Per un espai públic lliure d'estigmatització i control, no a la nova ordenança cívica

L'aprovació d'una nova Ordenança de Convivència, hereva de l'anterior i successora del Pla Endreça, només aconseguirà incrementar les dinàmiques de criminalització en l'ús de l'espai mitjançant un increment de les multes.

Durant les darreres dècades, els carrers i places de les nostres ciutats i pobles han esdevingut protagonistes d'encesos debats. La transformació productiva que han viscut les urbes del Nord global, passant de ser llocs de producció industrial a especialitzar-se en l'elaboració d'intangibles i l'oferta de serveis, com el turisme, ha estat acompanyada d'una intensificació en el seu govern, gestió i control. A la necessitat de presentar un espai públic adequat per a l'atracció de capitals i visitants, se li uneixen polítiques de securitització, una vegada abandonades aquelles de lluita contra la desigualtat i la intervenció social pròpies dels Estats del benestar, i pràctiques de tipus neohigienistes que projecten simbòlicament problemes d'ordre de la salubritat amb altres generats pel propi capitalisme neoliberal.

Barcelona va ser pionera en l'aprovació i la implementació de regulacions específiques destinades a determinar què es pot fer i què no en el seu entramat urbà. L'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona, coneguda popularment com a Ordenança Cívica (OC), va ser aprovada l'any 2005 en el marc d'un creixement exponencial del turisme a la ciutat, l'arribada d'una gran quantitat de migrantsatrets pel creixement econòmic i el fracàs de l'enèsim intent de situar la capital catalana a la competència internacional de la ciutat, el Fòrum de les Cultures. Tot i que aquesta regulació tenia com a objectiu explícit garantir la compatibilitat d'usos de l'espai públic mitjançant l'impuls de mesures basades en la coresponsabilitat ciutadana, al final no va trigar a convertir-se en un instrument al servei de l'Ajuntament destinat a multar, estigmatitzar i criminalitzar aquells comportaments que no es consideraven adequats per a la imatge remota que es volia projectar de Barcelona.

Diverses opcions polítiques portaven al seu programa l'eliminació o modificació substancial de l'OC. L'última vegada que això va passar, en el context dels anys 2017-18, aquest fet es va veure finalment frustrat en no trobar-se una majoria disposada a aprovar-la al Ple Municipal. Amb tot, i mitjançant decisions i disposicions específiques, com ara les Mesures Alternatives a les multes (MA) o la seva articulació i compenetració a la baixa amb les instruccions establertes per la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, durant anys s'ha rebaixat substancialment la seva capacitat d'intervenció punitiva. El foment de l'autoorganització de determinats col·lectius, com els músics del carrer, i l'elaboració de protocols destinats a les forces de l'ordre, també van aconseguir actuar en aquest sentit, sempre des de l'impuls i el protagonisme relatiu de la mobilització social.

L'arribada del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) al govern de la ciutat el 2023 va portar, com a conseqüència, l'anunci d'una revisió en profunditat de l'OC amb l'objectiu d'adequar-la als canvis esdevinguts a la ciutat durant les últimes dues dècades i, sobretot, i tal com s'ha anunciat repetidament per part dels seus representants polítics, per endurir determinades sancions i ampliar el nombre de comportaments objecte de penalització, qüestió que ha estat demostrat repetidament que no serveix per a modificar comportaments. Aquesta tornada de rosca punitivista i securitària, que ja va viure el seu primer esbós amb l'aprovació a l'estiu d'aquell mateix any del Pla Endreça, aprofundeix a més a més en les dinàmiques

neohigienistes i torna a posar sobre la picota col·lectius vulnerabilitzats com les persones sense llar o els venedors ambulants.

Tot aquest procéss’ha dut a terme sense generar espais reals de participació ciutadana, ni garantir canals accessibles i transparents perquè les entitats i veïnes poguessin expressar les seves visions i preocupacions. Lluny d'incorporar les aportacions del teixit associatiu, el govern ha optat per un model tancat i vertical, onl’eslògan del civisme amaga un reforç del control policial.

Sota una retòrica aparentment pedagògica i participativa, el nou articulat amplia el nombre de conductes sancionables, endureix les multes —amb imports que poden arribar als 3.000 €— i redueix les bonificacions per pagament anticipat, fent més difícil per a moltes persones fer front a les sancions. El resultat és una ordenança encara més coercitiva, que consolida la multa com a resposta predilecta davant qualsevol expressió no normativitzada de l’espai públic.

El projecte manté intactes els mecanismes de sanció contra persones en situació de vulnerabilitat —com les persones sense llar, joves racialitzats, treballadores sexuals, venedors ambulants o artistes urbans— i aprofundeix en una visió d’espai públic exclusiu i normatiu, pensat per ser consumit i no per ser viscut col·lectivament. A més, les mesures contra la discriminació queden buides si s’exclou explícitament de la seva aplicació a les persones migrants i racialitzades, reproduint lògiques de desigualtat institucional.

Finalment, resulta especialment preocupant que la nova ordenança prevegi sancions severes per molèsties sonores a veïnes i veïns, mentre deixa impunes les pràctiques nocives de la indústria turística o de l’oci nocturn, que són una de les principals fonts de contaminació acústica i de conflicte veïnal a la ciutat.

D'aquesta manera, aquest manifest té per objectiu denunciar els intents per part de l'equip de govern actual de la ciutat de Barcelona per aprovar una nova Ordenança Cívica basada, fonamentalment, en l'increment de les quanties de les multes i en l'ampliació del seu espectre d'aplicació, en comptes d'avançar en el foment de la capacitat d'autogestió i la corresponsabilitat del seu veïnat, així com en la criminalització i limitació de tots els usos possibles d'un espai que es pretén i s'anuncia sempre com a democràtic i de lliure ús i accés.

Volem una ciutat que posi al centre les persones i abandoni la lògica del càstig i el control, que aposti per una convivència real basada en l’equitat i la corresponsabilitat. Exigim un canvi d’enfocament que prioritzi els usos democràtics de l’espai públic, amb mecanismes de mediació, mesures educatives i comunitàries en lloc de sancions econòmiques, especialment per a les persones en situació de vulnerabilitat. Defensem el reconeixement explícit dels drets a l’espai públic —al descans, al joc, a l’expressió artística, a la participació política i a la diversitat cultural—, així com la protecció reforçada dels col·lectius històricament exclosos. Perquè l’espai públic no ha de ser un lloc de vigilància i càstig, sinó un territori comú de llibertat, dignitat i vida col·lectiva.

*Signants:

Albert Sales (Sociòleg i professor universitari), Ana Polo (Periodista i humorista), Anaïs Franquesa (Advocada i activista pro drets humans), Anna Pacheco (Periodista i escriptora), Antonio Gómez Villar (Filòsof i professor universitari), Blaca Valdivia (Sociòloga i urbanista), Daniel Pardo (Bibliotecari d'objectes), Ernest Cañada (Investigador en turisme), Guillem Pujol (Periodista i filòsof), Iñaki Rivera (Catedràtic d'universitat), Irene Escorihuela (Activista pels drets socials, econòmics, culturals i ambientals), Jordi Mir (Doctor en Humanitats i professor universitari), Jose Mansilla (Antropòleg i professor universitari), Manuel Delgado (Catedrátic d'universitat), Montse Santolino (Periodista), Óscar Martínez (Educador social i professor universitari), Sandra Ezquerra (Sociòloga i Professora universitària)