El Pacte pel Padró: una qüestió de país

El passat 18 de juny es va presentar al Parlament de Catalunya el Pacte pel Padró a Catalunya amb la signatura de la majoria dels partits amb representació institucional a la cambra. La iniciativa, impulsada per la Xarxa d'Entitats pel Padró i amb el suport de més de 200 organitzacions i col·lectius, pretén garantir el compliment de l'accés al padró pel conjunt de la població independentment de la situació administrativa del sol·licitant i més enllà de poder acreditar un domicili fix en els casos de sensellarisme. És a dir, justament el que estableix la Llei Reguladora de les Bases de Regim Local de 1985. En aquest sentit, el padró és un deure de la ciutadania i una obligació de les administracions, que a la vegada, serveix de porta d'entrada a una sèrie de drets fonamentals com serien l'accés a la sanitat, a l'educació, als serveis socials i d'altres drets connectats amb l'obtenció dels permisos de residència i treball. Malgrat tot, les vulneracions cada vegada més generalitzades de l'accés al padró en nombrosos municipis de Catalunya ha fet que s'hagi arribat a aquest punt: demanar als partits i administracions que compleixen amb una llei que comporta drets per a tothom.

El Pacte pel Padró era una necessitat i un deure gairebé moral. Però la mateixa existència d'aquest pacte no és un bon senyal: de fet és la constatació d'un fracàs. Per què dic això? Doncs perquè el pacte l'únic que demana és el compliment d'una llei ja existent. Tant de bo no s'hagués arribat a aquest extrem, el d'exigir a les administracions el compliment de les seves pròpies lleis. Reclamar als partits que no es segueixi vulnerant el dret al padró i que aquest compromís quedi segellat en un pacte posa de manifest la gravetat de la situació i que aquesta llei s'està incomplint de manera reiterativa. Que estiguem parlant de drets fonamentals agreuja encara més una realitat cada vegada més precària. Demanar el compliment de la llei del padró és com si demanéssim al Parlament que es respectin els drets humans o l'accés a una sanitat i educació gratuïtes. Doncs això és el Pacte pel Padró. La confirmació més palpable que a la Catalunya del segle XXI s'estan vulnerant drets fonamentals.

 Demanar el compliment de la llei del padró és com si demanéssim al Parlament que es respectin els drets humans o l'accés a una sanitat i educació gratuïtes  

Els incompliments per part de les administracions de la llei del padró no és quelcom recent. Des de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) portem anys treballant i donant prioritat a una qüestió tan cabdal per a la vertebració i la igualtat de drets als nostres barris. L'any 2022 vam crear el grup de treball de Barris Interculturals amb l'objectiu de promoure la participació de les persones migrades al sí del moviment veïnal a més de treballar per uns barris amb drets per a tothom i més cohesionats socialment. Des de llavors vam encetar una campanya activa en defensa del dret al padró amb xerrades i tallers formatius als barris més afectats. Per exemple, vam organitzar actes al barri de La Florida de l'Hospitalet, al barri de Rocafonda de Mataró i a Tarragona. I ho vam fer quan el dret al padró encara no era al centre del debat polític i quan no tothom parlava del tema.

Si alguna cosa ha caracteritzat històricament al moviment veïnal català ha estat la seva lluita pels drets fonamentals i per no deixar al marge a cap dels nostres veïns i veïnes. Durant el franquisme i les dècades posteriors la lluita veïnal va aixecar barris sencers reclamant serveis tan essencials com la fi del barraquisme, l'arribada de l'aigua corrent, dels ambulatoris o del transport i les escoles públiques. Aquell moviment veïnal va ser fruit de la confluència entre l'emigració procedent d'altres indrets de l'Estat espanyol i la classe treballadora catalana. Doncs bé, avui dia necessitem recuperar aquell esperit de lluita que des de la seva diversitat va transformar els nostres barris en llocs més dignes per viure. Ho hem de fer per dues raons: primer perquè hem de tornar a confluir amb la població nouvinguda com vam fer als anys 60 i 70 i segon perquè mig segle després hem de tornar a lluitar per drets bàsics que creiem consolidats. Com ara, el dret al padró.

El nostre és un país trinxat: gairebé una quarta part de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió social i la pobresa infantil arriba a un terç. La crisi de l'accés a l'habitatge i la incapacitat de les administracions per donar resposta a una realitat social que és insostenible a molts barris de Catalunya. Durant la pandèmia de la COVID-19 el teixit associatiu va arribar a on no van poder arribar els serveis socials dels ajuntaments i en bona part del territori les xarxes de suport mutu i repartiment d'aliments van anar a càrrec de les entitats i de les associacions veïnals. Amb el padró ha passat el mateix: el Pacte pel Padró no és el resultat de la determinació de l'administració per solucionar un problema sinó que ha estat gràcies a l'impuls i la pressió de les entitats socials.

 El camí fins arribar al Pacte pel Padró no ha estat fàcil. Així mateix, encara queda molt camí per recórrer  

La Xarxa d'Entitats pel Padró va néixer precisament per l'empitjorament de l'accés al padró i pel desinterès de les administracions per capgirar aquesta deriva. Al maig de 2023 algunes de les entitats que formaríem la Xarxa ja vam alertar de la situació i en una roda de premsa realitzada a la Casa de la Reconciliació de l'Hospitalet es va denunciar que al voltant d'una trentena de municipis catalans estaven vulnerant el dret al padró. Les traves dels ajuntaments per gestionar el padró sense domicili fix i les dificultats per accedir a un habitatge de la població més vulnerable han provocat que en els últims anys alguns ajuntaments hagin endurit unilateralment els requisits saltant-se en tot moment la normativa legal vigent. Fa justament un any, al juny de 2024, amb la Xarxa d'Entitats pel Padró ja constituïda, es va fer una compareixença al Col·legi de Periodistes de Catalunya a través de la qual la Xarxa va alertar que cada vegada eren més els ajuntaments que vulneraven la gestió del padró. Es va parlar de prop de 40 municipis i que aquests representaven el 40% de la població de Catalunya. El cas més paradigmàtic era el de Barcelona on s'havia produït un greu empitjorament de l'aplicació de la llei del padró arran de les últimes eleccions municipals de maig de 2023. Altres municipis com l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Lleida, Figueres, Tarragona, Martorell, Arbúcies, Mataró, Ripoll, Salt, Cornellà, Badalona o Terrassa eren, i segueixen sent, els que més esculls posen a la tramitació del padró sense domicili fix.

El camí fins arribar al Pacte pel Padró no ha estat fàcil. Així mateix, encara queda molt camí per recórrer. Alguns dels partits que han signat el pacte són els mateixos que vulneren la llei del padró als municipis on governen. D'altres com Junts per Catalunya s'han abstingut de signar-ho assumint part del discurs de l'extrema dreta per interessos partidistes. En tot cas, el pacte serà només paper mullat si els partits, especialment el PSC, no es prenen seriosament aquest tema en cadascú dels municipis que comentàvem abans.

El Pacte pel Padró hauria de ser una qüestió de país. De la mateixa manera que ho són els serveis públics o la llengua i perquè totes aquestes realitats són transversals.

Al mes de maig es va presentar el Pacte Nacional per la Llengua per promoure l'ús social del català com a eina de cohesió social i incrementar en 600.000 nous parlants fins al 2030. Doncs per poder guanyar nous parlants del català hem de garantir drets per a tothom. Perquè sense el padró no es pot accedir als cursos de català. Ho dèiem en línies anteriors, si vulnerem l'accés al padró deixarem sense drets a una part important de la població i sense serveis públics que són essencials per poder viure dignament. Per això el padró és una qüestió de país.