Público
Público

El Parlament refusa la moció de censura de Cs a Torra, convertida en un acte de precampanya

Només el PP dona suport a la iniciativa defensada per Lorena Roldán, que s'ha dedicat a alimentar el relat del seu partit que pretén vincular l'independentisme a la violència i acusar el PSC de connivència amb el sobiranisme, a banda de situar-lo fora del "constitucionalisme". El gruix de la cambra critica una moció que ja se sabia que no s'aprovaria i que els grups han atribuït a la voluntat de la formació de dretes d'aturar a la caiguda a les enquestes de cara el 10-N. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Aplaudiments a Torra després del fracàs de la moció de censura de Cs. EFE / QUIQUE GARCÍA

No hi ha hagut cap sorpresa i el Parlament ha refusat la moció de censura que Ciutadans ha presentat contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Només el PP ha votat a favor de la iniciativa, mentre que el PSC s’ha abstingut i la resta de la cambra s’hi ha oposat. El debat, que s’ha allargat des de les 10h fins a quarts de vuit del vespre, tampoc ha ofert un contingut que se sortís d’un guió més que previsible. Amb unes enquestes que li pronostiquen un molt mal resultat a les eleccions espanyoles del proper 10 de novembre, el partit d’Albert Rivera i Inés Arrimadas ha repetit fins a la sacietat el seu particular argumentari per vincular l’independentisme a la violència i per excloure del “constitucionalisme” tots els grups que no comparteixin les seves tesis.

La segona qüestió s’explica fonamentalment per l’estratègia del partit d’intentar taponar les possibles pèrdues de vot cap al Partit Socialista, presentant-se com la formació amb un discurs més dur sobre Catalunya i acusant els de Miquel Iceta de connivència amb l’independentisme. Tenint en compte això, no sorprèn que Lorena Roldán (Cs) i Iceta hagin protagonitzat el que hagi estat, segurament, el debat parlamentari més intens de la jornada, en què el veterà dirigent del PSC no ha tingut gaires problemes per superar l’argumentari, força pla i basat en la repetició constant de consignes, de Roldán. Pel que fa a la resta, i amb l’única excepció del líder del PP Alejandro Fernández, han coincidit a titllar d’“electoralista” la moció, presentada a 40 dies de les eleccions espanyoles i amb l’empresonament de set membres dels CDR com a excusa.

El president del grup parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha estat el primer a intervenir per defensar la moció per cedir, posteriorment, tot el protagonisme a la diputada Lorena Roldán, la candidata del partit a la presidència de la Generalitat. Conscients que no tenen cap opció de captar votants entre la població sobiranista, i amb la mirada clarament posada en l’electorat estatal -Albert Rivera i Inés Arrimadas han assistit a la sessió, com la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo-, ambdós han intentat vincular el PSC a l’independentisme, amb l’esperança de captar votants el 10-N. Amb un to i un relat molt similar al que, durant anys, va mantenir el PP al País Basc -en un context, evidentment, molt diferent del que hi ha a Catalunya- els dos dirigents de Cs s’han presentat com a “demòcrates”, en contraposició als independentistes.

“Donar suport a la moció és una obligació moral per a qualsevol demòcrata i constitucionalista”, ha proclamat Roldán, en la seva primera intervenció, per afegir que “és un imperatiu apartar un govern que anima els radicals, que aplaudeix gent que està investigada de terrorisme”. Aquesta ha estat la idea base al voltant de la qual ha girat l’argumentari desenvolupat per Cs.

La formació ha aprofitat la detenció -i posterior empresonament- de set persones vinculades als CDR -a les que l’Audiència Nacional investiga per terrorisme- per treure la pols al seu relat sobre la violència de l’independentisme, malgrat que aquesta no hagi existit, i alimentar una tensió que l’ajudi a mobilitzar els seus votants potencials.

Els discursos dels dos dirigents de Cs han donat una credibilitat absoluta a les filtracions publicades per determinats mitjans sobre el cas dels CDR empresonats. “De veritat, senyor Torra, pot mirar els ulls dels catalans quan vostè està donant un suport explícit a les persones que busquen, presumptament, atemptar a Catalunya? I, vostè, senyor Iceta, no veu el que s’està fent?”, ha etzibat Carrizosa. “Senyor Torra, coneix les persones que estan detingudes? Perquè si les coneix ens haurà d’explicar perquè, però si no les coneix, què fa vostè aplaudint-les i reclamant la seva llibertat? Perquè són independentistes?”, ha afegit.

“Entre la democràcia i la violència, tothom que ens mira escolliria democràcia. Per què el PSC es posa al costat dels que donen suport a la violència? Amb aquesta moció es tracta que els demòcrates diguem convivència sí, violència no”. Carrizosa també ha considerat que l’independentisme ni és un moviment cívic, “perquè no neix de la ciutadania, neix de les elits”, ni és pacífic ni tampoc democràtic, ja que segons ell els que s’hi oposen “patim violència de diferents intensitats”.

Roldán, al seu torn, ha emprat alguns dels hits habituals del partit, com ara que avui es parlaria dels “problemes reals” dels catalans. "Avui som aquí ferms en defensa de la democràcia i la llibertat, cosa que està per sobre de les sigles, perquè segueixen (al Govern) al costat dels qui preparen explosius o volen assaltar el Parlament", ha comentat. Per a ella, "aquesta moció pot ser un primer pas per recuperar la convivència i acabar amb la intolerància" i ha deixat clar que "cal apartar el senyor Torra per treballar per a tots els catalans".

També ha desgranat en deu punts el programa de Cs en el cas que arribés al Govern, amb moltes promeses grandiloqüents però sense explicar d’on sortirien els recursos per portar a terme les polítiques promeses. També en aquest àmbit, el discurs ha estat la repetició de les consignes habituals del partit, amb crítiques al model d’immersió lingüística i a TV3 o la promesa d’aturar el procés i tancar els “xiringuitos”, com el “Diplocat”, per tal que “ni un euro dels catalans serveixi per tacar la imatge d’Espanya”. 

Lorena Roldán, al Parlament abans d'intervenir durant la moció de censura. EFE/ Quique Garcia

Iceta: "En alguns moments m'ha semblat que la moció era contra mi"

El Govern no ha volgut donar gaire importància a una moció destinada al fracàs parlamentari i ha deixat la rèplica a la portaveu i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que ha criticat que “alguns el que volen avui és que assistim a un debat electoralista", per afegir "això no és un bar ni un plató de televisió, això és el Parlament de Catalunya". “El seu objectiu no és resoldre els problemes reals dels ciutadans, el que realment volen és tapar i amagar el conflicte real que hi ha sobre la taula, que és la relació entre Catalunya i Espanya”, ha conclòs Budó.

El debat més intens, però, l’han protagonitzat Iceta i Roldán, conscients de la frontera electoral que encara existeix entre el PSC i Cs. “En alguns moments m’ha semblat que la moció era contra mi, més que contra Torra”, ha deixat anar d’entrada Iceta, que ha criticat la presentació de la iniciativa “perquè els números no surten” i l’ha qualificat com “la moció de la fracassada Lorena Roldán”. “Vostès han tingut molts minuts de pantalla, però Torra obtindrà una victòria parlamentària”, ha sentenciat.

“No hi votem en contra, perquè hi ha motius per censurar el president Torra; la seva continuïtat al capdavant del govern és un problema greu, però no se’l pot substituir a través d’una moció de censura en què els números no donen i vostès no són alternativa”, ha comentat en explicar el sentit del vot del seu partit. En canvi, ha apostat per la convocatòria d’unes noves eleccions catalanes per “girar full” a l’actual govern català i no ha descartat una futura aplicació de l’article 155, tot i matisar que la seva aplicació permanent, com reclama Cs, “és inconstitucional, està pensat per una situació excepcional”.

En la seva rèplica, Roldán ha seguit amb el seu discurs inicial de criminalització de l’independentisme per comentar que “hem vist que es parla d’explosius a Catalunya, hem vist que es tornaven a votar resolucions il·legals en aquest Parlament”. També ha afegit que “els ciutadans de Catalunya tenen por. I més perquè veuen com el partit socialista no només mira cap a un altre costat, sinó que es nega a seure a parlar amb Cs”. Autoerigida en representant, gairebé única, del “constitucionalisme”, ha afegit que el PSC li “dona l’esquena”, per insistir-li a Iceta que “no li demano que torni al constitucionalisme, sinó que torni al sentit comú”. Per a ella, els socialistes “quan tenen l’oportunitat, sempre escullen els independentistes, no els constitucionalistes”, com a la “Diputació de Barcelona”, on el PSC governa amb JxCat.

Albiach: “L’únic projecte de Cs és la crispació”

La presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem, Jéssica Albiach, s’ha mostrat molt crítica amb la moció. Tot i mostrar-se molt allunyada del govern encapçalat per Quim Torra, que considera que es “mereix una moció de censura i una oposició ferma”, ha estat especialment dura amb Cs, un partit que considera un “perill públic” quan governa, com ha demostrat el “trifachito” andalús amb PP i Vox, del que ha citat diverses mesures. També ha afegit que Cs “banalitza el terrorisme d’ETA” i que en comptes de polítics, “semblen jutges o fiscals”, perquè “condemnen sense judici” els detinguts dels CDR. “L’únic projecte polític de Cs és la crispació”, sentenciat. Roldán i ha replicat qualificant els comuns de “comparses” de l’independentisme.

La CUP, per la seva banda, ha anunciat el no a la moció, però ha volgut ressaltar que això no significa que estigui “d’acord” amb l’actuació del Govern, perquè les “institucions catalanes no són un mur entre la repressió i la ciutadania”. El diputat Vidal Aragonès ha considerat que la moció és “una farsa” i ha afegit que Cs pretén “criminalitzar” el poble de Catalunya amb la difusió del “relat” sobre l’independentisme de “l’aparell de l’Estat”. La rèplica de Roldán ha estat dir que la CUP “està al costat del mal”, perquè dona suport a les accions d’Arran, ja sigui en seus de Cs o al domicili del jutge Pablo Llarena: “Seria estrany que vostès estiguessin a favor de la democràcia, la convivència i la llibertat. Per on hi ha la CUP se sap on hi ha el dolent per Espanya i per la igualtat”.

Finalment, els dos grups del Govern, ERC i JxCat, han subratllat el caràcter “pacífic” de l’independentisme i la voluntat de “crispació” de Cs. El president del grup parlamentari d’Esquerra, Sergi Sabrià, ha carregat també contra el PSC perquè ha passat de “defensar el referèndum el 2012 a defensar l’aplicació del 155 o la llei de seguretat nacional”. A banda li ha demanat a Iceta que no s’apunti “a la idea de la confusió de terrorisme i independentisme”: També ha insistit en què la solució al conflicte “sempre serà votar”. Albert Batet, president del grup de JxCat, ha demanat a Roldán que condemnés la violència policial de l’1-O, cosa que no ha aconseguit.