"Si el poble no confia en nosaltres, és evident que alguna cosa no estem fent bé"

Maria Gordillo (CUP). / Cedida.

Barcelona-Actualitzat a

Publicidad

En la presentació del Procés de Garbí vau comentar que tot està a debat excepte els pilars estratègics de la CUP, és a dir: independentisme, feminisme, ecologisme i socialisme. Aquest "tot" fins a on arriba?

Publicidad

Perquè aquest procés sigui efectiu, entenc que una de les claus és que compti amb una participació àmplia. Quina ha estat la primera rebuda?

Pel que fa a les organitzacions, l'objectiu és que hi participin les que han treballat amb la CUP prèviament o la voluntat és anar més enllà?

La primera cita important és el congrés nacional obert del 16 de desembre, on s'hi portarà el document que esteu elaborant des del grup motor. Ja plantejarà propostes concretes o serà un document molt genèric que anirà aterrant-se a poc a poc?

Publicidad

Després d'aquest congrés, s'obriran debats territorials i temàtics simultanis. Amb les seves aportacions, la idea és elaborar el documental final que es debati i voti a l'assemblea que culminarà el procés?

Vau anunciar l'obertura del procés de debat després dels mals resultats de les eleccions generals, que s'afegien als de les municipals de dos mesos abans. Però heu comentat que la reflexió sobre la seva necessitat ve d'abans. Quan arrenca?

"Que un embat com el que s'intentava fracassi explica que qui ens envolta que no ens vegi com una força suficientment útil"

Teniu la sensació que la CUP ha deixat de ser una força útil per a una part de la societat, que potser prèviament l'havia votat?

Publicidad

Hi ha hagut una lectura errònia del context social i polític, que des del 2017 ha canviat molt?

A nivell de decisions concretes, per exemple, la CUP va arrencar l'actual legislatura catalana votant a favor de la investidura de Pere Aragonès, però ràpidament va situar-se en una clara oposició. La decisió pot ser molt coherent, però es pot concloure que ha limitat la incidència del partit al Parlament.

Publicidad

"Qui ha renunciat a tirar endavant una agenda progressista de blindar drets són Pere Aragonès i ERC"

Estem en un moment de reflux de la gran mobilització social que es va viure en el cicle del 15-M i de l’1-O. En tot cas, si n'hi ha és més aviat una mobilització contrària, és a dir, una contrareacció de l'extrema dreta. Estimular una reactivació de la mobilització també és un objectiu clau del procés?

Publicidad

Malgrat els desencants, es pot considerar que la CUP és un dels actors que ha contribuït a generar un cert canvi en el sentit comú de la societat catalana en qüestions com la regulació dels lloguers, les municipalitzacions de serveis o la defensa de la renda bàsica universal que, segons les enquestes, ara tenen un suport majoritari.

"No és des de les institucions que es construeixen els grans canvis socials"

La CUP té moltes dificultats per fer forat en nombrosos barris i ciutats, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, a les ciutats de la segona corona o, també, a Tarragona o Lleida, com va constatar-se en les eleccions municipals.

En el cas de Girona ciutat, la CUP forma part de Guanyem, una candidatura àmplia que va més enllà del partit. És una via a explorar per fer forat en aquestes zones?

"Realitats com els de les comarques gironines proven que en segons quines zones sí que hi ha capacitat d'incidir"

Una de les conseqüències del procés de debat serà l'aparició de nous lideratges a la CUP?

Publicidad

Els acords per a la investidura de Sánchez d'ERC i Junts i la propera aprovació de la Llei d'amnistia tanquen definitivament el cicle polític del 15-M i l'1-O?

"L'amnistia no està vinculada a l'autodeterminació i per això pensem que queda coixa"

Marc Font

Periodista con formación en economía social y solidaria, es coordinador de Públic. Trabajó en medios como la Directa o Crític y en Producciones del Barrio, entre otros. Escribe sobre política catalana, movimientos sociales, medio ambiente y emergencia climática, memoria democrática y economía. Antes, ejerció como freelance en Irlanda, Palestina y Uganda. Periodista amb formació en economia social i solidària, és coordinador de Públic. Ha treballat en mitjans com la Directa o Crític i a Producciones del Barrio, entre d'altres. Escriu sobre política catalana, moviments socials, medi ambient i emergència climàtica, memòria democràtica i economia. Fa uns anys va exercir com a freelance a Irlanda, Palestina i Uganda.

Comentaris dels nostres subscriptors