Per què dos municipis catalans encara es troben en prealerta per sequera?

Els embassaments han experimentat un augment espectacular per la combinació de les pluges intenses dels darrers mesos i la neu abundant a les muntanyes. La sequera, que va durar més de tres anys i que va posar al límit el sector agrícola, ja queda lluny. No obstant, encara hi ha dos municipis de Catalunya que es troben en prealerta per sequera. Es tracta de Duesaigües i Riudecanyes, al Baix Camp, que depenen del pantà del Siurana, que malgrat les abundants precipitacions, no arriba ni a la meitat de la seva capacitat.

En canvi, l'embassament de Riudecanyes (Baix Camp), molt proper al pantà del Siurana (Priorat), ha assolit el 100% de la seva capacitat, fins al punt que aquest dijous s'han fet maniobres de desembassament amb cabals superiors als habituals. Una situació ben diferent a la de fa només un any, quan estava al 20% de la seva capacitat. Per què aquesta diferència?

La resposta és que el pantà de Riudecanyes, gestionat per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, s'abasteix del de Siurana gràcies a un transvasament que diverses entitats com el GEPEC, la Plataforma pel Riu Siurana i Aigua és Vida porten anys denunciant. Un transvasament que consideren un "espoli hídric" de l'aigua que afecta principalment a la comarca del Priorat. La sequera i els transvasaments d'aigua cap al pantà de Riudecanyes va mantenir el pantà de riu Siurana pràcticament buit durant molts mesos. 

Ara, el pantà de riu Siurana es troba al 40% de la seva capacitat. Per això, els dos municipis que depenen d'aquest, Duesaigües i Riudecanyes, encara es troben en situació de prealerta per sequera, tot i que no tenen restriccions d'aigua de cap mena. Es manté aquest estadi per garantir la qualitat de l'aigua de boca als dos municipis pels baixos nivells d'aigua que ha tingut el pantà. 

Un conflicte territorial persistent

El transvasament entre el pantà de Siurana i el de Riudecanyes ha generat un conflicte territorial persistent, ja que la principal comarca afectada, el Priorat, considera que el seu territori ha estat perjudicat durant anys. Durant els anys durs de sequera, el Priorat va tenir problemes d'abastiment d'aigua greus. Aquest "espoli" ha cronificat el despoblament en molts municipis d'una de les comarques menys poblades de Catalunya i ha acabat limitant el desenvolupament de noves activitats econòmiques i afectant els cultius de la zona, principalment la vinya.

En diverses ocasions, el GEPEC i la Plataforma pel Riu Siurana han exigit posar fi al transvasament. Denuncien que l'empresa municipal Aigües de Reus fa un "gran negoci" amb l'aigua del Priorat perquè "compren aigua a un preu baix perquè és d'ús agrari i l'acaben venent per ús de boca". Reclamen que s'acceleri el projecte d'aigua regenerada de la depuradora de Reus per a reg agrícola.  

Embassaments plens a la resta de Catalunya

A la resta de Catalunya, els embassaments també estan més esplendorosos que mai. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, les reserves d'aigua de les conques internes de Catalunya freguen gairebé el ple, situant-se al voltant del 92% de capacitat, unes xifres que no s'havien vist des de l'any 2020, després del temporal Gloria. Aquesta evolució suposa gairebé triplicar els volums d'aigua acumulats respecte a fa un any, quan els pantans estaven al voltant del 32% de la seva capacitat.

La majoria dels grans embassaments presenten nivells molt alts o gairebé plens. Pantans com Sau, Susqueda, la Baells, Sant Ponç o Darnius-Boadella superen àmpliament el 90% de la seva capacitat, situant-se també per sobre de les mitjanes dels últims cinc anys. Aquesta situació garanteix, en termes generals, una bona capacitat d'abastament per a ús domèstic, agrícola i industrial, i aporta una sensació de normalització després d'un llarg període de sequera.

El contrast amb la situació de fa un any és espectacular. El pantà de Sau, per exemple, ha passat d'estar al 8% al 96,3% de la seva capacitat. La xifra ha minvat una mica pels desembassants dels darrers dies. Darnius-Boadella ha passat del 16,5% de fa un any, al 97,6%.