Com van votar els barcelonins en les darreres municipals en funció de la seva renda?

Miguel Guillén

Sabem que són múltiples els factors que condicionen el vot de cadascun de nosaltres, o també la decisió de votar o no fer-ho. Anthony Downs explicava que és bàsic entendre que hem de parlar de decisions racionals a l'hora de votar, és a dir, teòricament votarem a aquell partit que pensem que ens proporcionarà més utilitat. Ara bé, com podem intuir existeix debat a l'hora d'abordar aquesta afirmació. Tanmateix, el primer que hem de tenir en compte és que hi ha factors sociodemogràfics que condicionen el nostre vot (edat, gènere, nivell d'estudis, lloc de naixement, llengua, estat civil, religió, renda, etc.), factors actitudinals (associacionisme, xarxes, ideologia, identificació partidista, interès polític o valoració de les institucions) i altres factors relacionats amb el context (hàbitat, mobilització estratègica, competitivitat, proporcionalitat del sistema electoral, etc.). Teresa Mata López ho explica en profunditat en un interessant treball titulat "Los factores de la ecuación del voto: un análisis empírico" (REIS, n. 143, setembre de 2013).

En aquest article vull centrar-me en la relació que existeix entre la renda i el vot dels barcelonins en les darreres eleccions municipals del passat 28 de maig. Per fer-ho, analitzo les dades de percentatge de vot per secció censal a tota la ciutat i les correlaciono amb les dades disponibles del 2020, també per secció censal, de la renda mitjana per càpita (en euros), publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'una anàlisi simple i senzilla, tenint en compte només aquestes dues variables, malgrat que sabem que són moltes altres les que també afecten el nostre vot. Seria interessant, doncs, disposar per exemple de les dades referents a llengua, lloc de naixement (propi i dels progenitors), nivell d'estudis, etc. Com molt bé explica Jordi Muñoz al seu treball "Una revolta interclassista: anàlisi de la relació entre renda i independentisme" (Eines 39, desembre de 2020), el fet que una correlació sigui espúria no vol dir que no existeixi, però és important escatir les causes de la correlació per tal d'encertar-ne la interpretació. Muñoz adverteix també que el poder explicatiu de la renda pot ser feble si no introduïm altres variables de control al nostre model, i opino que té raó. Anem, doncs, amb compte. Dit això, trobo que és interessant atendre a aquesta anàlisi analitzant únicament aquestes dues variables (renda i percentatge de vot) de què disposem per secció censal i presentar els nivells de correlació corresponents. L'advertiment crec que era necessari.

Muñoz explica en un altre interessant article ("Quina relació hi ha entre la renda i el vot a Catalunya?", Crític, 22 de febrer de 2021) la relació entre renda i vot en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Com a conclusions principals, l'actual director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) explica que “existeix un fort efecte de renda en el vot, especialment en alguns partits. A Catalunya, hi ha dos partits grans que tenen línies oposades: el PSC, amb una millor penetració en zones de renda baixa i pitjor en zones de renda alta, i Junts per Catalunya, justament a l'inrevés. Tanmateix, en el cas del PSC, això es matisa molt quan introduïm altres factors en l'anàlisi, perquè bàsicament és l'origen, la llengua i l'edat el que ho explica. ERC (i la CUP), en canvi, tenen una millor posició a les zones de classe mitjana, i Vox i Ciutadans són especialment forts als dos extrems de la distribució. Els Comuns són més transversals, mentre que el PP es concentra a les zones més riques. Tot plegat il·lustra les complexitats del nostre sistema de partits, però també ens ajuda a refutar la idea que la classe social no té relació amb el comportament electoral. En té, i molta. Sobretot en la participació, però també en el vot als diferents partits”. Aquesta explicació de Muñoz és interessantíssima i ens ofereix un bon marc. Però veiem què ha passat en les darreres eleccions municipals a la capital catalana.

Passo tot seguit a explicar quina correlació existeix entre la renda mitjana per càpita i el vot en les darreres municipals a la ciutat de Barcelona, en les 1.068 seccions censals que hi ha. El primer que cal esmentar és que existeixen diferències importants pel que fa a la participació. Així, existeix un coeficient de correlació de Pearson que arriba al 0,81 si correlacionem percentatge de participació i renda. Com més s'apropi a 1 aquest coeficient (o a -1, si la relació és negativa), voldrà dir que més alta serà l'associació entre ambdues variables, és a dir, en aquest cas, com més s'apropi el coeficient a 1, més alta serà la participació si és més alta la renda. I com podem veure, un coeficient que arriba pràcticament a 0,81 ens indica que, efectivament, hi ha una relació positiva força elevada entre el fet de guanyar més diners i anar a votar. Si calculem la mitjana de la participació en les vint seccions censals amb renda més alta de Barcelona, veurem que el percentatge és d'un 73,42%, mentre que en les vint amb renda més baixa aquest disminueix fins al 41,57%. És a dir, les seccions censals amb una renda mitjana per càpita més alta presenten una participació 30 punts per sobre de la que trobem a les de renda més baixa. Nota: a aquestes vint seccions "més riques" va guanyar la candidatura de Xavier Trias, mentre que a les vint “més pobres” només ho va fer a una (a la resta, 15 victòries del PSC i 4 de Barcelona en Comú). Extreguin les seves pròpies valoracions al respecte.

Pel que respecta al vot als diferents partits, hem obtingut els següents coeficients de correlació:

Com es pot observar, aquella candidatura amb una correlació positiva més elevada entre percentatge de vot i renda és la de Trias x BCN, amb un 0,88. És a dir, queda clar que, a mida que augmenta la renda, augmenta el percentatge de vot a la candidatura de Xavier Trias. Trobem una correlació positiva també en el cas del PP, en aquest cas d'un 0,47, sensiblement més baixa que en l'anterior cas. Per contra, en el cas del PSC trobem una correlació negativa de -0,69, la qual cosa ens indica que es dóna un efecte contrari: a mida que disminueix la renda, augmenta el percentatge de vot. Altres candidatures on s'observen correlacions negatives són Barcelona en Comú (-0,45) i ERC (-0,40). En el cas de la CUP i Vox, també hi ha correlacions negatives, però són de tan sols el -0,19 i el -0,15, respectivament. El mateix passa amb els vots en blanc, amb una correlació negativa de -0,14. En conclusió, hi ha dues candidatures on clarament a mida que augmenta la renda augmenta el seu percentatge de vot, que són Trias x BCN i el PP (sobretot l primera), les dues candidatures de dretes, mentre que en el cas de les tres d'esquerres passa el contrari: PSC, Barcelona en Comú i ERC presenten correlacions negatives entre renda i percentatge de vot (sobretot la primera també).

A continuació presento les gràfiques de dispersió de les candidatures de Trias x BCN i el PSC, on es poden veure clarament les tendències que he comentat:

En definitiva, segons les dades analitzades, Trias x BCN i el PP obtenen millors resultats a aquelles seccions censals amb rendes més elevades, mentre que, sobretot en el cas del PSC, però també Barcelona en Comú i ERC, passa el contrari: els millors resultats tendeixen a obtenir-los a les seccions censals amb rendes inferiors. Pel que fa als percentatges de participació, queda clar que aquests augmenten a mida que augmenta la renda. Sembla que aquelles persones amb més renda tenen clar que han d'anar a votar i tenen clar a qui han de fer-ho. I això, com hem vist, no ocorre de la mateixa forma entre les persones que viuen a les seccions censals de menys renda. Al començament de l'article ja advertia que, malgrat que aquestes dades són força clares, no podem extreure conclusions definitives, doncs queda pendent efectuar una anàlisi detallada introduint variables de control que també afecten el nostre vot. El rol que juga la renda, però, no és menor, i l'hem de tenir molt en compte.