Podem, i ara què?

Joan Giner. Diputat de CSQEP i membre de del Consell Ciutadà de Podem Catalunya

Cal respectar, des d'arreu de l'Estat, els debats que es tenen a Podem Catalunya. La pluralitat és l'eina més forta que tenim per lluitar per la nostra sobirania. Cal estar al costat de la gent l'1O, cal bastir ponts i aliances per assaltar la Generalitat i cal enfortir Podem per construir projectes municipals capaços de governar.

La plurinacionalitat. Una idea que Podem i les forces del canvi han introduït a moltes cases d'arreu l'Estat. Una idea que portada a la pràctica pot representar el trencament del cadenat del 78 (vista en clau estatal). Una idea que aprofundeix en el dret a decidir, el respecte a la identitat i sobirania dels pobles de l'Estat espanyol i allunya l'època en gris que vàrem viure durant massa anys. Aquesta idea l'hem de fer realitat, i per començar, cal que donem exemple com a organització amb una màxima que hem dit i hem d'aplicar: Les decisions de Catalunya es prenen a Catalunya.

Per tant, així com els companys i companyes de la nostra força política entenen arreu l'Estat que els catalans i catalanes hem de decidir el nostre futur sobiranament, cal que entenguin i respectin, des d'arreu de l'Estat, els debats i les decisions que tenim i prenem internament a Podem Catalunya, tant en debats interns com amb els grans debats del moment. Només sent coherents i donant exemple podrem fer arribar el nostre missatge a cada barri, a cada carrer i a cada casa.

Cal alhora fer autocrítica des de Catalunya. La proposta que va guanyar a Vistalegre II, a la qual part de la direcció catalana va donar equivocadament suport, no donava una sobirania real a l'organització catalana. A la llarga s'ha demostrat aquest error i que la lluita per la sobirania, la idea real i concreta de plurinacionalitat, es quelcom que hem de treballar i lluitar des de Catalunya. Es mostra ara la importància de la proposta de Podemos en Movimento, liderada per Miguel Úrban i el sector Anticapitalista de Podem i que moltes vam defensar. Una proposta que donava una resposta a la demanda de sobirania plena de l'organització a Catalunya i que moltes vàrem treballar per construir. És doncs, aquesta reivindicació i aquesta lluita la que hem de seguir construint si volem assolir aquesta sobirania i volem que Podem Catalunya arribi a cada barri, a cada carrer, a cada ciutat.

Per altra banda, en aquests moments tan decisius cal tenir més que mai un Podem unit i democràtic. Desafortunadament, fa poques setmanes s'han produït canvis a la direcció. Canvis sense cap debat previ ni acord que en un moment tan important fan un flac favor a Podem Catalunya. Doncs cal defensar la sobirania de l'organització, però també cal defensar la pluralitat. Perquè només amb una organització plural i democràtica estarem preparades per defensar la sobirania de Podem i convertir-lo en l'eina necessària per transformar la política catalana.

I ara, enmig de tot aquest embolic, què fem? Doncs el millor que sabem fer; donar la veu a la gent. Des de Podem hem tingut els debats del referèndum als cercles, més de 1000 persones han decidit estar al costat de la gent que s'organitza, al costat de la defensa del dret a decidir i pressionant les tenalles que trenquin el cadenat del 78. I ara toca referendar aquesta posició a totes les inscrites, recuperar en definitiva l'esperit que ens va portar a les places, el canvi i la democràcia. Podem Catalunya, de forma sobirana, hem decidit i hem de seguir decidint estar sempre amb la gent al carrer.

I després? Després toca seguir construint l'eina de canvi per Catalunya. Cal treballar per enfortir-nos i preparar-nos per assaltar ajuntaments i Parlament. Cal obrir portes i finestres, cal canviar d'arrel moltes coses, i tenim la responsabilitat de sumar, bastir ponts i buscar aliances per aconseguir-ho. I per això toca enfortir Podem Catalunya, tant a nivell català com a cada municipi i a cada cercle.

En primer terme cal mirar a la Generalitat, cal preparar-se, buscar aliances més enllà d'instruments purament electorals (cosa que ja hem provat), i alhora mantenir la identitat i autonomia dels actors i de Podem. Cal dibuixar aquest espai amb la força nova que representa Podem, i cal que aquest es responsabilitzi de tenir un paper de lideratge. Necessitem un Podem obert a les aliances i no tancat en sí mateix. Sumant, amb la mirada alta directa als de dalt, mantenint els valors i el compromís de ruptura, de transformació i de canvi. Qüestionant el règim del 78 i el sistema capitalista d'arrel, perquè, per exemple, no volem viure en un sistema que té gent sense cases i cases sense gent. I per canviar això no calen molles, cal anar a l'arrel. Aquesta ha de ser el nostre símbol d'identitat, el compromís ferm en la transformació, el compromís ferm en qüestionar un sistema que impedeix que els fills dels treballadors puguin estudiar, que explota a les treballadores d'hotel i que fa del sistema corrupció.

En segon terme cal treballar municipi a municipi, cercle a cercle, perquè el canvi arribi també al territori, necessitem cercles forts i un Podem capaç de construir alternatives de governs arreu de Catalunya. El suport i l'acompanyament a aquesta tasca ha de ser una prioritat per a Podem Catalunya i cal deixar-se la pell. Cal entendre que cada municipi viu una realitat diferent, i així com reclamem la sobirania a Catalunya, cal defensar la sobirania de cada municipi. Doncs així és com es crea autoorganització, així és com crearem, des de baix, les millors alternatives municipals i de canvi.

En definitiva, sobirania, democràcia des de baix, i compromís amb la transformació. Tenim camí per caminar, i les forces del canvi no només hem de mirar a la institució, doncs el camí el marca la gent, les lluites i els moviments socials. Només hem de saber escoltar i no aturar-nos mai.