Cargando...

"Per als funcionaris franquistes que hi quedaven, els autors d'Atocha eren gairebé herois"

Les presons de la Transició

Publicidad

Funeral multitudinari dels advocats d'Atocha.  

Madrid. 24 de gener de 1977. En un despatx d'advocats es registren cinc morts i quatre ferits molt greus. Són dos quarts d'onze de la nit al carrer Atocha número 55. Hi ha hagut un atemptat contra un dels primers bufets d'advocats laboralistes de la Transició. Els autors, un comando d'extrema dreta. Els morts són Luis Javier Benavides, Francisco Javier Sauquillo i Enrique Valdecira, l'estudiant Serafín Holgado i l'administratiu Ángel Rodríguez Leal. Els ferits, tots greus i amb importants seqüeles posteriors, Miguel Sarabia, Alejandro Ruiz, Luis Ramos i Dolores González.

Publicidad

Les presons de la Transició

González narra a Público les múltiples "pujades de to" en plena presó per part dels seus companys. Fins i tot va arribar a redactar una carta al director general de la presó pel tractament abusiu d'aquells funcionaris. "Aquesta Direcció ha donat mostres públiques de confraternització amb els implicats d'extrema dreta; ha negat canvis de guàrdies a un funcionari que va manifestar la seva disconformitat amb què un pres cantés el 'Cara al sol', acompanyat d'altres funcionaris; ha permès que tinguessin càrrecs de confiança alguns dels implicats en la matança d'Atocha (...)". La carta, amb data del 14 de març de 1978, reflectia l'ambient d'aquelles presons de la Transició. González pertanyia a la Unió de Funcionaris Demòcrates que, en aquella etapa, semblaven estar mal vistos.

Click to enlarge
A fallback.

Retrat dels assassins

Isabel Martínez Reverte fa una radiografia dels assassins en la recerca La Matanza de Atocha (La esfera de los libros, 2016), al costat de l'autor Jorge M. Reverte. "Eren fills de militars, de famílies d'ultradreta, nostàlgics del franquisme i admiradors de Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva". Isabel no deixa enrere un detall. La mariscada anual amb què els assassins celebraven l'atemptat d'Atocha cada any. "Va ser tal el convenciment d'aquelles accions que durant anys els autors de la matança van estar menjant mariscada per celebrar aquell fatídic 24 de gener".

"Arribarà el caos, cal lluitar per salvar Espanya"

¿Però què se sabia, per aquell temps, d'aquells assassins? Martínez Reverte assenyala que els joves exaltats es reunien a la cafeteria Denver o el Nil. "Típica dels anys setanta amb taules de fòrmica i cadires d'escai", descriu Isabel. Els futurs assassins escoltaven diàriament anàlisi patriòtics del que estava succeint a Espanya. "Parlaven del futur esperat per un govern feble i traïdor d'Adolfo Suárez", destaca la investigadora. L'altre espai de trobades era la Germandat dels Mariners Voluntaris, presidida pel militar Milans del Bosch. Isabel recorda en el llibre que "allà escolten dir que tornen els perdedors de la Guerra Civil, els assassins. Diuen que legalitzaran fins i tot el Partit Comunista. Arribarà el caos, cal lluitar per salvar Espanya".

Publicidad

Cridaven "porcs" als advocats assassinats

La sentència per als culpables de la matança no arribaria fins al 29 de febrer de 1980, després de llarguíssims mesos d'instrucció. L'actual Fundació Advocats d'Atocha recorda que l'herència del vell règim franquista seguia estant encara en actiu. "El jutge instructor Gómez Chaparro, que provenia del Tribunal d'Ordre Públic, va concedir un permís a un dels implicats, Lerdo de Tejada, circumstància que aquest va aprofitar per fugir. Després d'aquesta fugida, l'assumpte passa al jutge Barcala, titular del Jutjat Central número 3 i les coses se succeeixen amb major normalitat i rapidesa". Les veus d'exaltats entristien encara més l'ambient. Cridaven "porcs" als advocats assassinats.

Què va passar amb els supervivents?

Isabel Reverte assenyala el greu "xoc emocional" que van tenir per sempre els supervivents de la matança d'Atocha. Mai van superar la dura mort dels seus amics íntims, de les seves parelles, dels seus companys. Alejandro tenia 30 anys aquell 24 de gener. És l'únic supervivent. En el fatídic atemptat va ser ferit d'una cama. Avui és professor de la Càtedra de Dret Constitucional a Còrdova i president d'honor de la Fundació Advocats d'Atocha.

Publicidad