Estrès hídric

Comissió de l'Aigua. Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya*

Fa temps que no vivíem un episodi similar. Caldria retrocedir a l'any 2008 quan la sequera va derivar en situació extrema, expressament a Barcelona i la seva conurbació. Recordem com el sistema Ter-Llobregat va esgotar les reserves i, a finals d'abril, in extremis, va arribar la pluja i es va aturar la portada d'aigua amb vaixells o el transvasament d'aigua del Segre.

De nou la sequera és contundent. A les conques del Ter i el Llobregat, que abasteixen tots els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, s'ha decretat l'alerta. No sabem per quant temps. El problema es que no ha plogut a les capçaleres de les conques, i per tant les reserves d'aigua no s'han recuperat. Cada cop són més necessaris els recursos no convencionals com l'aigua regenerada i la procedent de dessaladores com la del Prat de Llobregat.

Els pantans d'Oliana i Rialb conformen la principal reserva d'aigua de la conca del Segre. Alimenten principalment els Canals d'Urgell i el Canal Segarra-Garrigues. Tots confiem en la robustesa dels sistema. Fins ara no ha fallat. L'aigua potable és sempre prioritària front l'aigua per la industria i el reg. Cada any, a finals de juny, la reserva d'aigua es situa prop de la capacitat màxima al sistema Oliana-Rialb, (488 hm3). D'ençà l'entrada en servei de Rialb (2000), el reg i la generació d'energia elèctrica s'han garantit. Excepcionalment, a la tardor del 2019, la reserva es va situar a nivells preocupants (160 hm3). No obstant, les precipitacions del primer semestre del 2020 van retornar els pantans a la reserva màxima i el reg no es va restringir.

A inicis d'aquest estiu, la reserva d'Oliana i Rialb va acumular el màxim des d'inici de l'any (246 hm3) i la campanya ha finalitzat solament amb 38 hm3. A mitjans de setembre, la reserva de Rialb era de 16,7 hm3 (4% de la capacitat màxima). Pocs dies abans s'havia restringit el reg i aturat la generació d’energia elèctrica. D’ençà la construcció de Rialb no es veia una situació similar. La situació és inquietant. Si durant els propers mesos no arriben precipitacions abundants (pluja i neu), les restriccions a l’inici de la campanya de reg als regadius dels Canals d’Urgell i del Segarra-Garrigues seran obligades.

Pel que fa als usos de l'aigua, cal tenir presents les grans diferències entre comunitats de regants. No es pot fer taula rasa entre els regs d'alta eficiència i els tradicionals. Els regadius recents utilitzen anualment 4500 m3/ha (plena dotació), mentre que els regadius tradicionals requereixen quantitats molt superiors.

L'altra discrepància és el cost de l'aigua. Els regadius recents disposen de tarifes binomials, una part fixa en funció de la superfície regada i altra variable, funció l'aigua utilitzada (126,06 €/ha/any i 0,124 €/m3, pel cas del Segarra-Garrigues, enguany). Si el cost del reg és proporcional a l'aigua utilitzada s'incentiva l'eficiència i l'estalvi d'aigua.

Per tant, segons el cost de l'aigua, cultius com el panís i l'alfals que requereixen importants dotacions d'aigua poden no ser rendibles. Solament cultius d'alt valor (fruita, ametller i oliveres d'alta densitat) o cultius amb menys necessitats (cereals d'hivern) són rendibles en aquest cas.

A més, durant la campanya passada s'han succeït quatre onades de calor i les temperatures han estat superiors amb escreix a les normals. IRTA ha estimat que les necessitats hídriques dels cultius a la Plana de Lleida s'ha incrementat en un 14%. (https://www.irta.cat/ca/demanda-aigua-cultius-lleida-2022/)

Ara hi ha temor (diferent de certesa) de que l'any vinent les disponibilitats estaran per sota de les necessitats. Unes necessitats que continuen augmentant: més superfície regada, més indústria i serveis destinats a una població que any rere any creixen. Probablement ens enfrontem a un escenari inèdit i molt complex. La situació demana que els gestors de l'aigua, Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, l'Agència Catalana de l'Aigua i les Comunitats de Regants, estableixin plans de contingència.

L'altra qüestió urgent és la modernització dels regadius tradicionals de Catalunya per produir aliments de forma més eficient i sostenible.

D'aquestes transcendentals qüestions en parlarem en una següent entrega. Tant de bo, en l'ínterim, retorni la pluja abundosa.

*Comissió de l'Aigua. Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya. Manuel Blanco Grustan, Josep Maria Callís Sol, , Francesc Camino Germà, Maria José Chesa Marro, Carles Estaran Justribó, Joan Girona Gomis, Sergio Mothe Martínez, Josep Maria Pelegrí Gou, Santiago Planas de Martí i Ignasi Servià Goixart són els autors d'aquest article.