Càrtels, la corrupció silenciosa

Yolanda López, presidenta de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya

Jaume Moya, portaveu de Justícia d’Unidas Podemos - En Comú Podem – En Marea al Congrés dels Diputats entre 2016 i 2019

La Llei de Defensa de la Competència defineix com a càrtel tot acord o pràctica concertada entre dues o més competidors amb l'objectiu del qual consisteix a coordinar les seves pràctiques, amb la finalitat de fixar preus de compra i venda, per a repartir-se mercat i clients, incloses les licitacions públiques.

Els càrtels són un mal endèmic de l'economia a tots els nivells, i precisament per això, la política de competència és un dels pilars fonamentals de la Unió Europea des que aquesta es va crear el 1957.

Aquesta corrupció silenciosa, és perseguida i sancionada tant per la Direcció General de la Competència de la Unió Europea, la Comissió Nacional de la Competència o l'Autoritat Catalana de la Competència.

Va ser en 2013, quan la Comissió Nacional del Mercat de Valors va sentenciar l'existència d'un càrtel de fixació de preus i repartiment de clients en el mercat dels sobres de paper, en tot el territori estatal. En funció d'un acord entre una sèrie d'empreses que fabriquen sobres de paper, es crea allò que elles denominen “l'olla comuna” pel control de tots els concursos públics de l'Estat entre 1977 i 2010. D'aquesta manera, es va evidenciar que, durant 30 anys, les administracions paguen un sobre-cost il·lícit cada vegada que organitzen unes eleccions o consultes.

Entre les víctimes es troba la Generalitat de Catalunya, davant la compra de sobres de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, 1999, 2003,2006 i 2010; així com les del referèndum de l'Estatut de 2005.

Uns sobrecostos que segurament podrien estar suposant xifres milionàries, com s'ha vist a través de les indemnitzacions que han rebut algunes empreses que també es van veure afectades i van reclamar el seu dret a indemnització.

En 2017, les autoritats europees de la competència sentencien l'existència del càrtel de fabricants de camions, pel qual els sis fabricants de camions més importants es posen d'acord en fixar el preu dels camions de més de 6 tones i retarden el compliment de la normativa en matèria d'emissions. D'aquesta manera, tots els compradors d'aquests productes, públics i privats, paguen un sobre-cost d'entre 7.000 i 10.000 € per camió.

En 2019, l'Autoritat Catalana de la Competència, la ACCO, sentència l'existència d'un càrtel de serveis meteorològics, pel qual tres empreses s'han repartit el mercat de les licitacions públiques que tenen per objecte la prestació de serveis relatius a la instal·lació, manteniment i subministrament de peces dels radars i estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya des de 2011 fins a 2019. En aquest cas, a més, es constata la intervenció d'un “facilitador” des de dins de l'Administració perjudicada: el director del Servei Meteorològic de Catalunya, senyor Oriol Puig (en l'actualitat, assessor del Departament de Territori).

Podríem seguir, i parlar dels càrtels de menjadors escolars, llibres de text, bolquers per a adults, serveis financers derivats, ascensors i escales mecàniques, i un llarg etcètera que no sols ha costat molts milions de sobre-cost a les arques públiques i a les persones consumidores, sinó que ha perjudicat (i sovint arruïnat) a les empreses que no han volgut entrar en aquests tripijocs il·legals i, a més, ha generat uns respectius oligopolis poderosos i vulneradors de les normes del mercat, la lliure concurrència i la igualtat d'oportunitats.

Institucions com el Banc Mundial o l'OCDE han reconegut que aquestes accions suposen la violació més greu de les lleis sobre competència.

Per tant, és necessari que les administracions públiques, començant pel Govern de la Generalitat de Catalunya, es conscienciï del mal tan greu que suposen els càrtels per a la per als seus propis comptes, i per tant per a l'economia, i prengui mesures per a acabar amb aquestes pràctiques il·legals, deslleials, tramposes i, per què no dir-ho, gangsterils. De fet, no sols a arribat el moment, sinó que, tret que s'actuï amb celeritat, prescriuran les accions contra la “olla”, el càrtel de sobres de paper, provocant l'astorament (i la riota) dels experts europeus, com avançava fa uns dies la revista especialitzada Cartell Damage Claims.

L'Administració pública està obligada, per tant, a fer el possible per a rescabalar-se de totes les pèrdues que això li ha suposat. Un informe jurídic davant cada sentència en la qual les autoritats de la competència fixin l'existència d'un càrtel, sumat a una avaluació econòmica del mal i de les accions judicials a emprendre, ha de ser norma d'actuació dels responsables de gestió dels diners públics.

Però no és suficient: a les empreses defraudadores els ha de deixar de ser rendible cometre la il·legalitat; en conseqüència, han de ser excloses dels futurs concursos públics. Per això, fa falta una reforma de la normativa sobre contractació pública, tant a Catalunya com l'Estat, per a expulsar de la contractació pública aquelles que volen concórrer de manera tramposa.

I, en tercer lloc, no per obvi, deixa de ser necessari recordar-ho: cal apartar de l'administració aquells que, des de dins, intervinguin com a còmplices del frau (començant, ja posats, pel senyor Oriol Puig). Tolerància zero amb la corrupció també significa excloure de la funció pública aquell que ho exerceix en benefici privat.