La pèrdua de la immunitat europea deixa Puigdemont exposat a l'euroordre a l'espera del Constitucional

La política catalana -i per extensió l'espanyola- tenen en aquests moments dues grans espases de Dàmocles sobre el cap. D'una banda, si hi haurà investidura de Salvador Illa o repetició electoral, i d'altra banda, si un retorn de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb una possible detenció i empresonament, pot fer saltar pels aires totes les fitxes del tauler.

La primera opció és a les mans de la negociació que porten a càrrec les delegacions del PSC i Esquerra, i que hauran de ratificar les bases republicanes si s'arriba a un preacord. Però pel que fa a Puigdemont, el rebuig del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, a aplicar-li la llei d'amnistia pel delicte de malversació deixa el líder de Junts en una situació d'alta perillositat jurídica. Això sumeix en la incògnita més profunda el que pugui acabar passant amb el seu retorn, tot i que Puigdemont manté públicament la seva intenció de tornar si hi ha investidura.

La seva situació jurídica, de moment fora del perímetre de l'amnistia, incrementa la perillositat per a Puigdemont no només en cas de trepitjar terra de l'Estat espanyol, sinó també en cas d'una reactivació de l'euroordre de detenció, atès que amb la constitució del nou Parlament Europeu aquest dimarts, el dirigent de Junts ha perdut definitivament la immunitat europea.

El compromís electoral de tornada

"Si sóc candidat a la investidura, deixaré l'exili definitivament per assistir al ple del Parlament. Se suposa que els jutges hauran aplicat la llei d'amnistia, però si adopten una actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei, assistiré igualment al ple"

Carles Puigdemont va deixar molt clar en el discurs de presentació a les eleccions del 12 de maig, sense cap mena de dubte, el seu compromís de tornar aquest estiu a Catalunya, fins i tot assumint totes les conseqüències: "Si sóc candidat a la investidura, deixaré l'exili definitivament per assistir al ple del Parlament i demanar la confiança de la càmera. Se suposa que els jutges hauran aplicat les disposicions previstes a la llei d'amnistia, però si adopten una actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei, assistiré igualment al ple del Parlament si tinc la majoria per ser investit". Posteriorment, en campanya electoral, va ampliar el compromís a ser present a qualsevol de les investidures que se celebrin al Parlament. Bé sigui la seva –opció que manté viva- o la del socialista Salvador Illa. I cal dir que, com si fos una predicció, es pot dir que els jutges del Suprem han adoptat "una actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei". I ara li toca decidir a Puigdemont si compleix o no el compromís de retorn sense la protecció de l'amnistia.

Quin és ara el futur de Puigdemont? L'expresident ha mantingut públicament viu, fins ara, el seu compromís de tornada si hi ha investidura. Però fonts properes al dirigent de Junts no neguen que el rebuig a aplicar l'amnistia ha estat "un gerro d'aigua freda" que fa replantejar "els plans inicials de tornada". Encara que aquestes mateixes fonts asseguren que Puigdemont manté intacta la seva intenció de tornar, també admeten que "la situació és delicada, més del que es podia preveure, malgrat que ja estem acostumats a les decisions injustificables dels jutges espanyols que es basen més en la venjança que no pas en l'aplicació de la llei".

De moment, els assessors jurídics de Puigdemont mantenen l'opció d'un retorn a Catalunya de l'expresident sense perill de detenció amb l'aplicació de la llei d'amnistia. I per això fien l'estratègia jurídica al recurs d'empara contra la decisió del Tribunal Suprem que els advocats interposaran davant del Tribunal Constitucional. Amb la confiança que el TC no només dictamini a favor de Puigdemont i obligui el Suprem a aplicar l'amnistia, sinó que ho faci abans que expiri el termini per a una investidura que finalitza el 26 d'agost.

El Constitucional es pot fer esperar i la detenció és probable

Però fonts jurídiques d'Esquerra, que també interposaràn recurs d'empara al Constitucional contra el rebuig a aplicar l'amnistia a Oriol Junqueras o a Raül Romeva i Dolors Bassa, apunten que la resolució del cas podria ser més lenta del previsible. Segons aquestes fonts, primer s'haurà d'esperar a la resolució del recurs al mateix Tribunal Suprem. I un cop interposat el recurs d'empara davant del TC, l'alt tribunal podria demorar la resolució.

Alguns juristes indiquen que no seria desgavellat que la resolució del recurs pogués anar en paral·lel a la sentència que haurà d'emetre el mateix Constitucional una vegada el PP presenti recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia. Segons aquesta lògica el TC evitaria pronunciar-se en un recurs que suposaria ja pressuposar les bases de la seva sentència posterior, per la qual cosa podria compassar les dues coses. Resulta difícil posar dates a les resolucions judicials, però els juristes apunten almenys un any d'espera.

Boye: "La presó preventiva podria durar quatre anys: dos anys prorrogables per dos"

Davant aquest escenari, a Puigdemont li queda una perillosa espera en cas de reactivació de l'euroordre per part del jutge Llarena. I, per descomptat, si torna a Catalunya com s'ha compromès pot ser detingut i empresonat. Aquesta última opció es dóna per descomptada i el mateix advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, la dóna per feta i assegura en una entrevista al diari Vilaweb que la presó preventiva "podria durar quatre anys: dos anys prorrogables per dos". I carrega contra el jutge Llarena per mantenir oberta aquesta via: "Sostenir una detenció en el cas d'un fet que entra en l'àmbit objectiu de l'amnistia és greu. Sostenir la presó sobre la base d'aquest mateix fet és molt més greu; i mantenir-lo a la presó ja seria dir m'importa tres pebrots l'estat de dret".

Pèrdua de la immunitat i reactivació de l'euroordre

La segona opció, renunciar al retorn a Catalunya fins que el Constitucional dictamini sobre el recurs d'empara, donaria més seguretat a Puigdemont, encara que sense estar exempt de perill ni de bon tros. Aquesta possibilitat té una derivada política per la decepció que podria generar entre els seguidors de Junts que no torni, ja que suposa incomplir el compromís explicitat per tornar en cas d'investidura. Però també té una variant jurídica, ja que amb la constitució del nou Parlament Europeu a Estrasburg, que aquest dimarts ha reelegit Roberta Metsola com a presidenta de la cambra, decau totalment la immunitat europea que havia neutralitzat fins ara les euroordres del jutge Llarena contra l'expresident de la Generalitat.

A Puigdemont ja li va ser aplicat un suplicatori aprovat pel Parlament Europeu, però els diferents recursos judicials presentats li han permès mantenir la immunitat. I el jutge Llarena va desistir finalment d'emetre una nova euroordre en espera de la resolució definitiva dels tribunals europeus sobre el cas. Des d'aquest dimarts, Puigdemont ja no té cap vincle amb el Parlament Europeu i la resolució judicial sobre la seva immunitat tindrà interès per a la jurisprudència, però no tindrà efectes pràctics sobre el dirigent de Junts.

Encara que Puigdemont ara és diputat del Parlament, la cobertura a Europa d'un càrrec o un altre resulta molt diferent. De manera que el jutge Llarena podria activar en qualsevol moment l'euroordre de detenció i entrega, que ara seria per malversació. Un delicte més propici, per a l'acceptació dels tribunals de la resta de països de la Unió Europea, que els de rebel·lió primer, i sedició després, que han protagonitzat les peticions anteriors. Cal recordar que Alemanya va posar a disposició del Tribunal Suprem a Puigdemont per malversació, però Llarena va rebutjar l'oferiment ja que volia imputar el delicte de rebel·lió, cosa que la justícia alemanya no va admetre.

Fonts de l'equip jurídic de l'expresident asseguren que es mostren tranquils pel que fa a Europa. "Fa gairebé set anys que breguem amb tribunals diversos a tot Europa que sempre ens han donat la raó", recorden. I apunten que l'entrega de Puigdemont, just en un moment en què es produeix un procés d'amnistia que alguns jutges rebutgen aplicar, no serà un procés ni ràpid ni fàcil per a Llarena. Amb tot, sobrevola la idea que la total llibertat de moviments que ha mantingut fins ara Puigdemont a tot Europa es pot veure reduïda, ja que cada país té una tradició jurídica diferent, una visió diferent de l'independentisme i una relació amb els drets fonamentals més o menys sòlida.

Tornada a Waterloo pendent d'un acte a la Catalunya Nord

En aquest sentit, Puigdemont ha recuperat la seva residència de Waterloo a Bèlgica -després d'una temporada establert a la Catalunya Nord-, atès que els tribunals belgues són molt més garantistes que els d'altres països de la UE. Tot i això, fonts de Junts asseguren que Puigdemont continuarà sortint de Bèlgica i ja preparen un acte a la Catalunya Nord per al 27 de juliol. Una jornada que podria posar a prova la voluntat de Llarena de reactivar l'euroordre aprofitant l'estada en territori francès.

Sigui en territori europeu per la via de l'euroordre, o per la de la detenció en territori de l'Estat espanyol si torna a Catalunya, la detenció de Puigdemont generarà un terratrèmol polític. I el seu equip jurídic està preparat amb una bateria de mesures, assegura l'advocat Gonzalo Boye. Mesures jurídiques que entre altres coses perseguiran accelerar al màxim la resolució del recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional. "Avui dia, com a jurista, l'únic que sé és que hi ha una ordre de cerca i captura i ingrés a la presó contra ell. El meu deure és informar el meu defensat de les conseqüències de l'ordre en vigor. Com encarar aquesta ordre des del punt de vista jurídic em correspon a mi; la resta, no", assegura Boye.

Els altres exiliats rectifiquen i donen per fet que trigaran a tornar

Comín: "La decisió del Suprem de no aplicar-nos l'amnistia farà que el meu exili s'allargui"

Amb aquest perillós escenari de futur, fonts properes a Puigdemont asseguren que l'expresident manté ferma "la determinació de tornar a Catalunya si hi ha investidura aquest mes d'agost". Però al seu voltant s'ha refredat molt la idea que l'amnistia permetria tornar aquest estiu sense problemes.

El mateix eurodiputat Toni Comín, també acusat de malversació i amb l'amnistia rebutjada, assegurava fa un parell de mesos que tornarien tots junts, segurament a finals d'agost. I ara en canvi planteja que "la decisió del Suprem de no aplicar-nos l'amnistia farà que el meu exili s'allargui". I també el tercer membre de Junts exiliat a Bèlgica, el diputat Lluís Puig, confirma enmig d'"una gran decepció" que esperarà la resolució del Constitucional.

Comín: "No es pot donar per fet que quan torni el president a Catalunya hi haurà una ordre de detenció, però és probable, no és un escenari descartat"

Per Comín, que encara no ha pogut recollir l'acta d'eurodiputat en no ser reconegut per la Junta Electoral, a l'espera dels seus recursos judicials: "Cada situació personal i política és diferent i en funció d'això cadascú prendrà les seves decisions". Sobre el cas de Puigdemont, Comín creu que la detenció és probable: "No es pot donar per fet que quan torni el president a Catalunya hi haurà una ordre de detenció, però és probable, no és un escenari descartat". "Ell ha estat molt clar dient que tornarà igualment i Rull –el president del Parlament– diu que protegirà la inviolabilitat parlamentària. I jo, en el meu cas, ja ho veuré perquè després de la decisió de Llarena...", remata.

Una gran mobilització popular per evitar la detenció?

Boye: "Els catalans són un poble mobilitzat i que ha demostrat que si s'ha de posar ferm, es posa ferm"

En qualsevol cas, no tota l'estratègia de retorn de Puigdemont es limita al camp jurídic. Algunes informacions apunten que, en cas de retorn de l'expresident de la Generalitat, s'estaria preparant una gran mobilització que acompanyi i cobreixi el dirigent de Junts fins al Parlament evitant-ne o dificultant-ne la detenció. El mateix Boye ho planteja: "Els catalans són un poble mobilitzat i que ha demostrat que si s'ha de posar ferm, es posa ferm". Aquest operatiu s'hauria discutit a la recent reunió celebrada a Waterloo amb representants de Junts, ERC, la CUP, l'ANC i Òmnium. Tot i que cap dels assistents no ha confirmat aquest assumpte i es limiten a dir que es tractava d'una trobada per a "la coordinació dels plantejaments jurídics contra els jutges que es neguen a aplicar l'amnistia".

Qui també dóna crèdit a aquesta possibilitat és el mateix president del Parlament i dirigent de Junts, Josep Rull: "No permetré que ni Puigdemont ni cap altre diputat o diputada siguin detinguts dins del Parlament. És el temple de la democràcia on hi ha representada la sobirania popular de Catalunya i no es pot permetre una detenció". "Primer m'hauran de detenir a mi", assegura Rull. En qualsevol cas, perquè es doni aquesta situació hauran de passar tres coses: Que es convoqui una sessió d'investidura que cal veure si es donarà. Que Puigdemont compleixi el compromís de retorn a Catalunya després de set anys d'exili. I que pugui arribar al Parlament sense ser detingut abans. Tot és en l'aire i aquest estiu serà tòrrid, tant en l'àmbit polític com en el meteorològic.