Periodisme El 'boom' dels podcast arriba també al periodisme de casa nostra

Caminant per la ciutat o al transport públic es poden veure moltes persones amb auriculars. Pot ser que estiguin escoltant música amb el mòbil però també pot donar-se el cas que estigui sonant un podcast, un format sonor que està vivint un gran creixement. Permet escoltar des d’històries emmarcades en l’àmbit de la ficció fins a reportatges periodístics que expliquen per mitjà de les ones sonores problemàtiques, continguts en profunditat o fan una aposta per l’humor. El fenomen del podcast és, sens dubte, global, de manera que el panorama comunicatiu de casa nostra no n’ha quedat exclòs.

Un producte proper

Hi ha diversos factors que poden explicar la popularització creixent del podcast arreu. La periodista Carola Solé, autora del podcast Volver, comenta que “el podcast permet donar veu a les persones i que siguin elles mateixes qui s’expressin àmpliament amb una intimitat que resulta difícil d’aconseguir en altres formats”. Solé considera que en el cas de la ràdio en directe, en algunes ocasions “es perd el que té a veure amb l’storytelling” [el relat] a causa de la immediatesa en la que viu el mitjà. Per contra, al seu entendre, el podcast “permet construir una narrativa molt més potent; no només per les entrevistes sinó també per qüestions com el guió o el disseny de so”

Per a la periodista Carola Solé, el podcast "permet construir una narrativa molt més potent" que no pas la ràdio en directe

Volver és un podcast de cinc capítols on l’autora entrevista a cinc persones d’edats i posicionaments polítics diversos per parlar sobre els últims anys del procés independentista català. Després de prop d’una dècada fent de corresponsal per mitjans com l’Agencia EFE o AFP a països com Veneçuela, Mèxic o Brasil, Solé buscava, a través del que finalment ha estat publicat per Podium Podcast, explicar el “procés” a partir de diverses mirades. “Es parla molt de Catalunya i del procés però potser no de la forma com jo ho volia fer”, constata. “Estem una mica saturats de tantes declaracions de polítics, però probablement no s’havia donat, d’una manera reposada, la veu a les persones per parlar sobre com l'han viscut i què senten”, afegeix.

Els podcasts en català es fan un lloc

Tot i que el castellà sigui una llengua molt més utilitzada que el català a l’hora d’emetre podcasts, en els últims anys s’han emès podcasts en català que gaudeixen d’un gran èxit entre el públic. El periodista Carles Porta, per exemple, va explicar el cas del misteri de Tor, amb l’assassinat de Sansa, en un podcast de 13 capítols a Catalunya Ràdio. Dues dècades abans, el 1997, TV3 havia emès un documental sobre el cas al programa 30 minuts, codirigit pel mateix Porta. A més a més, l’any 2005 va publicar un llibre sobre la mateixa història. Actualment, la ràdio pública catalana també està distribuint un altre podcast de Carles Porta, Crims, en què cada setmana s’explica en un nou capítol la trama relacionada amb un crim ocorregut a Catalunya. 

Una porta als continguts de qualitat

La Sotana emet els programes cada dilluns només pels subscriptors que donen suport econòmic al projecte. A partir de l’endemà al matí, el programa està obert a tothom. En aquest sentit, amb la introducció del mur de pagament, es pot obrir la porta a naturalitzar el fet que els oients hagin de fer alguna aportació econòmica per tenir accés al contingut. De fet Solé recorda que “estem en un moment en què consumim molt sota demanda”, tant sèries i pel·lícules com música, perquè “es valora el fet de poder disposar quan es vulguis d’un producte”. Per això refusa la “mala idea” que “el periodisme és sempre gratis”.

Laura Aznar, periodista de Crític, reconeix que la idea de fer un podcast va sortir d’una manera espontània però que té una voluntat clara de posar el focus en “la impunitat policial, el relat repetit de maltractaments als detinguts en dependències policials, d’avaluar el volum de les protestes i de radiografiar l’actuació de l’extrema dreta” en aquell períodem a més de donar veu a les persones que van viure en pròpia pell els fets. Aznar considera el que va passar és “molt important per la historia recent de Catalunya i marcarà la memòria col·lectiva” i d’aquí el pas per “fer alguna cosa més”: produiran cinc capítols sonors acompanyats de reportatges escrits.