Cargando...

moviments socials

El Parlament commemora els 50 anys de la creació de l'Assemblea de Catalunya amb una reivindicació de la unitat i la memòria

El 7 de novembre de 1971 es va es va celebrar la reunió clandestina a l'església de Sant Agustí de Barcelona per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya que va crear aquesta plataforma unitària de l'oposició catalana a la dictadura franquista

Publicidad

L'acte de commemoració del 50è aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya al Parlament. — Maria Asmarat / ACN

barcelona,

El Parlament ha commemorat aquest divendres els 50 anys de la creació de l'Assemblea de Catalunya en una reunió antifranquista clandestina que va escenificar una unitat molt reivindicada durant l'acte institucional, així com la importància de la memòria i el record del passat. "No fem prou per recordar la història d’aquest país", ha afirmat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un dels presents en l'assemblea fundacional que va reunir persones de diferents partits, entitats, sindicats i associacions.

Publicidad

Ribó: "No fem prou per recordar la història d’aquest país"

Click to enlarge
A fallback.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha presidit l'acte en què hi han participat diversos dels 300 membres fundacionals, entre els quals Ribó, l’actriu Maria Josep Arenós, que ha llegit els quatre punts fundacionals de l’Assemblea, Elisabet Mas, Miquel Sellarès, Laura Tremosa i Joan Vallvé. La commemoració s'ha fet davant del quadre 7 de novembre d’Antoni Tàpies, que commemora la data fundacional de l’Assemblea i que l’artista va donar al Parlament.

Borràs ha destacat que es tracta d'un "estímul" pels actuals representants de la ciutadania

Publicidad

Ribó ha apuntat al valor del consens i la unitat d’aquella trobada clandestina, i ha assenyalat que hi ha matèries amb les quals no es pot fer partidisme, com el combat contra l’odi i el feixisme, l’autoritarisme, el canvi climàtic o la defensa de la igualtat i la justícia social, així com l’habitatge i els drets lingüístics. "Els partits són imprescindibles en democràcia però hi ha temes en què no hi han de ser. Cal trobar el consens perquè s’arreglin aquestes problemàtiques", ha dit.

Publicidad