Público
Público

El Parlament aprova una moció perquè el Govern apugi l'IRPF a les rendes més altes, però ni ERC ni JxCat la secunden

La iniciativa, presentada pel PSC, ha comptat amb el suport de Catalunya en Comú Podem i la CUP, mentre que els partits del Govern i Cs s'han abstingut. Fa anys que les formacions d'esquerres reclamen avançar cap a una fiscalitat progressiva, però l'espai convergent sempre s'hi ha oposat. 

Publicidad
Media: 4.33
Votos: 3

El debat al Parlament d'aquesta setmana. EUROPA PRESS / DAVID ZORRAKINO.

La fiscalitat ha tornat a evidenciar les diferències entre les diverses formacions del Parlament. Sí, la cambra ha aprovat una moció que insta la Generalitat a apujar l'IRPF a les rendes més altes, però es fa difícil pensar que la Generalitat tingui intenció d'aplicar una mesura que fa diversos anys que es posa damunt la taula però mai tira endavant. La moció, presentada pel PSC, ha comptat amb el suport també de Catalunya en Comú Podem i la CUP, però els dos partits de govern -JxCat i ERC- i Cs s'han abstingut, mentre que el PP ha votat en contra.

En concret, la diputada del PSC Alícia Romero ha explicat que la seva formació aposta per apujar l'impost a les rendes superiors de 100.000 euros i que el Departament d'Economia, durant l'etapa d'Oriol Junqueras al capdavant de la conselleria, ja va fer un informe en què ho abordava. Romero ha subratllat que les rendes altes a Catalunya tenen una tributació inferior a la de bona part de les comunitats autònomes de règim comú. Els socialistes també han demanat una reforma de l'impost de Successions i Donacions per reduir els beneficis fiscals que tenen les herències més altes. També en aquesta ocasió, els vots favorables han estat de Catalunya en Comú, la CUP i el PSC, però a diferència de l'IRPF, JxCat, ERC i Cs s'han unit al PP i hi han votat en contra. Segons el PSC, amb la seva proposta s'haguessin recaptat uns 300 milions extres.

Aconseguir una fiscalitat més progressiva és una qüestió fonamental de cara a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, ja que tant Catalunya en Comú Podem com el PSC la veuen imprescindible per poder donar suport als comptes, però JxCat no la contempla, mentre que ERC té una posició ambigua. El vicepresident del govern i màxim responsable d'Economia, Pere Aragonès, va manifestar en una recent entrevista a Públic que "estem oberts a parlar de propostes que hi hagi, però advertim que el recorregut en termes de recaptació és limitat. Però sempre estem disposats a revisar i millorar la nostra fiscalitat en la línia que sigui més progressiva".

El tradicional rebuig de CDC a apujar l'impost

Les darreres negociacions de pressupostos de la Generalitat sempre han estat marcades per l'intent d'apujar l'IRPF, però alhora sempre s'ha topat amb la negativa de l'espai convergent d'acceptar-ho i amb la renúncia d'ERC de pressionar prou per aconseguir-ho. Els comptes de 2016 no van tirar endavant, ja que només van rebre el suport de Junts pel Sí -la coalició formada fonamentalment per ERC i CDC-, però no el de la CUP ni el de la resta de l'oposició parlamentària. En qualsevol cas, durant la seva elaboració va quedar en evidència les posicions discrepants que mantenien ERC i CDC al voltant de l'impost sobre la renda.

L'aleshores vicepresident del govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras -actualment empresonat a centre penitenciari de Lledoners- va pronunciar-se a favor d'apujar l'IRPF a les rendes altes del 48% al 51%. La proposta, però, va topar amb la negativa del partit de Puigdemont, que va imposar-se a la pugna interna, i el rebuig a modificar el tribut va ser un dels elements que va justificar el rebuig de la CUP a avalar els pressupostos.

Un any després, els comptes de 2017 sí que van tirar endavant amb el suport dels anticapitalistes, que en aquesta ocasió van optar pel sí amb l'argument que no volien que un no servís com a coartada al govern de la Generalitat per aturar el referèndum de l'1 d'octubre. Ara bé, l'IRPF va tornar a acaparar tensions durant la negociació dels pressupostos. Aquest cop, ni Junqueras ni ERC van verbalitzar públicament una defensa d'incrementar la pressió fiscal a les rendes altes, malgrat les peticions de la CUP en aquest sentit.

La formació de l'esquerra independentista era partidària d'apujar el tribut a les rendes superiors als 60.000 euros anuals, una quantitat que segons les dades que van transcendir del Departament d'Economia només afectaria el 4% dels catalans. La reacció del PDeCat va ser furibunda i Marta Pascal, que aleshores n'era la coordinadora general, va demanar directament a la CUP que aparqués els "debats ideològics" per poder aprovar els pressupostos i va afegir que un canvi d'aquest tipus suposava "castigar les classes mitjanes".

Finalment, durant les negociacions que van mantenir Junts per Catalunya, ERC i la CUP en els primers mesos de 2018 per desencallar l'elecció d'un nou president de la Generalitat, els postconvergents també van negar-se a posar damunt la taula un increment del tipus d'IRPF a les rendes altes, com sí que volien els cupaires. Paral·lelament, abans que el PDECat, com ERC, anunciés la seva negativa a negociar els comptes de l'Estat, el portaveu de la formació al Congrés, Carles Campuzano, va deixar clar que no veien amb bons ulls la intenció d'apujar l'IRPF a les rendes de més de 150.000 euros, tal com fixa el pacte entre el PSOE i Podemos.