Retornar el robat. L'estafa de les clàusules sòl

Lucía Martín, portaveu d'habitatge i Josep Vendrell, membre de la comissió d'economia, del Grup Confederal d’En Comú Podem al Congrés

Arran de la recent sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que estableix la nul·litat de les clàusules sòl en els contractes hipotecaris i l'obligació que les entitats financeres retornin retroactivament tots els diners cobrats per aquest concepte, el Govern del PP donava a conèixer la seva posició sobre aquest tema. Amb l'argument d'agilitar llargs processos judicials i evitar costos addicionals a la banca, la primera proposta del Govern ha estat la d'aprovar un "codi de bones pràctiques" d'adhesió voluntària per a les entitats financeres.

Sembla de 'perogrullo haver d'explicar el que és una obvietat però no tenim alternativa, perquè de prosperar aquesta brillant idea del Govern, una mesura de caràcter voluntari per als bancs, la qual cosa succeirà, en realitat, és que els veritablement damnificats seran doblement victimitzats. El que el PP busca amb aquest codi és fomentar acords entre parts, en els quals pugui no garantir-se el retorn immediat del total de les quantitats cobrades indegudament. En definitiva, el Govern busca preservar, una vegada més, els interessos de les entitats financeres, dificultant que assumeixin íntegrament la seva responsabilitat econòmica, i obviant que després de la seva "solució" cas a cas s'amaga una vulneració sistemàtica de drets i un gravíssim problema social.

El PP pretén ara implementar un model que ja va engegar en 2012, quan el Ministre De Guindos va haver d'abordar el problema de centenars de milers de famílies que s'enfrontaven a un desnonament i a la perpetuació del seu deute bancari, a pesar d'haver perdut el seu habitatge. Davant d'una situació que requeria ser exigent amb les entitats financeres, decretant una paralització dels desnonaments d'habitatge habitual i aprovant la dació en pagament, el Govern va anunciar de manera ostensible la creació d'un Codi de Bones Pràctiques d'adhesió voluntària per als bancs. Després de 4 anys, en un país en el qual s'han produït més de 700.000 execucions hipotecàries i gairebé mig milió de desnonaments des del 2008, el fabulós codi De Guindos presenta com a balanç 6.500 dacions en pagament i 37.000 refinançaments de deute a famílies empobrides, sent aquesta última, i no per casualitat, la solució preferida de la banca. En fi, facin números i entendran perquè totes les entitats financeres es van adherir amb entusiasme a aquest Codi. De fet, és probable que es redactés en alguna de les seves seus.

Pel que sembla el PP ha abandonat aquesta proposta inicial, i ara s'inclinarien per un protocol d'obligat compliment, per tal que les entitats financeres arribin a acords extrajudicials amb les persones afectades. De nou, el que busca la banca: "cas per cas" i a esperar que, si no hi ha acord, a poca gent li surti a compte anar per via judicial per recuperar els seus diners.

No cal dir que el Govern del PP, fort amb els febles, no ha comptat en cap moment amb el treball i les propostes de les organitzacions de consumidors, ni de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que han denunciat durant anys les clàusules sòl, els abusos bancaris i els seus brutals efectes en qüestió de vulneració de drets, i, per descomptat, tampoc ha comptat amb el nostre grup parlamentari. L' "operació diàleg" de Rajoy exclou, amb la complicitat del PSOE, a les organitzacions socials que han lluitat a peu de carrer per garantir els drets de la gent, ja siguin els sindicats, en el cas dels magres increments del SMI o de les pensions, les plataformes i associacions que coformen el moviment contra la pobresa energètica, en la regulació del bo social, o les organitzacions de consumidors i plataformes d'afectats en el cas que ens ocupa.

El cert és que les solucions màgiques i excloents del Partido Popular s'han traduït en centenars de milers de persones que han perdut els seus habitatges, havent de continuar pagant hipoteques, a més, amb unes clàusules il·legals que encarien el seu cost. Així que és clar que les persones víctimes d'aquesta estafa i, en definitiva, el conjunt de la ciutadania, no necessita un "codi de bones pràctiques" o un protocol mitjançant el qual es pugui "arribar a acords" amb les entitats financeres que les han estafat. El que necessiten amb urgència és alguna cosa tan senzilla com una legislació d'obligat compliment, que garanteixi els seus drets, estableixi obligacions, depuri responsabilitats, i posi fi a les pràctiques fraudulentes que hem sofert durant anys.

La recent sentència del TJUE és una impugnació total a la banca espanyola, al Govern i al Tribunal Suprem per haver permès el robatori massiu perpetrat per la banca en aquest país i per haver protegit als qui s'han enriquit amb ell. Avui el rescat bancari, mitjançant ajudes públiques, ascendeix a més de 60.000 M€. Tant el Govern del PP, com el Govern del PSOE en el seu moment, són responsables d'haver articulat una legislació que ha encobert estafadores i ha abandonat a les seves víctimes. Ara, si no es garanteix el retorn de totes les quantitats estafades des de la signatura del contracte hipotecari significarà la perpetuació de la il·legalitat i l'abús.

L'única solució per executar la sentència del TJUE passa per legislar de manera urgent la declaració de nul·litat radical de les clàusules sòl i per obligar les entitats financeres a retornar, en un termini breu, tot el percebut fraudulentament des de la signatura de la hipoteca, amb els corresponents interessos, i garantint la retroactivitat total. Una nova llei, acordada amb els grups parlamentaris, les organitzacions de consumidors i la PAH, que haurà d'assegurar que les persones afectades no hagin d'assumir cap tipus de quita ni de cost afegit i que, per descomptat, estableixi que no existirà cap tipus de nova contraprestació a la banca en forma d'ajudes públiques o avantatges fiscals.

Lamentablement, la renúncia del PSOE a configurar majories parlamentàries alternatives al PP està resultant ser un llast que impedeix o fa més lent qualsevol avanç social, l'adopció de mesures socialment transformadores i amb capacitat de revertir de forma significativa situacions de forta desigualtat. Què passarà ara amb les clàusules sòl? La injustícia i la violació de drets que ha patit i pateix tanta gent en aquest país, està directament relacionada amb l'actuació de la banca amb una legislació que, llevat d'excepcions, l'ha sobreprotegit i ara és el moment de revertir aquesta situació. Ja tenim una sentència que ens avala, i som moltes les que estem fartes ja de pegats que res no solucionen. Nosaltres hem arribat al Parlament per apostar per normes més garantistes que protegeixin als qui han vist vulnerats els seus drets en aquests anys i que posin fi a els abusos d'una oligarquia minoritària i descontrolada. Pensarà el PSOE unir-se a nosaltres en aquesta ocasió o tornarà a garantir amb la seva signatura els sagrats privilegis de la banca i els seus banquers?