'ACS de Florentino Pérez) amb 1.350 milions d'euros que rebria de la pública Enagás i que aquesta finançaria amb un crèdit per aquesta quantia contractat amb Santander (700 milions), Caixabank (450) i Bankia (200) i l'amortització, amb un interès del 4,26%, seria assumida pels usuaris de sistema de gas a través del rebut.

Escal va cobrar en 35 dies i els usuaris havien de pagar durant trenta anys el que els autors intel·lectuals del sistema van batejar com "drets de cobrament", que no deixaven de ser en la pràctica les quotes d'un crèdit els interessos del qual pujarien a 500, 350 i 150 milions per als bancs al final de l'operació.

Per què va tombar aquest muntatge el Constitucional? Bàsicament, perquè la barreja de desídia i de creativitat present en el procés havia portat els governs a atorgar una concessió sense determinar prèviament les condicions d'un eventual rescat, ni pel que fa a la quantia ni a la propietat de les instal·lacions, per, després, establir-les de manera urgent per la via del decret.

Condemnat a pagar 1.400 milions per una cosa que no té utilitat

La resposta a Mulet recorda com els recàrrecs del rebut de gas van ascendir a 1,59 milions d'euros el desembre de 2014 i als 15,71 en els quatre anys següents, encara que els dos últims ja no van ser executats. "La quantitat total reconeguda en el període 2014-2016 és de 32.930.177 euros, si bé la quantitat efectivament pagada a Enagás va ser inferior, concretament de 32.484.731,88 euros", assenyala.

Paral·lelament, els bancs van rebre entre 2016 i 2018 un total de 141.160.000 d'euros mentre quedaven suspeses remeses per valor de 100,8, una decisió que va portar-los a demanar a l'Estat per cobrar el total de diners. I fa dos mesos el Suprem els va donar la raó, el que obre la via a què cobrin els 1.350 milions.

El creuament de sentències i plets, que obliga el Govern espanyol a pagar gairebé 1.400 milions per una cosa que no té utilitat, ni acaba aquí, ja que paral·lelament, la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència) reclama 368 milions a les entitats financeres mentre a la via penal el jutge fa seure al banc a la pròpia Escal i a dos dels seus directius com a presumptes autors d'un delicte ambiental.

En l'àmbit polític, la Mesa del Senat manté en un calaix la petició de 25 senadors encapçalats per Mulet per activar una comissió d'investigació sobre el polèmic magatzem de gas uns anys després que la majoria del PP rebutgés el primer intent.