Público
Público

País Valencià Un mural musical per a celebrar els 50 anys d’Acció Cultural del País Valencià

La històrica entitat valenciana en defensa de la llengua i la identitat pròpies compleix mig segle apostant per reforçar el paper cohesionador de la cultura

Participants en el mural musical dels 50 anys d'ACPV.
Participants en el mural musical dels 50 anys d'ACPV. Prats i Camps

No es pot entendre la història recent del País Valencià sense explicar que és Acció Cultural (ACPV). L’entitat, nascuda el 1971, va ser clau en els processos de recuperació de l’ús social del valencià, la formació de mestres en la llengua pròpia o l’arribada de TV3 al sud del Sénia gràcies a una xarxa de repetidors sufragats per subscripció popular. Malgrat que no van poder registrar-se com a Acció Cultural fins al 1978, des de l’entitat reivindiquen els seus primers anys en alegalitat sota la tapadora del Secretariat per l’Ensenyament. "Fer el contrari seria donar validesa a la legalitat franquista", reivindica la presidenta d’ACPV, Anna Oliver, qui també recorda que "Òmnium Cultural va ser permès des del 1961, però és que el País Valencià som territori de frontera i ací les coses sempre són un poc més difícils".

Per reivindicar l’efemèride, ACPV ha impulsat l’edició d’un "mural musical", un enorme projecte de recopilació sonora del darrer mig segle valencià. Un projecte ambiciós, format per quatre discs –algun d’ells dobles- que recuperaran el llegat de la música tradicional –"Arrels"-, festiva –"Carrer"-, cançó –"Pell"- i pop-rock –"Veta". Tota la col·lecció formarà un ACPV, les sigles d’Acció Cultural. Un projecte que serà paritari i que es pretén sufragar en una campanya de micromecenatge.

"A pesar del volum del projecte, la pretensió tampoc és fer una antologia completa de mig segle de música en valencià –explica el músic Miquel Gil, coordinador d’"Arrels"-, però sí que servirà per recuperar noms impressionants, que es trobarien a l’alçada d’un Bob Dylan, però que en canvi són completament desconeguts per a les noves generacions i que són d’una importància cabdal a l’hora de construir el futur sonor de la societat valenciana".

Miquel Gil: "'Arrels' serà un viatge per totes les comarques valencianes"

Cada coordinador decideix quin enfocament donar al seu disc. En aquest sentit, Gil avança que "Arrels" serà "un viatge per totes les comarques valencianes, molt participatiu, amb desenes de col·laboracions i amb lletres originals escrites per vint poetes d’arreu del país, un per cada comarca". "Són tot declaracions d’amor a les comarques increïbles –continua Gil- algunes fins i tot m’atreviria a dir que amb càrrega sexual i tot". El músic també explica que han evitat recuperar lletres ja existents perquè "és molt difícil treballar amb la literatura tradicional, que forma part d’una societat superada, tant amb qüestions com el masclisme o molts altres criteris socials". Amb tot Gil, confessa que no ha pogut aguantar-se i no només ha recollit sons tradicionals sinó que també ha compost alguns dels temes: "estava fora de contracte, però no m’he pogut aguantar i m’he compost a sobre, ho podríem dir així".

May Ibáñez –membre de Badlands- cocoordina el disc "Veta", juntament amb els integrants de Tardor explica que en el seu cas, l’aposta ha estat pels grups que ja s’han dissolt. "Una autolimitació que li dóna més consistència al fil conductor i, en certa forma, també ens ha facilitat la feina, ja que ha estat molt complicat fer la tria de les que inclouríem i descartaríem", explica Ibáñez. Amb aquest disc esperen poder "donar una segona oportunitat" a grups com Sant Gatxo o 121 dB i "donar-los el reconeixement que es mereixen". Encara que ella i Tardor formaran la banda base que interpretarà totes les cançons, aquest també serà un disc molt col·laboratiu, amb nombroses participacions que "li donaran un toc especial a cada cançó, algunes més similars a l’original i altres autèntiques reinterpretacions".

Mig segle defensant el País Valencià

Acció Cultural sempre ha estat una entitat molt vinculada a la música i va tenir un paper cabdal en els inicis del fenomen de la música en valencià, amb els grans concerts del Tirant de Rock. "Jo recorde que sempre hi han estat –explica Gil- des que tenia 13 anys i ja anava a la seu que el Secretariat per la Llengua tenia al carrer Moratí".

Anna Oliver també treu pit per les grans mobilitzacions ciutadanes que cada 25 d’abril –aniversari de la batalla d’Almansa- reivindiquen els drets lingüístics, nacionals i socials dels valencians. "Si descomptes l’època del ‘No a la guerra’ i les grans vagues generals, es tracta de les manifestacions més grans de València", apunta. Un activisme realitzat, a més, amb tots els elements en contra: "cal tenir present que hem resistit 25 anys de governs del PP que pretenien eliminar qualsevol rastre de valencianisme", recorda Oliver.

La presidenta d’ACPV explica que la situació sanitària els ha obligat a dissenyar un aniversari "diferent de com havien imaginat" i que no abastarà un any natural sinó que anirà "de 25 d’abril a 25 d’abril" i inclourà els tradicionals campaments infantils, enguany enfocats en homenatjar el rondallista Enric Valor, i una sèrie de conferències a la tardor amb expresidents de l’entitat, així com d’Òmnium i l’Obra Cultural Balear.

"Des d’Acció Cultural sempre hem tingut clara aquesta voluntat del país complet, els Països Catalans"

Precisament aquestes tres entitats conformen la Federació Llull. "Des d’Acció Cultural mai hem caminat sols, sempre hem tingut clara aquesta voluntat del país complet, els Països Catalans". Un compromís que s’ha materialitzat amb l’impuls d’altres iniciatives, com la Xarxa Vives d’universitats, la lluita per la reciprocitat televisiva o, en el seu moment, l’Assemblea de regidors dels Països Catalans.