Otegi: "L'única esperança que té l'Estat espanyol és que fracasseu vosaltres"

BARCELONA.- El nou escenari mundial, el paper de l'esquerra i la seva necessitat de recuperar un relat propi, el rol i l'aposta de Podem i, òbviament, la situació al País Basc i a Catalunya han estat els grans temes de la llarga conversa que David Fernàndez i Arnaldo Otegi han mantingut aquest divendres a l'Ateneu Barcelonès. Més de 300 persones han escoltat la conversa -que s'ha allargat més d'una hora-, conduïda pel periodista i exdiputat de la CUP i que sota el títol «La via basca» ha estrenat el cicle L'assalt al cel. Tot i l'ampli ventall de temes abordats, el secretari general de Sortu ha reservat els grans titulars pel procés català i l'escenari basc. Dos exemples: «per a Espanya, una solució democràtica per a Catalunya és una tragèdia» o «l'Estat [espanyol] estaria encantat que tornés la violència d'ETA». Prèviament, a l'exterior del recinte, situat a escassos metres de la plaça Catalunya, l'entitat ultradretana Somatemps ha reunit algunes desenes de persones que han protestat contra la presència d'Otegi.

"Si proclames que la república catalana seria un estat que cuidaria de la gent, no seria dolent que els pressupostos anessin en aquesta línia»

Otegi, que ha mostrat una evident complicitat amb Fernàndez, no ha deixat d'interconnectar les qüestions catalana i basca i per a ell en ambdós casos «és difícil assolir una solució acordada [amb l'Estat espanyol], quan el que tu proposes és una tragèdia nacional i debilitar el seu projecte nacional. Per a Espanya, la solució democràtica per a Catalunya és una tragèdia; respectar el dret a decidir d'Euskal Herria és una tragèdia; la pau i l'absència de violència és una tragèdia». «Si no fos així, seria pràcticament impossible entendre que no li hagin fet una oferta a Catalunya i crec que no li faran», ha afegit.

Dura crítica al PNB

Segons el dirigent abertzale, la basquitis que fa uns anys es vivia en certs sectors de la societat catalana -i que encara roman en alguns àmbits si ens atenem a l'expectació mediàtica que sempre generen les seves visites- no s'ha traduït en una catalanitis basca. O dit amb les seves paraules: «em resulta paradoxal que al País Basc es visqui el que passa a Catalunya amb una certa distància. Els bascos ens juguem molt en el que passi a Catalunya». En aquest sentit, ha estat molt dur a l'hora de criticar la posició del PNB, un partit «que no és de tall sobiranista» i que, segons ell, «no se sent molt còmode amb el que passa a Catalunya». «Estic segur que sectors dirigents del PNB estan esperant el fracàs del procés català, perquè si Catalunya se'n va [de l'Estat], el PNB es queda sense estratègia». Per tot plegat, ha lamentat que els darrers anys el País Basc no hagi obert un «segon front» de tensió territorial a l'Estat espanyol, ja que si s'hagués habilitat un procés equivalent al català «l'Estat tindria molts més problemes».

"Estic segur que sectors dirigents del PNB estan esperant el fracàs del procés català, perquè si Catalunya se'n va [de l'Estat], el PNB es queda sense estratègia»

Per completar el seu retrat al voltant de Catalunya i País Basc, Otegi també s'ha pronunciat sobre la irrupció de Podem amb l'argument «que si s'obrís una porta democratitzadora a l'Estat, nosaltres estaríem allà. Entenent que això suposaria abordar el caràcter plurinacional, el dret a decidir i dotar-se d'instruments que permetin exercir una sobirania econòmica real». Ara bé, el que exigeix a aquest espai és una «justa reciprocitat», de manera que si això no és possible, com segons la seva opinió ha constatat el darrer cicle electoral, doni suport als processos de ruptura com el que hi ha engegat a Catalunya i el que voldria per al País Basc. «Si el que és vol és decidir, el que s'ha de fer des de les esquerres és sumar-se al projecte autodeterminista», ha conclòs.

"Cal recuperar un discurs ètic"

A preguntes de Fernàndez, Otegi també ha reflexionat al voltant de la situació mundial, fonamentalment al món occidental, en què considera que es viu un moment en què «s'han acabat les grans certeses». «S'ha enfonsat un determinat model i per primera vegada les noves generacions viuran pitjor que les anteriors. S'ha acabat la idea d'un progrés permanent i una constant millora de les condicions materials», apunta el dirigent basc, per a qui el més probable és que el capitalisme entri en una «fase demencial». En aquest escenari, veu primordial que l'esquerra «recuperi el seu relat del món, que permeti anar més enllà del 'això és el que hi ha'».